Jordi Pigem

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Unbalanced scales.svg Un editor principal d'aquest article sembla tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Infotaula de personaJordi Pigem
JP 2013w.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1964 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióFilòsof i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansMaria Pau Pigem Modifica el valor a Wikidata

Jordi Pigem (Barcelona, nascut el 30 d'abril de 1964) és filòsof de la ciència i escriptor. És germà de l'actriu Maria Pau Pigem.

Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1998 amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència.[1] Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). El 1999 va obtenir el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans,[2] i el 2006 el Premi d'Assaig de Resurgence i la Scientifica and Medical Network.[3] Fou coordinador de la revista d'ecologia Integral entre 1989 i 1992. Ha coordinat l'edició catalana dels volums de l'"Opera Omnia" de Raimon Panikkar sortits el 2009 i 2010[4] i ha traduït la biografia Raimon Panikkar, de Maciej Bielawski, tant al català[5] com al castellà.[6]

Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com el suplement Cultura/s de La Vanguardia o la revista, degana de l'ecologisme en anglès, Resurgence[7] (des de l'any 2012 Resurgence & Ecologist). Ha escrit textos sobre les principals figures del pensament sistèmic: Leonardo da Vinci,[8] Ernst Friedrich Schumacher,[9] Fritjof Capra[10] o Ivan Illich.[11] És assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya.[12] És convidat com a conferenciant i professor de cursos tant en universitats, institucions públiques, com empreses privades i col·labora habitualment amb organitzacions no governamentals.

Escriu sobre filosofia de la ciència i pensament ecològic. En l'obra Bona crisi: Cap a un món postmaterialista,[13] exposa les raons que ens han portat a la crisi sistèmica i global iniciada a finals del 2007. En el llibre Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat aporta la seva acurada visió del consumisme, proposant els valors clau que ens guiaran a una societat més ecològica.[14] L'obra, fruit d'un estudi encarregat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible titulada Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat, reafirma que els valors que ens condueixen a una societat més sostenible, són també els que més contribueixen a la vertadera felicitat personal.[15] A l'obra La nova realitat. De l'economicisme a la consciència quàntica, l'autor analitza les contradiccions de l'economia contemporània com un cas clínic de tot el que no funciona en el vell paradigma i ens condueix a la nova realitat que ara mateix ens revela la física i la neurociència.[16] Pigem ha resumit la seva trajectòria intel·lectual i espiritual en una entrevista al llibre Espirituals sense religió, de Laia de Ahumada.[17] En el llibre Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència,[18] Jordi Pigem ens proposa una nova manera d’entendre la vida, la intel·ligència i la consciència.

« La intel·ligència humana és una expressió especial d’una intel·ligència encara més amplia: la intel·ligència vital que impregna tot el que és viu. Podem representar la nostra intel·ligència com un gran iceberg, la part emergent del qual correspon a les intel·ligències de què som conscients. La part submergida és la intel·ligència inconscient, a través de la qual les intel·ligències humanes es vinculen amb les profunditats de la intel·ligència vital. »
— Jordi Pigem, Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència

L'octubre de 2016 rep el XXV Premi Joan Maragall per l’obra Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica, a la llum de Guardini, Panikkar i l’Encíclica Laudato Si', que atorga la Fundació Joan Maragall a una obra d’assaig o d’investigació sobre cristianisme i cultura,[19] que va ser ampliada i publicada també en castellà el 2018.

La seva obra més recent és una edició del discurs atribuït al cap indígena Seattle (Si'ahl), Cada part d'aquesta terra és sagrada per al meu poble, amb un breu assaig sobre ecologia i espiritualitat indígenes.

