Jordi Pigem

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJordi Pigem
JP 2013w.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1964 (52/53 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació filòsof
Modifica dades a Wikidata

Jordi Pigem (Barcelona, nascut el 30 d'abril de 1964) és filòsof de la ciència i escriptor. És germà de l'actriu Maria de la Pau Pigem.

Doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona el 1998 amb la tesi El pensament de Raimon Panikkar: Una filosofia de la interdependència.[1] Del 1998 al 2003 fou professor i coordinador de l'Àrea de Filosofia del Masters in Holistic Science del Schumacher College a Dartington (Universitat de Plymouth, Anglaterra). El 1999 va obtenir el Premi de Filosofia de l'Institut d'Estudis Catalans,[2] i el 2006 el Premi d'Assaig de Resurgence i la Scientifica and Medical Network.[3] Fou coordinador de la revista d'ecologia Integral entre 1989 i 1992. Ha coordinat l'edició catalana dels volums de l'"Opera Omnia" de Raimon Panikkar sortits el 2009 i 2010[4] i ha traduït la biografia Raimon Panikkar, de Maciej Bielawski, tant al català[5] com al castellà.[6]

Col·labora amb diversos mitjans de comunicació, com el suplement Cultura/s de La Vanguardia o la revista, degana de l'ecologisme en anglès, Resurgence[7] (des de l'any 2012 Resurgence & Ecologist). Ha escrit textos sobre les principals figures del pensament sistèmic: Leonardo da Vinci,[8] Ernst Friedrich Schumacher,[9] Fritjof Capra[10] o Ivan Illich.[11] És assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya.[12] És convidat com a conferenciant i professor de cursos tant en universitats, institucions públiques, com empreses privades i col·labora habitualment amb organitzacions no governamentals.

Escriu sobre filosofia de la ciència i pensament ecològic. En l'obra Bona crisi: Cap a un món postmaterialista,[13] exposa les raons que ens han portat a la crisi sistèmica i global iniciada a finals del 2007. En el llibre Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat aporta la seva acurada visió del consumisme, proposant els valors clau que ens guiaran a una societat més ecològica.[14] L'obra, fruit d'un estudi encarregat pel CADS titulada Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat, reafirma que els valors que ens condueixen a una societat més sostenible, són també els que més contribueixen a la vertadera felicitat personal.[15] A l'obra La nova realitat. De l'economicisme a la consciència quàntica, l'autor analitza les contradiccions de l'economia contemporània com un cas clínic de tot el que no funciona en el vell paradigma i ens condueix a la nova realitat que ara mateix ens revela la física i la neurociència.[16] Pigem ha resumit la seva trajectòria intel·lectual i espiritual en una entrevista al llibre Espirituals sense religió, de Laia de Ahumada.[17] En el llibre Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència,[18] Jordi Pigem ens proposa una nova manera d’entendre la vida, la intel·ligència i la consciència.

« La intel·ligència humana és una expressió especial d’una intel·ligència encara més amplia: la intel·ligència vital que impregna tot el que és viu. Podem representar la nostra intel·ligència com un gran iceberg, la part emergent del qual correspon a les intel·ligències de què som conscients. La part submergida és la intel·ligència inconscient, a través de la qual les intel·ligències humanes es vinculen amb les profunditats de la intel·ligència vital. »
— Jordi Pigem, Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència

L'octubre de 2016 rep el XXV Premi Joan Maragall per l’obra Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica, a la llum de Guardini, Panikkar i l’Encíclica Laudato Si', que atorga la Fundació Joan Maragall a una obra d’assaig o d’investigació sobre cristianisme i cultura.[19]

Obra[modifica | modifica el codi]

