Vés al contingut

Jorge Ben Jor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJorge Ben Jor

(2007) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Jorge Lima Menezes Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pt) Jorge Duílio Lima Meneses Modifica el valor a Wikidata
22 març 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsJorge Ben
Jorge Ben Jor
Jorge Benjor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, artista d'estudi, compositor, guitarrista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1963 Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica Popular Brasileira, bossa nova, samba-jazz (en) Tradueix i samba-rock Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra, veu i instrument de percussió Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficIsland Records
Som Livre
Warner Music Group
Philips Records
RGE Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0069990 Allocine: 119221 TMDB.org: 1274962
Facebook: oficialjorgebenjor X: jorgebenjor Instagram: jorgebenjoroficial Spotify: 5JYtpnUKxAzXfHEYpOeeit Apple Music: 274604393 Last fm: Jorge+Ben Musicbrainz: 19499124-36d4-4ccc-b28d-04dde3d2076f Songkick: 319378 Discogs: 30700 Allmusic: mn0002107994 Deezer: 4917 Modifica el valor a Wikidata

Jorge Duílio Lima Meneses (Rio de Janeiro, 22 de març de 1939),[a] conegut artísticament com Jorge Ben, Jorge Benjor i Jorge Ben Jor en diferents fases, és un cantautor brasiler. L'any 2008, l'edició brasilera de la revista Rolling Stone el va nomenar el cinquè artista més gran de la història de la música nacional.[3]

Ha conformat el seu estil artístic amb la barreja de diversos elements, com rock and roll, samba, bossa nova, jazz, maracatu, funk, ska i fins i tot hip hop, amb lletres que barregen humor i sàtira, així com temes esotèrics. El treball de Jorge Ben té una importància única per a música brasilera, ja que incorpora nous elements en el ritme i la manera de tocar la guitarra, amb característiques del rock, soul i funk nord-americà . A més, va aportar influències àrabs i africanes, procedents de la seva mare, nascuda a Etiòpia.[4]

Va influir en el naixement de subestils com el sambalanço i samba-rock i ha rebut versions i tributs per part de nombrosos exponents de les noves generacions, com Mundo Livre S/A, Os Paralamas do Sucesso, Skank, Fernanda Abreu, Racionais MC's. La popularitat de Jorge Ben Jor va esclatar amb la cançó Mas que Nada i, poc després, va ratificar el seu talent amb un altre gran èxit, Chove Chuva.[5][6]

Infància i adolescència

[modifica]

Nascut al barri de Madureira, però criat a Rio Comprido,[7] és fill d'Augusto Menezes i de l'etíop Silvia Saint Ben Lima.[b] Jorge Ben volia ser futbolista i es va incorporar als equips inferiors del Flamengo, però va acabar seguint el camí de la música. També va assistir al Seminari São José de Rio de Janeiro durant dos anys, on va aprendre llatí i cant gregorià, però no va seguir la carrera al sacerdoci catòlic.[4] Va rebre el seu primer pandeiro als tretze anys i, dos anys més tard, ja incorporar-se al cor de l'església. També va participar com a pandeirista en blocos de carnaval. Als divuit anys, va rebre una guitarra de la seva mare i va començar a actuar en festes i discoteques, tocant bossa nova i rock and roll. En aquella primera etapa se'l coneixia com Babulina, una deformació de la pronunciació brasilera del rockabilly Bop-A-Lena de Ronnie Self (Tim Maia també va ser conegut per aquest sobrenom, pel mateix motiu).[9] Quan va iniciar-se professionalment en la música, la bossa nova havia traspassat les fronteres brasileres i era coneguda per tot el món. Com la majoria dels músics del país d'aquella època, la seva primera influència va ser João Gilberto, però, ja des del principi, va crear un estil innovador. Altres influències inclouen el sambalanço d'Orlandivo, el baion de Luiz Gonzaga i el rock de Little Richard.[10][11]

Carrera

[modifica]