Obra[modifica]

  • (Coordinador)Nueva Conciencia: plenitud personal y equilibrio planetario para el siglo XXI. Barcelona: Integral Ed., 1991.
  • La odisea de Occidente. Modernidad y ecosofia. Barcelona: Kairós, 1994. -
  • El pensament de Raimon Panikkar: interdependència, pluralisme, interculturalitat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. -
  • (Ed.) El somriure diví. Barcelona: Icaria, 2008. -
  • Ivan Illich: Textos escollits. València: Tres i Quatre, 2009. -
  • Bona crisi: Cap a un món postmaterialista. Barcelona: Ara Llibres, 2009. -
  • Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat. València: Tres i Quatre, 2010. -
  • Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat. Barcelona: CADS, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya], 2010. Descarregar pdf (versió castellana: GPS (global personal social). Valores para un mundo en transformación. Barcelona: Kairós, 2011)
  • Entendre la natura. Fonaments d'una cultura de la sostenibilitat. Barcelona: CADS, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, 2011. Descarregar pdf
  • Heu dit austeritat? Psicopatologia de la (ir)racionalitat econòmica. Cànoves: Proteus, 2012 -
  • La nova realitat. De l'economicisme a la consciència quàntica. Barcelona: Kairós, 2013. -
  • Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència. Barcelona: Kairós, 2016. -
  • Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica. Barcelona: Viena Edicions, 2017. -
  • Ángeles o robots. La interioridad humana en la sociedad hipertecnológica. Barcelona: Fragmenta Editorial, 2018 - [1]
  • (Ed.) Si'ahl / Ted Perry: Cada part d'aquesta terra és sagrada per al meu poble. Barcelona: Akiara Books, 2019. [2]

Referències[modifica]

  1. ↑ Pigem, Jordi. El pensament de Raimon Panikkar: interdependència, pluralisme, interculturalitat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 978-84-7283-903-8. 
  2. ↑ Premis Institut d'Estudis Catalans Sant Jordi 1999. LXVIII cartell de premis i de borses d'estudi 1998-1999. Barcelona: IEC, 1999. 
  3. ↑ «Author Profile: Jordi Pigem». Resurgence & Ecologist. [Consulta: 18 abril 2013].
  4. ↑ «Opera Omnia Raimon Panikkar». Fragmenta Editorial. [Consulta: 18 abril 2013].
  5. ↑ Bielawski, Maciej. Raimon Panikkar. Una biografia (en català). Barcelona: Fragmenta Editorial, 2015. ISBN 978-84-15518-10-5. 
  6. ↑ Bielawski, Maciej. Raimon Panikkar. Una biografía (en castellà). Barcelona: Fragmenta Editorial, 2015. ISBN 978-84-15518-09-9. 
  7. ↑ Nicholson-Lord, David «The Resurgence Story». Resurgence & Ecologist. [Consulta: 18 abril 2013].
  8. ↑ Pigem, Jordi «La ciència de Leonardo da Vinci». Mètode, núm. 61, (2009), pàg. 16-19.
  9. ↑ Pigem, Jordi «E. F. Schumacher». Ecologia política, núm. 37 (2009).
  10. ↑ Pigem, Jordi «Fritjof Capra». Mètode, núm. 61 (2009), pàg. 20-22.
  11. ↑ Pigem, Jordi. Ivan Illich. Textos escollits. València: Tres i Quatre, 2009. ISBN 978-84-7502-822-4. 
  12. ↑ Mallol, Montserrat; Martinell, Carme. El futur Museu del Paisatge de Catalunya a Olot. Olot: Ajuntament d'Olot, 2011. 
  13. ↑ Pigem, Jordi. Bona crisi. Cap a un món postmaterialista. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 978-84-9255-285-6. 
  14. ↑ Pigem, Jordi. Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat. València: Tres i Quatre. ISBN 978-84-7502-876-7. 
  15. ↑ Pigem, Jordi. Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat. Barcelona: CADS, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, 2010. ISBN 978-84-3938-481-6. 
  16. ↑ Pigem, Jordi. La nova realitat. De l'economicisme a la consciència quàntica. Barcelona: Kairós, 2013. ISBN 978-84-9988-230-7. 
  17. ↑ Ahumada, Laia de. Espirituals sense religió (en català). Barcelona: Fragmenta Editorial, 2015, p. 187 i ss.. ISBN 978-84-15518-15-0. 
  18. ↑ Pigem, Jordi. Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència. Barcelona: Kairós, 2016. ISBN 978-84-9988-500-1. 
  19. ↑ «Jordi PIGEM guanyador del XXV Premi Joan Maragall». [Consulta: 10 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Pigem&oldid=24434692»