Joseph Bédier

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoseph Bédier
Joseph Bedier.jpg

Dades biogràfiques
Naixement 28 de gener de 1864
París
Mort 29 d'agost de 1938 (74 anys)
Le Grand-Serre
Alma mater École Normale Supérieure
Liceu Louis-le-Grand
Activitat professional
Camp de treball Ciència de la literatura
Ocupació Escriptor, historiador, professor, crític literari, folklorista, medievalista i filòleg
Ocupador Collège de France (1903–1936)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Charles Marie Joseph Bédier (París, 28 de gener de 1864 - Le Grand-Serre, Drôme, 29 d'agost de 1938) fou un romanista francès, especialista en critica textual i literatura medieval.

Vida[modifica | modifica el codi]

Bédier va néixer a París, però va passar tota la seva infància i adolescència de l'illa de la Réunion i només va anar a París el 1883 per entrar a l'École normale supérieure, on es formaven els professors de secundària, fins a acabar els estudis amb l'agregació (obtenció d'una plaça de professor). A més, va assistir a les classes de Gaston Paris, que es convertiria en el seu mestre, a l'École pratique des hautes études i al Collège de France. Després de ser professor un temps a la universitat de Friburg (1889-1891), va tornar a França a la Universitat de Caen. El 1893 va obtenir el grau de doctor amb una tesi principal sobre els fabliaux[1] i va esdevenir professor a l'École normale supérieure el mateix any i el 1903 va ser nomenat catedràtic de llengua i literatura francesa medievals al Collège de France, on succeí Gaston Paris.

A l'inici de la Guerra Mundial, 1914, va posar-se a disposició del govern pels coneixements d'alemany que tenia. Restà treballant pel govern fins a 1920. D'aquesta època són un parell de publicacions no filològiques sobre les atrocitats comeses pels soldats alemanys, fetes a partir de diaris d'aquests mateixos soldats.[2]

El 1920 va ser escollit membre de l'Académie Française, com a successor d'Edmond Rostand i va llegir el discurs d'ingrés el 1921. El 1929 fou nomenat administrador del Collège de France, càrrec que va alentir la seva producció científica. El 1936 es jubilà del Collège de France. El 1937 va rebre la Grand-croix de la Légion d’honneur i morí poc després.

Obra [cal citació][modifica | modifica el codi]

Bédier va dedicar tota la seva recerca filològica a la literatura francesa medieval, preocupant-se de l'establiment dels textos i dels seus orígens. Dues obres seves han marcat metodològicament la història de la filologia romànica del segle XX. D'una banda, Légendes épiques, recherches sur la formation des chansons de geste on formula la teoria, contrària a la del seu mestre Gaston Paris, que les cançons de gesta són obres creades en el segle XI i fruit del geni individual d'un autor (teoria "individualista") i lligades als interessos creats pels centres i rutes de pelegrinatge. Les seves teories foren contestades per Menéndez Pidal.

D'altra banda, l'estudi de crítica textual sobre el Lai de l'Ombre va revolucionar també la crítica textual, basant-se en el criteri del "codex optimus", i va enfrontar-se al mètode lachmanià que predominava aleshores.

També els estudis sobre la llegenda de Tristany i Isolda i sobre els fabliaux marcaren la seva època.

Publicacions [cal citació][modifica | modifica el codi]

  • Le Lai de l’ombre, 1890
  • Le Fabliau de Richeut, 1891
  • Les Fabliaux, études de littérature populaire et d’histoire littéraire du Moyen Âge, 1893
  • De Nicolao Museto (gallice Colin Muset), francogallico carminum scriptore, 1893
  • Le Roman de Tristan et Iseut 1900 [obra de creació, o de recreació, feta per ell a partir dels textos medievals, tots fragmentaris, que es conserven de la llegenda de Tristany i Isolda; va ser traduïda al català per Carles Riba: Bédier, Joseph, El romanç de Tristany i Isolda, traducció i nota preliminar de Carles Riba, presentació de Martí de Riquer, Quaderns Crema, Barcelona, 1992]
  • Le Roman de Tristan par Thomas, 2 vol., 1902-1905
  • Études critiques, 1903
  • Les Deux Poèmes de la Folie Tristan, 1907
  • Légendes épiques, recherches sur la formation des chansons de geste, 1908-1913 [segona edició 1922]
  • Les Chansons de croisade, 1909
  • Les Chansons de Colin Muset, 1912
  • La Chanson de Roland, édition critique, 1920
  • La Chanson de Roland, d'après le manuscrit d'Oxford, 1922
  • Commentaires sur la Chanson de Roland, 1927

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. I una secundària sobre Colin Muset.
  2. Les Crimes allemands d’après les témoignages allemands, 1915 i Comment l’Allemagne essaie de justifier ses crimes, 1915.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Corbellari, Alain, Joseph Bédier. Écrivain et philologue, Paris, Droz, 1997
  • Lot, Ferdinand, Joseph Bédier. 1864-1938, Paris, Droz, 1939

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Bédier Modifica l'enllaç a Wikidata