Josep Borràs i Roca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Borràs i Roca

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1958 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Executiu Escola Superior de Música de Catalunya
2008 – 2018
← Salvador Mas i Conde Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, fagotista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFagot Modifica el valor a Wikidata

Josep Borràs i Roca (Terrassa, Vallès Occidental, 1958) és un músic, fagotista i professor de música català. De 2008 a 2018 va ser director de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).[1][2]

Biografia i trajectòria[modifica]

Josep Borràs i Roca és professor superior de fagot pel Conservatori Municipal de Barcelona, per la Musik Akademie de Basilea a Suïssa, i doctor en Musicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.[3] Va començar a estudiar el fagot a Barcelona al costat del mestre Joan Carbonell, i més endavant s'introduí en el camp de la música antiga de la mà del mestre Enric Gispert.[4] El 1980 es va traslladar a Basilea, on va residir fins al 1983. En aquesta ciutat va continuar amb els estudis de fagot modern, barroc i baixó al conservatori de la ciutat suïssa i també a la Schola Cantorum Basiliensis. A partir d'aquesta estada a Suïssa, començà a col·laborar en grups dirigits per Nikolaus Harnoncourt o Philippe Herreweghe. Posteriorment també va col·laborar en formacions com "Le Concert des Nations" i "Hespèrion XXI", "La Capella Reial", dirigida per Jordi Savall, o l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure. La seva tasca com a professor de fagot i de música de cambra la portat a exercir la docència a diversos conservatoris de Catalunya, Andorra i Cantàbria.[1][3] El 2004 va dur a terme la seva tesi doctoral sobre "El baixó a la península Ibèrica".[5]

Des de l'any 2008, i fins a 2018 va ser el director de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), centre on exerceix com a professor de fagot i on també ha estat cap del departament de Música Antiga. A banda, continua exercint la seva docència a la Schola Cantorum de Basilea. Més enllà de la seva activitat com a intèrpret, també realitza una tasca permanent de recerca en el camp de la Música Hispànica, i més concretament en la vessant de l'organologia dels instruments de vent i la seva relació amb la música vocal. Ha realitzat més de 150 enregistraments discogràfics, en molts dels quals ha obtingut premis i ha impartit conferències i classes magistrals en diversos centres internacionals. És membre de la Societat Catalana de Musicologia.[3]

Publicacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Josep Borràs i Roca». Gran Enciclopèdia de la Música. Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 30 octubre 2017].
  2. «Núria Sempere, nueva directora general de la Escuela Superior de Música de Cataluña (ESMUC)» (en espanyol europeu), 12-02-2019. [Consulta: 23 octubre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Josep Borràs, bassoon». Abbaye aux Dames, la cité musicale, Saintes. [Consulta: 30 octubre 2017].
  4. Alcaraz, Joan «Josep Borràs. La música com a pràctica, saber i dret de ciutadania». Vallesos, n. 15, Primavera-estiu 2018, pàg. 44-45.
  5. Ezquerro Esteban, Antonio. Música instrumental en las catedrales españolas en la época ilustrada: (conciertos, versos y sonatas, para chirimía, oboe, flauta, y bajón -con violines y/u órgano-, de La Seo y El Pilar de Zaragoza). Editorial CSIC, 2004, p. 94. ISBN 978-84-00-08277-2 [Consulta: 30 octubre 2017]. 

Enllaços externs[modifica]