José Manuel García-Díe i Miralles de Imperial

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Manuel García-Díe i Miralles de Imperial
Biografia
Naixement(es) José-Manuel García-Díe y Miralles de Imperial Modifica el valor a Wikidata
1r juny 1916 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióSeminari Conciliar de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, voluntari requeté Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSeminari Menor de Barcelona
arquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJordi García-Díe Modifica el valor a Wikidata

José Manuel García-Die i Miralles de Imperial (Barcelona, 1 de juny de 1916 - 8 de novembre de 1990) va ser un sacerdot catòlic. Entre 1971 i 1978 fou el rector del Seminari Menor de Barcelona.[1]

Biografia[modifica]

Era fill d'Agustín García-Díe i Andreu, eminent metge barcelonès (entre altres, va atendre als bisbes de Barcelona, Josep Miralles i Sbert, Manuel Irurita Almandoz i Gregorio Modrego Casaus), que va ser distingit amb el títol de "Gentilhome de Sa Santedat",[2] i de María Luisa Miralles d'Imperial i Arnús i nebot de Clemente Miralles d'Imperial i Jiménez de Frontín (Elx, 1850 - Barcelona, 1925), benefactora que el 1883 va promoure el barri de Benalua d'Alacant.[1]

Eren els García-Díe una família profundament catòlica i vinculats també al moviment tradicionalista. El pare era amic de Manuel Fal Conde. Els Miralles d'Imperial, per la seva banda, eren familiars del II Comte de Gamazo i tenien alguns membres a l'Orde Sobirà i Militar de Malta. El juliol de 1936, a l'esclatar la Guerra Civil, la família ha d'exiliar-se a França i després passaren a Navarra i al País Basc. A Pamplona José Manuel s'incorpora voluntari a les milícies del Requetè, sent destinat posteriorment a un regiment d'intanferia. Com a soldat passa per diverses fronteres fins que el febrer de 1938, a la batalla de Terol, sofreix greus congelacions i és retirat de primera línia.[1]

El 1939, en tornar a Barcelona, José Manuel ingressa al Seminari Conciliar de Barcelona. El 1941 rep l'orde de subdiaque,[3] i finalment el 1942 és ordenat sacerdot.[4] Els seus primers llocs són la Basílica de Santa Maria del Mar i la Parroquia de Santa Anna de Barcelona. El 1950 és nomenat director del centre de Protecció de Menors de Barcelona (Institut Ramon Albó)[4] i prior de la "Germandat Valenciana de Barcelona" entre els anys 50 i 70.[5] El 1971 és nomenat rector del Seminari Menor de Barcelona, situat a La Conreria (Tiana).[6] El 1978 sol·licita el relleu per problemes de salut i és destinat com a confessor a la parròquia de la Basílica de la Puríssima Concepció de Barcelona, situat molt a prop del seu domicili. Es jubila prematurament a causa d'una greu malaltia cardíaca, fins que mor el 8 de novembre de 1990.[7] Va ser un sacerdot molt popular entre els nois i adolescents, especialment recordat pels que van passar per La Conreria durant la seva etapa de rector.[6]

Un dels seus germans, Antonio García-Díe,[8] va ser catedràtic d'Història de la Medicina i cap del servei de cirurgia de l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona. Un altre d'ells, Jordi Maria García-Díe i Miralles de Imperial, va ser sacerdot, director de Càritas Diocesana de Barcelona i rector de la Basílica de la Mercè i de la Parròquia Major de Santa Anna. Un tercer germà, Agustín García-Díe i Miralles de Imperial, va ser capità d'infanteria i el 1951 va ser nomenat cap dels Mossos d'Esquadra.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Pérez i Gómez, Xavier. Mn. José Manuel García-Die Miralles de Imperial: notas biográficas, 2013, p. 1-44. ISBN 9780653800011. 
  2. ↑ «Necrológicas: Don Agustín Garcia-Die Andreu, gentilhombe de Sa Santedat». La Vanguardia (Hemeroteca), 26-04-1972, pàg. 37 [Consulta: 24 octubre 2017].
  3. ↑ «Obispado de Barcelona. Ordenaciones. Subdiaconado». La Vanguardia (Hemeroteca), 30-12-1941, pàg. 8 [Consulta: 24 octubre 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Veinticinco años de sacerdocio». La Vanguardia (Hemeroteca), 07-06-1967, pàg. 33 [Consulta: 24 octubre 2017].
  5. ↑ «Triduo y fiesta de Nuestra Señora de los Desamparados. Actos ofrecidos por la Hermandad Valenciana de Barcelona». La Vanguardia (Hemeroteca), 10-05-1967, pàg. 32 [Consulta: 24 octubre 2017].
  6. ↑ 6,0 6,1 Hernández i Hernández, Justo «Recuerdos de un seminarista de La Conrería (II)». Campsentelles. Centre d'Estudis Santfostencs Amics de Cabanyes, Núm. 12, 2009, pàg. 73-96. ISSN: 2385-4936 [Consulta: 24 octubre 2017].
  7. ↑ «Necrológicas: José Manuel García-Dic Miralles de Imperial». La Vanguardia (Hemeroteca), 09-11-1990, pàg. 30 [Consulta: 24 octubre 2017].
  8. ↑ «Necrológicas. Don Antonio García-Díe Miralles de Imperial». La Vanguardia (Hemeroteca), 20-09-1979, pàg. 28 [Consulta: 24 octubre 2017].
  9. ↑ «Ecos de sociedad». La Vanguardia (Hemeroteca), 24-05-1958, pàg. 21 [Consulta: 24 octubre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Pérez i Gómez, Xavier. Mn. José Manuel García-Die Miralles de Imperial: notas biográficas, 2013. ISBN 9780653800011. 
  • Pérez i Gómez, Xavier. Història gràfica del seminari menor de la Conreria (1940-1998), 2012. ISBN 9788461578399. 
  • Martínez i Martínez, Lluís. El Seminari Menor de Barcelona (la Conreria): 50 anys d'història, 1987. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=José_Manuel_García-Díe_i_Miralles_de_Imperial&oldid=32862408»