Josep Guia i Marín

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Guia)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Guia i Marín
Josep Guia.jpg
(2013)
Nom original (ca) Josep Guia
Biografia
Naixement 8 juny 1947 (71 anys)
València
Ideologia política Pancatalanisme
Educació Universitat de València
Activitat
Ocupació Escriptor, professor, polític i matemàtic
Ocupador Universitat de València
Partit polític Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Obra
Obres destacables Digueu-li Catalunya (1985)
Premis

Twitter: JosepGuia
Modifica les dades a Wikidata

Josep Guia i Marín (València, 8 de juny de 1947)[1] és un activista polític i professor universitari català, doctor en Matemàtiques i en Filologia per la Universitat de València, on ha ocupat diversos càrrecs directius. És vicepresident del patronat i professor de la Universitat Catalana d'Estiu i membre dels patronats de les fundacions Gaetà Huguet de Castelló de la Plana i Vicent Andrés Estellés de Burjassot i de la Junta Directiva de la Societat Coral el Micalet de València.[2]

Biografia[modifica]

Ha publicat treballs d'investigació en Topologia General i altres sobre la història i la funció de la Universitat. Va participar molt activament en la lluita per l'estabilitat laboral dels Professors No Numeraris (PNN) i per la democratització, la modernitat i l'arrelament al País Valencià de la Universitat de València. Va ser-hi Vicerector d'Estatuts (1984-1986) i en l'articulat d'aquest text es va recollir la denominació acadèmica «llengua catalana» per a la llengua pròpia del País Valencià, així com «àrea lingüística catalana» per a designar l'àmbit lingüístic propi, la qual cosa ha estat el fonament de totes les sentències judicials guanyades en favor de la unitat de la llengua. La seua figura pública ja era coneguda arran de la seua militància política independentista, des del 1974, com a militant del PSAN, com a membre dels 10 d'Alaquàs, detingut, multat i processat en nombroses ocasions, tant abans com després de la mort de Franco,... El 1986 va ser guardonat per la Fundació Jaume I i el 2002 pel Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia (La Ribera Alta).

Ha publicat diversos assajos sobre la qüestió nacional catalana: Països Catalans i Llibertat (1983, exhaurit), És molt senzill, digueu-li Catalunya (1985), Des de la Catalunya del Sud (1987), València, 750 anys de nació catalana (1988, premi d'assaig Joan Fuster) i Catalunya descoberta (1990). A més, Ha estat l'editorialista de la revista Lluita (1969-2015) durant els darrers 30 anys. En col·laboració amb Maria Conca, la seua muller, ha publicat l'edició revisada i ampliada del llibre de Salvador Domènech El Tractat d'Almisrà (1994), molts articles i comunicacions d'investigació paremiològica i fraseològica i els llibres Els primers reculls de proverbis catalans (1996, premi Valeri Serra i Boldú), La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions (2014) i A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu (2018). Actualment, dintre del projecte ALIENTO de la Université de Nancy-Lorraine, preparen l'edició crítica del Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs, del jueu barceloní del segle XIII Jafudà Bonsenyor.

En els darrers anys, ha orientat les seues investigacions cap a l'anàlisi fraseològica del Tirant lo Blanc, de l'Espill i de l'obra completa de Joan Roís de Corella. En aquesta línia de recerca, ha publicat els llibres De Martorell a Corella: descobrint l'autor de Tirant lo Blanc (1996), Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1998) i Ficció i realitat a l'Espill. Una perspectiva fraseològica i documental (2010).

L'escriptora Núria Cadenes, també membre del PSAN, li ha fet darrerament un llibre-entrevista: Josep Guia: l'independentisme complet (2013).

Controvèrsia[modifica]

El 2011, durant la celebració d'una conferència de Martín Garitano, diputat pel partit abertzale Bildu, durant la Universitat Catalana d'Estiu, Josep Guia, participant com a públic, va advocar per la no dissolució de l'organització ETA fins que no esproduís una negociació amb l'estat espanyol.[3][4][5][6]

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Damià Mollà i Eduard Mira
De impura natione
Premi Joan Fuster d'assaig
1988
amb Pep Solervicens i Bo
Succeït per:
Xavier Duran i Escribà
L'esperit de la ciència
Francesc de Paula Burguera
És més simple encara, digueu-li Espanya