L'inici amb l'èxit de Mas que Nada

[modifica]

A principis dels anys 60 va actuar al Beco das Garrafas, un carreró ple de bars a Copacabana, que es va convertir en un dels reductes de la bossa nova. L'any 1963 va pujar a l'escenari i va cantar Mas que Nada —que ja havia enregistrat com a vocalista del conjunt de l'organista Zé Maria. Entre el públic hi havia un executiu de la discogràfica Philips, que va córrer a contractar-lo. Dos mesos després, es va publicar el primer senzill de Jorge Ben, que incloïa Por Causa de Você Menina en la cara B. El mateix any, va editar el primer LP, Samba Esquema Novo, acompanyat del grup de samba jazz Meirelles e os Copa Cinco.[12]

La nova proposta musical de Jorge Ben va ser batejada com samba-rock, i va fer-se amb el reconeixement unànime tant dels crítics musicals com d'un ampli ventall de músics, de la bossa nova a la Jovem Guarda.[13] Mas que Nada va ser el seu primer gran èxit al Brasil i també és una de les cançons en portuguès més interpretades als Estats Units, seguint l'estela de Garota de Ipanema. La versió més coneguda d'aquest tema va ser la de Sérgio Mendes;[14] i també ha sigut adaptada per artistes diversos com Ella Fitzgerald, Dizzy Gillespie, Al Jarreau, Herb Alpert, José Feliciano, Trini Lopez, Belle & Sebastian,[15] Coldplay,[16] Black Eyed Peas o Red Hot Chili Peppers.[17]

Era de Festivals i fase experimental

[modifica]
1972

El 1968, Jorge Ben va ser convidat al programa Divino, Maravilhoso que Caetano Veloso i Gilberto Gil van presentar a TV Tupi. També va participar a O Fino da Bossa (encapçalat per Elis Regina i Jair Rodrigues) i Jovem Guarda (amb Roberto Carlos, Erasmo Carlos i Wanderléa). En aquesta època, Jorge Ben va tenir un enorme èxit amb les cançons Cadê Tereza? , País Tropical, O Telefone, Os Alquimistas estão chegando, Jorge de Capadócia, Menina Mulher da Pele Preta i Que Maravilha. També va competir amb Charles, Anjo 45 al Festival Internacional de la Cançó, a TV Globo, el 1969. El 1972 va resultar vencedor del certamen amb Fio Maravilha, interpretada per Maria Alcina.[5]

Encara a la dècada de 1970, Jorge Ben va publicar àlbums més esotèrics i experimentals, com A Tábua de Esmeralda (1974), Solta o Pavão (1975) i África Brasil (1976). Encara que no van tenir el mateix èxit comercial, aquests àlbums són, avui dia, considerats clàssics de la música brasilera.[5]

L'any 1979, l'anglès Rod Stewart va llançar el hit Da Ya Think I'm Sexy?. A continuació, va obrir-se una batalla legal entre els dos cantants, doncs Jorge Ben considerava que la tornada de Stewart tenia la mateixa base que la seva cançó Taj Mahal. El londinenc va reconèixer el plagi i va cedir els drets al brasiler i a Unicef.[18]

Canvi de nom i fase pop

[modifica]

En la dècada següent, Jorge Ben es va dedicar a promocionar la seva música a l'estranger. El 1989, va canviar el seu nom artístic a Jorge Benjor, modificant poc després per Jorge Ben Jor. Aleshores s'especulava que el canvi s'havia produït per la numerologia, però el que és més plausible és que es va produir per evitar confusions amb l'estatunidenc George Benson, ja que Jorge Ben començava a ser molt conegut als Estats Units al el temps.[19]

