José Vidal-Beneyto

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosé Vidal-Beneyto
Biografia
Naixement 26 juny 1927
Carcaixent
Mort 16 març 2010 (82 anys)
París
Educació Universitat de València
La Sorbona
Universitat de Màlaga
Universitat de Madrid
Universitat de Heidelberg
Activitat
Ocupació Filòsof, sociòleg, escriptor, politòleg i professor d'universitat
Ocupador Universitat Complutense de Madrid
Premis
Modifica les dades a Wikidata

José Vidal-Beneyto (Carcaixent, Ribera Alta, 26 de juny de 1927 - París, França, 16 de març de 2010) fou un filòsof, sociòleg i politòleg valencià.

Va cursar els estudis de Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques, Dret i Sociologia en la Universitat de València i en la Complutense de Madrid, doctorant-se en Dret en la de Màlaga, i completant els seus estudis en La Sorbona i en la Universitat de Heidelberg.

Va ser un actiu opositor al franquisme, participant en la Junta Democràtica i en l'anomenat Contuberni de Munic.

Catedràtic de Sociologia en la Universitat Complutense de Madrid, Director del Col·legi d'Alts Estudis Europeus Miguel Servet de París i doctor honoris causa, des de 2006, per la Universitat de València. A més, va participar en multitud de programes i projectes internacionals, especialment aquells relacionats amb la comunicació en la seva relació amb la cultura, la integració i la globalització. Entre ells destaca la seva condició de Secretari General de l'Agència Europea per a la Cultura i el Consell Mediterrani de la Cultura, ambdós dependents de la UNESCO. També va treballar en col·laboració amb el Consell d'Europa i com conseller assessor dels ministeris espanyols d'Educació, i Afers exteriors.

Va ser soci fundador del diari El País, on escrivia habitualment. A més va ser membre de l'Acadèmia Europea de les Arts, les Ciències i les Lletres.

Obres més destacades[modifica]

  • Las Ciencias de la Comunicación en las universidades españolas, (1973)
  • Alternativas populares a la comunicación de masas, (1981).
  • El País o la referencia dominante (junto a G. Imbert), 1986.
  • Las industrias de la lengua, (1991).
  • Diario de una ocasión perdida, (1991).
  • La Méditerranée: modernité plurielle, (2000).
  • Ventana global: ciberespacio, esfera pública mundial y universo mediático, (2002).
  • Hacia una sociedad civil global, (2003).
  • Poder global y ciudadanía mundial, (2004).
  • Derechos humanos y diversidad cultural, (2006).
  • Memoria democrática, (2007).

Referències[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Jon Lee Anderson
Premi José Couso de llibertat de premsa
2008
Succeït per:
Rosa Maria Calaf Solé