José María Blázquez Martínez

José María Blázquez

Biografia
Naixement	José María Blázquez Martínez 7 juny 1926 Oviedo (província d'Astúries)
Mort	27 març 2016 (89 anys) Madrid
Catedràtic
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Salamanca
Activitat
Camp de treball	Arqueologia clàssica i Edat antiga
Ocupació	Historiador
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid Universitat de Salamanca
Membre de	Reial Acadèmia de la Història (1987–2016) Accademia Nazionale dei Lincei Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongría Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Real Academia de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Córdoba Col·legi Lliure d'Emèrits Hispanic Society of America Real Acadèmia de Cultura Valenciana Institut Arqueològic Alemany Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues
Professors	Antonio García y Bellido
Obra
Estudiant doctoral	José Remesal Rodríguez i Urbano Espinosa Ruiz
Premis (2013)  doctor honoris causa per la Universitat Carlos III de Madrid (2010)  doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid  doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca  doctor honoris causa per la Universitat de Lleó  doctor honoris causa per la Universitat de Bolonya

José María Blázquez Martínez (Oviedo, 7 de juny de 1926- Madrid, 27 de març de 2016) fou un historiador espanyol. Va ser catedràtic d'Història Antiga de la Universitat de Salamanca i de la Universitat Complutense de Madrid i fou Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de la Història, electe el 1987 amb la medalla número 13.

Biografia

Va fer els seus estudis en Filologia Clàssica i es va doctorar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Salamanca. Va ampliar estudis en diferents universitats i centres de recerca estrangers. Va iniciar la seva carrera com a professor d'Arqueologia Clàssica per posteriorment ocupar la càtedra d'Història Antiga Universal i d'Espanya en aquesta Universitat. Va passar després a la Universitat Complutense de Madrid com a catedràtic d'Història Antiga d'Espanya. Amb aquesta càtedra, la segona creada en Espanya amb aquesta denominació, l'ensenyament en l'extens àmbit de la recerca de la Història Antiga específicament hispana va experimentar un gran avanç.

Blázquez va ser becari "Alexander von Humboldt" a la Universitat de Marburg (Alemanya), director de l'Institut Espanyol d'Arqueologia "Rodrigo Caro" del CSIC. (succeint en això al seu mestre, el Prof. Antonio García y Bellido, va dirigir la revista Archivo Español de Arqueología i va ser fundador i director de Gerión (UCM). Va impulsar en la seva docència la importància i la validesa de l'ús de fonts diverses per a la recerca, sobretot de l'Arqueologia i l'epigrafia, donant a la indagació històrica una identitat pròpia. A partir dels ensenyaments del professor Blázquez s'ha format una generació completa d'estudiosos de la Història. Molts dels seus alumnes van ocupar càtedres en diferents universitats.

A més de la seva extensíssima producció científica, en la qual destaca també la publicació de nombrosos manuals, Blázquez va combinar la seva labor docent amb l'activitat de camp, des de les excavacions de Castulo a Espanya a les recerques al Monte Testaccio a Roma.

Va destacar especialment, dins de l'Arqueologia, en l'estudi dels mosaics romans peninsulars i, dins de la Història Antiga, en el referit al cristianisme primitiu. Al llarg de tota la seva vida no va deixar d'interessar-se per l'estudi de la identitat religiosa dels diferents pobles preromans d'Hispània (tema al que va dedicar ja el seu tesi doctoral) i per integrar les seves contribucions dins de l'estudi de les religions en la història mediterrània.

Era Doctor honoris causa per les Universitats de Bolonya, Salamanca, Valladolid i Lleó, havent estat recentment electe per la Universitat Carles III de Madrid (investidura l'1-2-2013). Fou membre a més de nombroses acadèmies i institucions espanyoles, europees i americanes: Membre Ordinari de l'Institut Arqueològic Alemany de Berlín, de la Hispanic Society of America i Corresponent de l'Acadèmia Nazionale dei Lincei de Roma.

Membre del Col·legi Lliure d'emèrits universitaris, President de la Societat Espanyola d'Orientalistes, i membre de The New York Academy of Sciences. Fou igualment Acadèmic corresponent de la Académie des inscriptions et belles-lettres de París, i de les Còrdova, Santa Isabel d'Hongria de Sevilla, de la de Cultura Valenciana i de la de Bones Lletres de Barcelona.

Entre els seus premis hi ha la Gran Medalla de Plata d'Arqueologia de l'Acadèmia d'Arquitectura de París, el Premi Franz Cumont de l'Acadèmia de Brussel·les, el Premi Roma 2003 i el Premi Cavalls d'Or de Venècia en 2003. El juny de 2010 va ser nomenat Conseller d'Honor del Centre d'Estudis Linarenses, després de pronunciar el corresponent discurs acadèmic d'ingrés que porta per títol "Cuarenta años de estudios sobre Cástulo".

El professor José María Blázquez, fou mestre de diverses generacions d'historiadors, i inspiració de moltes de les línies de recerca que han seguit, a part de la seva atenció especial a la religiositat de l'antiguitat, a la iconografia dels mosaics, la seva obra abasta la romanització, i la colonització fenícia, Tartessos, i en general del Mediterrani Antic.

Estava casat amb l'arquitecta alemanya Beatrix Schwaar.

Enllaços externs

• José M. Blázquez, "Orígenes y consolidación de los estudios sobre Hispania Antigua en la Universidad española", en Hispania: las provincias hispanas en el mundo romano, coord. J. Andreu Pintado et al. (3a Reunió de Tudela sobre Hispània Antiga, 2007), Tarragona, 2009, págs. 173-190. (castellà)
• Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. Fitxa d'autor, títols digitalizados (castellà)

Premis i fites
Precedit per: Pedro Sainz Rodríguez	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 13 1987 - 2016	Succeït per: Jaime Salazar y Acha