  • (Coordinador)Nueva Conciencia: plenitud personal y equilibrio planetario para el siglo XXI. Barcelona: Integral Ed., 1991.
  • La odisea de Occidente. Modernidad y ecosofia. Barcelona: Kairós, 1994. -
  • El pensament de Raimon Panikkar: interdependència, pluralisme, interculturalitat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. -
  • (Ed.) El somriure diví. Barcelona: Icaria, 2008. -
  • Ivan Illich: Textos escollits. València: Tres i Quatre, 2009. -
  • Bona crisi: Cap a un món postmaterialista. Barcelona: Ara Llibres, 2009. -
  • Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat. València: Tres i Quatre, 2010. -
  • Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat. Barcelona: CADS, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya], 2010. Descarregar pdf (versió castellana: GPS (global personal social). Valores para un mundo en transformación. Barcelona: Kairós, 2011)
  • Entendre la natura. Fonaments d'una cultura de la sostenibilitat. Barcelona: CADS, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, 2011. Descarregar pdf
  • Heu dit austeritat? Psicopatologia de la (ir)racionalitat econòmica. Cànoves: Proteus, 2012 -
  • La nova realitat. De l'economicisme a la consciència quàntica. Barcelona: Kairós, 2013. -
  • Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència. Barcelona: Kairós, 2016. -
  • Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica. Barcelona: Viena Edicions, 2017. -

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ Pigem, Jordi. El pensament de Raimon Panikkar: interdependència, pluralisme, interculturalitat. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2007. ISBN 978-84-7283-903-8. 
  2. ↑ Premis Institut d'Estudis Catalans Sant Jordi 1999. LXVIII cartell de premis i de borses d'estudi 1998-1999. Barcelona: IEC, 1999. 
  3. ↑ «Author Profile: Jordi Pigem». Resurgence & Ecologist. [Consulta: 18 abril 2013].
  4. ↑ «Opera Omnia Raimon Panikkar». Fragmenta Editorial. [Consulta: 18 abril 2013].
  5. ↑ Bielawski, Maciej. Raimon Panikkar. Una biografia (en català). Barcelona: Fragmenta Editorial, 2015. ISBN 978-84-15518-10-5. 
  6. ↑ Bielawski, Maciej. Raimon Panikkar. Una biografía (en castellà). Barcelona: Fragmenta Editorial, 2015. ISBN 978-84-15518-09-9. 
  7. ↑ Nicholson-Lord, David «The Resurgence Story». Resurgence & Ecologist. [Consulta: 18 abril 2013].
  8. ↑ Pigem, Jordi «La ciència de Leonardo da Vinci». Mètode, núm. 61, (2009), pàg. 16-19.
  9. ↑ Pigem, Jordi «E. F. Schumacher». Ecologia política, núm. 37 (2009).
  10. ↑ Pigem, Jordi «Fritjof Capra». Mètode, núm. 61 (2009), pàg. 20-22.
  11. ↑ Pigem, Jordi. Ivan Illich. Textos escollits. València: Tres i Quatre, 2009. ISBN 978-84-7502-822-4. 
  12. ↑ Mallol, Montserrat; Martinell, Carme. El futur Museu del Paisatge de Catalunya a Olot. Olot: Ajuntament d'Olot, 2011. 
  13. ↑ Pigem, Jordi. Bona crisi. Cap a un món postmaterialista. Badalona: Ara Llibres, 2009. ISBN 978-84-9255-285-6. 
  14. ↑ Pigem, Jordi. Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat. València: Tres i Quatre. ISBN 978-84-7502-876-7. 
  15. ↑ Pigem, Jordi. Revalorar el món. Els valors de la sostenibilitat. Barcelona: CADS, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, 2010. ISBN 978-84-3938-481-6. 
  16. ↑ Pigem, Jordi. La nova realitat. De l'economicisme a la consciència quàntica. Barcelona: Kairós, 2013. ISBN 978-84-9988-230-7. 
  17. ↑ Ahumada, Laia de. Espirituals sense religió (en català). Barcelona: Fragmenta Editorial, 2015, p. 187 i ss.. ISBN 978-84-15518-15-0. 
  18. ↑ Pigem, Jordi. Intel·ligència vital. Una visió postmaterialista de la vida i la consciència. Barcelona: Kairós, 2016. ISBN 978-84-9988-500-1. 
  19. ↑ «Jordi PIGEM guanyador del XXV Premi Joan Maragall». [Consulta: 10 octubre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Pigem&oldid=18238527»