En aquesta nova etapa, la seva música esdevé més pop, encara que mantenint un cert groove . Afirma que va començar a utilitzar la guitarra elèctrica perquè facilitar l'acústica als seus concerts.[20] La seva cançó W/Brasil (Chama o Síndico) va arribar a les pistes de ball el 1993, convertint-se en una autèntica sensació al Brasil. La cançó també és un homenatge al cantant Tim Maia.[19] El show que Ben Jor va donar la nit de cap d'any de 1993 va entrar en el Llibre Guinness com el concert amb major nombre d'espectadors de la història, amb 3 milions de persones reunides a la platja de Copacabana.[21]

L'any 2004, Jorge Ben Jor va publicar Reactivus Amor Est (Turba Philosophorum), el primer disc amb cançons noves des de 1995.[5]

Discografia

[modifica]
Amb el Trio Mocotó, 1971.
En concert, 2010.
Àlbums d'estudi En directe Recopilacions
  • 1963 - Samba Esquema Novo
  • 1964 - Sacundin Ben Samba
  • 1964 - Ben É Samba Bom
  • 1965 - Big Ben
  • 1967 - O Bidú: Silêncio no Brooklin
  • 1969 - Jorge Ben
  • 1970 - Força Bruta
  • 1971 - Negro É Lindo
  • 1972 - Ben
  • 1973 - 10 Anos Depois
  • 1974 - A Tábua de Esmeralda
  • 1975 - Gil & Jorge: Ogum, Xangô
  • 1975 - Solta o Pavão
  • 1976 - África Brasil
  • 1977 - Tropical
  • 1978 - A Banda do Zé Pretinho
  • 1979 - Salve Simpatia
  • 1980 - Alô Alô, Como Vai?
  • 1981 - Bem-vinda Amizade
  • 1983 - Dádiva
  • 1984 - Sonsual
  • 1986 - Ben Brasil
  • 1989 - Ben Jor
  • 1993 - 23
  • 1995 - Homo Sapiens
  • 2004 - Reactivus Amor Est (Turba Philosophorum)
  • 2007 - Recuerdos de Asunción 443
  • 1972 - On Stage
  • 1975 - Jorge Ben à l'Olympia
  • 1982 - Energia
  • 1991 - Ao Vivo no Rio
  • 2002 - Acústico MTV
  • 2005 - Phono 73 – O canto de um povo
  • 2007 - Coisa de Jorge
  • 1993 - Grandes Mestres da MPB
  • 1993 - Grandes Mestres da MPB Vol. 2
  • 1993 - E-Collection
  • 1993 - Música!
  • 1996 - Obras-Primas
  • 2000 - Puro Suingue
  • 2001 - Jorge Ben Jor Sem Limite
  • 2006 - Football & Samba Groove Association
  • 2015 - Alô Alô Jorge Ben Jor
  • 2015 - iCollection
  • 2015 - A Arte de Jorge Ben Jor

