Josep Maria Orts Aracil

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Orts Aracil
Biografia
Naixement1891 Modifica el valor a Wikidata
Paterna (Horta Oest) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1968 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJulio Rey Pastor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic, catedràtic d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Santiago de Compostel·la
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralFrancesc d'Assís Sales i Vallès, Ferran Sunyer i Balaguer, Joaquín Ninot Nolla (en) Tradueix i Rafael Rodríguez Vidal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Josep Maria Orts i Aracil (Paterna, 1891 - Barcelona, 4 de febrer de 1968) va ser un matemàtic valencià del segle xx.

Vida[modifica]

Traslladat a Barcelona on viu amb uns familiars, es matricula a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona on es llicencia en Ciències Exactes l’any 1914, obtenint el Premi extraordinari de llicenciatura concedit per la universitat i el que concedeix la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona  pel seu treball sobre series trigonomètriques.

L’any 1916 demana permís per marxar a Madrid per doctorar-se a la Universidad Complutense, sota la direcció de Julio Rey Pastor. Llegeix la tesi doctoral el dia 7 de desembre amb el títol Resolución de problemas de Dirichlet en algunos recintos elementales i obté la qualificació d’excel·lent.

El 1921 és nomenat catedràtic d'Anàlisi matemàtica a la Universitat de Santiago de Compostel·la. El 1923 roman a Roma estudiant Estadística matemàtica i Càlcul de probabilitats, lloc on coneixerà i establirà una forta amistat amb Luigi Fantappiè.[1]

El 1931 obté la càtedra d'Anàlisi matemàtica a la Universitat de Barcelona on romandrà fins a la seva jubilació el 1961.

En acabar la guerra civil, no va prendre el camí de l'exili com altres matemàtics catalans (Lluís Santaló, Ernest Corominas, Pere Pi Calleja, etc.) sinó que, fins i tot, va ser nomenat sotsdirector del Instituto Jorge Juan de Matemáticas, creat pel nou règim per substituir la Junta de Ampliación de Estudios, i dirigit nominalment per Julio Rey Pastor, tot i que aquest no va tornar de l'Argentina.[2]

Va ser director del Seminari Matemàtic de Barcelona des de 1939 i de la revista Collectanea Mathematica des de la seva fundació.

Va rebre la Gran Creu de l'Ordre d'Alfons X el Savi (1959) i va ser membre numerari de la RACAB des de 1944.[3]

Principals Obres[modifica]

La seva obra va quedar plasmada en multitud d'articles i memòries publicats a la seva revista (Collectanea Mathematica), a les Memòries de la RACAB, a la Revista Matemática Hispano-Americana i a la Gaceta Matemática.

Referències[modifica]

  1. Obituari Collectanea, pàgina 2.
  2. Formentín, pàgina 68.
  3. Obituari Collectanea, pàgina 1.

Bibliografia[modifica]

  • Obituari. Gaceta Matemàtica. Volum 21, Num.1-2 (1969). Pàgines 3-8. (castellà)
  • Obituari Arxivat 2012-06-26 a Wayback Machine.. Collectanea Mathematica. Volum 19, Nums. 1-2 (1968). ISSN 0010-0757. Págines 1-3. (castellà)
  • Formentín Ibáñez, Justo i Rodríguez Fraile, Esther. La Fundación Nacional para Investigaciones Científicas (1931-1939). CSIC. Madrid, 2001.. ISBN 9788400079260. (castellà)

Enllaços externs[modifica]