Josep Oriol Tuñí i Vancells

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosep Oriol Tuñí i Vancells
Biografia
Naixement8 abril 1938 Modifica el valor a Wikidata
Canet de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 desembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Degà Facultat de Teologia de Catalunya
2000 – 2006
Provincial Companyia de Jesús
1988 – 1995 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en filosofia (–1964) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióteòleg catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

Josep Oriol Tuñí i Vancells (Canet de Mar, Maresme, 8 d'abril de 1938 - Barcelona, 9 de desembre de 2022) fou un jesuïta i biblista català.

Va ingressar a la Companyia de Jesús l'any 1955,[1] i durant la seva etapa de formació es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb un treball sobre Heidegger (1964), en Teologia pel Heythrop College, Oxon, Anglaterra (1968), i va obtenir el doctorat en Teologia per la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma l'any 1971.[2]

Professor a la Facultat de Teologia de Barcelona, fou degà de la Secció Sant Francesc de Borja, amb seu a Sant Cugat, entre 1977 i 1984.[1] Posteriorment esdevingué vicedegà de la [Facultat de Teologia de Catalunya]] entre 1984 i 1986, i degà entre el 2000 i el 2006. Fou igualment menbre del patronat de la Universitat Ramon Llull, d'ESADE, de l'Observatori de l'Ebre i d'altres entitats al món dels jesuïtes a Catalunya.[3]

Entre 1988 i 1995 fou superior provincial dels jesuïtes de Catalunya (Província Tarraconense).[2][4] Durant aquest període va viure l'assassinat dels jesuïtes a la Universitat Centroamericana (UCA) de El Salvador, entre els quals hi havia Ignacio Ellacuría, de qui Tuñí era molt proper, i de qui reivindicà el testimoni.[5] Tuñí fou també patró de diverses entitats socials lligades al món jesuita, com Oxfam Intermon

Tuñí ha estat reconegut com un els grans especialistes en l'evangeli de Sant Joan, al qual va dedicar la seva tesi doctoral i una bona part dels seus estudis i del seu magisteri a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l'Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat.[6] Fou també membre de l’Associació Bíblica de Catalunya, de la Asociación Bíblica Española i de l’Studiorum Novi Testamenti Societas (New Testament Studies), a més de director de la Biblioteca Borja.[2]

Obres (Selecció)[modifica]

  • Verdad y ser en Heidegger (Barcelona: Universitat de Barcelona, 1963), tesi de llicenciatura
  • La Verdad os hará libres, Jn 8,32 : liberación y libertad del creyente en el cuarto evangelio (Barcelona: Herder, 1973) publicació de la tesi doctoral
  • El testimoniatge de l’evangeli de Joan (Barcelona : Claret, 1980), 2 vols.
  • La Bíblia dia a dia : comentari exegètic als textos bíblics de l'Ofici de Lectura del cicle biennal (Barcelona: Associació Bíblica de Catalunya, 1980) (traducció al castella a Madrid: Cristiandad, 1981)
  • El Testimonio del Evangelio de Juan : introducción al estudio del cuarto Evangelio (Salamanca: Sígueme, 1983)
  • El secuestro de la verdad : los hombres secuestran la verdad con su injusticia (Rom 1,18) (Santander: Sal Terrae, 1986)
  • Jesús y el evangelio en la comunidad joànica (Salamanca: Sígueme, 1987)
  • Hermenéutica bíblica y teología fundamental (Barcelona: Cristianisme i Justícia, 1988)
  • Las comunidades joánicas: particularidades y evolución de una tradición cristiana muy especial (Bilbao: Cesclee de Brouwer, 1988)
  • Jesús en comunitat : el Nou Testament, un accés a Jesús (Barcelona: Claret, 1988) (traducció al castellà Bilbao: Sal Terrae, 1988)
  • Escritos joánicos y cartas católicas, en col·laboració amb el també jesuïta Xavier Alegre (Estella: Berbo divino, 1995)
  • El Evangelio es Jesús : pautas para una nueva comprensión del evangelio según Juan (Estella: Verbo Divino, 2010)
  • Vuit dies amb Jesús : exercicis espirituals seguint la cristologia i la dinàmica de l'evangeli de Lluc (Barcelona: Cristianisme i Justícia, 2010)
  • El Do de la veritat (Jn 1, 17) : l'evangeli segons Joan com a revelació de Jesús (Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 2011) (Traducció al castellà Santander: Sal Terrae, 2012)
  • Els Evangelis dels diumenges : comentaris del cicle B (Barcelona : Arquebisbat de Barcelona, gener de 2018)
  • Articles a Dialnet [4]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Ha mort el jesuïta Josep Oriol Tuñí». Catalunya Cristiana, 10-12-2022 [Consulta: 11 desembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Llisterri, Jordi «Mor el jesuïta Oriol Tuñí, exdegà de la Facultat de Teologia de Catalunya». Catalunya Religió, 10-12-2022 [Consulta: 11 desembre 2022].
  3. ↑ "https://www.url.edu/ca/sala-de-premsa/noticies/institucional/2022/mor-el-dr-josep-oriol-tuni-si-membre-del-patronat-de-la-universitat-ramon-llull-del-1993-1996-i-del-2011-2018-i-del-comite-dhonor-de-la-url-2018-2022", Universitat Ramon Llull (12 de desembre del 2022) [1]
  4. ↑ «Oriol Tuñí i Vancells». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 11 desembre 2022].
  5. ↑ "Ens ha deixat el jesuïta i teòleg Oriol Tuñí", jesuites Catalunya (13 de desembre de 2022) [2]
  6. ↑ Jaume Flaquer, "Oriol Tuñí: en el moment de la seva Hora", Catalunya cristiana (10 de desembre de 2022) [3]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Oriol_Tuñí_i_Vancells&oldid=32896269»