Josep Guia i Marín

Josep Guia i Marín

(2013)
Biografia
Naixement	8 juny 1947 (79 anys) València
Ideologia	Pancatalanisme
Formació	Universitat de València
Activitat
Ocupació	escriptor, matemàtic, polític, professor, filòleg
Ocupador	Universitat de València
Partit	Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Participà en
31 març 2016	Manifest Koiné
Obra
Obres destacables (1985) Digueu-li Catalunya
Família
Cònjuge	Maria Conca
Premis
(1988)  Premi Joan Fuster d'assaig  Premi d'Actuació Cívica

Josep Guia i Marín (València, 8 de juny de 1947) és un activista polític i professor universitari valencià doctor en Matemàtiques i en Filologia per la Universitat de València, on ha ocupat diversos càrrecs directius. Ha estat vicepresident del patronat i professor de la Universitat Catalana d'Estiu i membre dels patronats de les fundacions Gaetà Huguet de Castelló de la Plana i Vicent Andrés Estellés de Burjassot i de la Junta Directiva de la Societat Coral el Micalet de València. Després del 2020 ha estat vicepresident d'Independentistes d'Esquerres. i membre de l'Assemblea de Representants (2021-2023) del Consell de la República, en representació dels inscrits del País Valencià. Té una filla (professora d'història contemporània), un fill (enginyer químic i enòleg) i quatre netes. Molt vinculat a Beneixama (L'Alcoià), és membre de la Filà de Moros i de l'Institut d'Estudis de les Valls de Mariola.

Biografia

Ha publicat treballs d'investigació en Topologia General i altres sobre la història i la funció de la Universitat. Va participar molt activament en la lluita per l'estabilitat laboral dels Professors No Numeraris (PNN) i per la democratització, la modernitat i l'arrelament al País Valencià de la Universitat de València. Va ser-hi Vicerector d'Estatuts (1984-1986) i en l'articulat d'aquest text es va recollir la denominació acadèmica «llengua catalana» per a la llengua pròpia del País Valencià, així com «àrea lingüística catalana» per a designar l'àmbit lingüístic propi, la qual cosa ha estat el fonament de totes les sentències judicials guanyades en favor de la unitat de la llengua. La seua figura pública ja era coneguda arran de la seua militància política independentista, des del 1974, com a militant del PSAN, com a membre dels 10 d'Alaquàs, detingut, multat i processat en nombroses ocasions, tant abans com després de la mort de Franco,... El 1986 va ser guardonat per la Fundació Jaume I i el 2002 pel Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia (La Ribera Alta).

Ha publicat diversos assajos sobre la qüestió nacional catalana: Països Catalans i Llibertat (1983, exhaurit), És molt senzill, digueu-li Catalunya (1985), Des de la Catalunya del Sud (1987), València, 750 anys de nació catalana (1988, premi d'assaig Joan Fuster) i Catalunya descoberta (1990), així com el llibre d'història cultural Els inicis del cant coral al País Valencià. L'Orfeó Valencià El Micalet (1893-1905) (2019) A més, ha estat l'editorialista de la revista Lluita (1969-2015) durant els darrers 30 anys. En col·laboració amb Maria Conca, la seua muller, ha publicat l'edició revisada i ampliada del llibre de Salvador Domènech El Tractat d'Almisrà (1994), molts articles i comunicacions d'investigació paremiològica i fraseològica i els llibres Els primers reculls de proverbis catalans (1996, premi Valeri Serra i Boldú), La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions (2014) i A frec del seu nom. Vida, obra i lluita de Xavier Romeu (2018). A partir de llur vinculació all projecte ALIENTO de la Université de Nancy-Lorraine, han publicat, en Publicacions de la Universitat de València, l'edició crítica del Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs, del jueu barceloní del segle xiii Jafudà Bonsenyor: La saviesa de transmissió aràbiga en la Mediterrània Occidental (2024).

Des de la darrera dècada del segle XX, ha orientat les seues investigacions cap a l'anàlisi fraseològica del Tirant lo Blanc, de l'Espill i de l'obra completa de Joan Roís de Corella. En aquesta línia de recerca, ha publicat els llibres De Martorell a Corella: descobrint l'autor de Tirant lo Blanc (1996), Fraseologia i estil. Enigmes literaris a la València del segle XV (1999) i Ficció i realitat a l'Espill. Una perspectiva fraseològica i documental (2010). Actualment (2026) té enllestit i pendent de publicació el llibre: Marques textuals de Joan Roís de Corella al Tirant lo Blanc.

L'escriptora Núria Cadenes li ha fet un llibre-entrevista: Josep Guia: l'independentisme complet (2013).

Controvèrsia

El 2011, durant la celebració d'una conferència de Martín Garitano, diputat pel partit abertzale Bildu, durant la Universitat Catalana d'Estiu, Josep Guia, participant com a públic, va advocar per la no dissolució de l'organització ETA fins que no es produís una negociació amb l'estat espanyol.

Vegeu també

• Digueu-li Catalunya (1997; sisena edició del llibre És molt senzill: digueu-li Catalunya)

Enllaços externs

• Blog personal de Josep Guia
• Treballs de Josep Guia al portal Academia.edu
• «Josep Guia i Marín». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
• «Josep Guia i Marín». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.