Notes

[modifica]
  1. L'any de naixement de l'artista ha sigut objecte de controvèrsia, amb referències que la daten el 1939 o el 1942. La periodista musical Kamille Viola, biògrafa de Jorge Ben Jor, durant la preparació del seu llibre África Brasil: um dia Jorge Ben voou para toda a gente ver (2020), va tenir accés al certificat de naixement, confirmant que es tractava del 22 de març de 1939. Amb tot, el músic insisteix que és nascut en 1945.[1][2]
  2. Altres fonts indiquen que el nom de la mare era Sebastiana Lima de Menezes.[1] En declaracions del propi músic, el nom d'ella era Sílvia Duílio Saint Bem Zabella Lima de Menezes.[8]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Jorge Ben Jor revela idade real após contradição com certidão de nascimento» (en portuguès brasiler). TV e Famosos. UOL, 29-11-2020. Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 29 setembre 2024].
  2. Ferreira, Mauro. «Jorge Ben Jor tem voo musical e político historiado em livro que o investiga a partir do álbum 'África Brasil'» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 17-11-2020. Arxivat de l'original el 2023-07-29. [Consulta: 29 setembre 2024].
  3. «Revista escolhe os 100 maiores da música brasileira;» (en portuguès brasiler). Brasil Online, 15-10-2008. Arxivat de l'original el 2020-08-15. [Consulta: 17 gener 2023].
  4. 4,0 4,1 Sanches, Pedro Alexandre. «Jorge Ben Jor, o homem Patropi» (en portuguès brasiler). Revista Trip. UOL, 10-11-2009. [Consulta: 29 setembre 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Jorge Ben Jor» (en portuguès brasiler). Dicionário Cravo Albin da Música Popular Brasileira. [Consulta: 29 setembre 2024].
  6. Marques, Mariana. «‘Jorge Ben é uma das maiores influências do rap nacional’» (en portuguès brasiler). Nexo Jornal, 15-09-2023. [Consulta: 29 setembre 2024].
  7. «Jorge Ben Jor, Skank e Céu se apresentam em Fortaleza em maio» (en portuguès brasiler). G1. Grupo Globo, 08-02-2017. [Consulta: 17 desembre 2020].
  8. Teles, José. «África Brasil, de Jorge Ben Jor, é dissecado em livro» (en portuguès brasiler). Jornal do Commercio. UOL, 26-11-2020. [Consulta: 29 setembre 2024].
  9. Motta, Nelson. Noites tropicais: Solos, improvisos e memórias musicais ( PDF) (en portuguès brasiler). Harlequin, 2023-01-15, p. 25-26. ISBN 978-65-5511-422-5. 
  10. do Vale, Israel. «Música: Europa e piratas passam a limpo Orlan Divo». Folha de S.Paulo, 19-05-2003. Arxivat de l'original el 2024-07-21. [Consulta: 21 juliol 2024].
  11. «Jorge Ben Jor» (en portuguès brasiler). Roda Viva. FAPESP, 18-12-1995. Arxivat de l'original el 2008-06-22. [Consulta: 21 desembre 2020].
  12. Souza, Tárik de. «Jorge Ben: O Papa do ritmo». A: Tem mais samba: das raízes à eletrônica (en portuguès brasiler). Editora 34, 2003, p. 247-250. ISBN 978-85-7326-287-2. 
  13. Jiménez, Julián. «"Samba Esquema Novo" Jorge Ben» (en castellà). Los 600 de Latinoamérica, 11-07-2024. Arxivat de l'original el 2024-08-18. [Consulta: 29 setembre 2024].
  14. Alonso, Sebas E. «Muere Sergio Mendes, responsable del clásico 'Mas que nada'» (en castellà). jenesaispop, 07-09-2024. [Consulta: 29 setembre 2024].
  15. «Grupo Belle & Sebastian retorna à cidade depois de nove anos». VEJA SÃO PAULO. [Consulta: 21 desembre 2020].
  16. «Com música de Jorge Ben Jor e homenagem a Amy, Coldplay encerra sexto dia do Rock in Rio». GZH, 02-10-2011. Arxivat de l'original el 2021-10-22. [Consulta: 21 desembre 2020].
  17. «Red Hot Chili Peppers faz show 'no automático' com cover de Jorge Ben Jor para fechar 1º dia de Lolla». G1. Arxivat de l'original el 2021-06-15. [Consulta: 21 desembre 2020].
  18. Winistorfer, Andrew. «The Time Rod Stewart Accidentally Stole A Jorge Ben Song» (en anglès). Vinyl Me Please, 25-06-2019. Arxivat de l'original el 2021-01-15. [Consulta: 24 desembre 2020].
  19. 19,0 19,1 «O alquimista lança o som do verão». Revista Veja, 24-11-1993.
  20. Cardoso, Tom. «Jorge Ben Jor: cadê o novo do preferido da MPB?» (en portuguès brasiler). Cliquemusic. UOL, 11-01-2001. Arxivat de l'original el 2021-10-21. [Consulta: 29 setembre 2024].
  21. McWhirter, Norris. «The Guinness Book of Records 1993», 03-01-1953. Arxivat de l'original el d’agost 25, 2014. [Consulta: 3 octubre 2019].

Bibliografia complementària

[modifica]