Juan Antonio Yandiola Garay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJuan Antonio Yandiola Garay
Biografia
Naixement29 agost 1786 Modifica el valor a Wikidata
San Esteban de Galdames (Biscaia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1830 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques
13 maig 1823 – 30 octubre 1823
← Lorenzo Calvo de RozasJuan Bautista Erro y Azpiroz →
Ministre d'Hisenda
13 maig 1823 – 30 octubre 1823
← Lorenzo Calvo de RozasJuan Bautista Erro y Azpiroz →
Procurador a Corts
1r juliol 1820 – 14 febrer 1822
Procurador a Corts
20 octubre 1813 – 10 maig 1814
Diputat al Congrés dels Diputats
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJuan José María Yandiola Modifica el valor a Wikidata

Juan Antonio Yandiola Garay (Galdames, 29 d'agost de 1786París, 9 de gener de 1830) va ser un hisendista i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Va viure la seva joventut a Mèxic.[1] En 1812 fou nomenat oficial de la Secretaria d'Hisenda d'Índies, i vocal en les Juntes Generals de Biscaia. Va redactar Informe biográfico reservado anónimo i Plan de una visita general que convendría practicar en el reino de Nueva España per a les Corts de Cadis.[2]

En 1813 va assistir a les Corts de Cadis com a Diputat a Corts per la seva província natal, Biscaia. Liberal convençut, després de la tornada de Ferran VII, en 1816 va participar en la conspiració del triangle del general Richart contra el Rei, raó per la qual fou empresonat i torturat. Tot i així el 1818 va participar en l'afer Renovales per encàrrec del govern espanyol.

Durant el Trienni liberal va ser escollit de nou diputat per Biscaia en les legislatura de 1820 a 1822.[3] Es va transformar llavors en un liberal moderat. Tresorer general de la Nació entre 1822 i 1823, va ser ministre d'Hisenda entre el 13 de maig i el 30 de setembre de 1823 a l'últim govern del Trienni.[4] Després del fracàs d'aquest moviment, es va exiliar de nou, primer a Tànger i, des d'allí, a Lisboa, Bordeus i París.

Referències[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Lorenzo Calvo de Rozas
Ministre d'Hisenda

(maig-octubre) 1823
Succeït per:
Juan Bautista Erro y Azpiroz