Juan Manuel de Aréjula y Pruzet

De Viquipèdia
Infotaula de personaJuan Manuel de Aréjula y Pruzet
Biografia
Naixement1755 Modifica el valor a Wikidata
Lucena (Província de Còrdova) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1830 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióquímic, metge Modifica el valor a Wikidata

Juan Manuel de Aréjula y Pruzet, nascut a Lucena, Còrdova, el 1755 i traspassat a Londres el 16 de novembre de 1830, fou un químic i metge espanyol, que introduí la nova química de Lavoisier a Espanya juntament amb el seu mestre Pedro Gutiérrez Bueno.

Biografia[modifica]

Estudià en el Colegio de Cirugía de Cádiz. Quan acabà la carrera entrà a servir a l'armada com a cirurgià fins a l'any 1784. En aquest any es traslladà a París per ampliar estudis, amb l'ajut d'una beca de la marina, i amb el prestigiós químic Antoine François de Fourcroy, un dels primers que seguiren les idees de Lavoisier.

Entre els anys 1789 i 1791 viatjà per Anglaterra i Escòcia amb l'objectiu d'adquirir instrumental científic per instal·lar un laboratori de química a Cadis i per a adquirir coneixements de química industrial. Una vegada completada la seva formació a l'estranger retornà a Cadis i s'encarregà de la càtedra de química del Colegio de Cirugía. Dificultats pressupostàries li impediren crear el laboratori i hagué d'impartir classes de medicina i de botànica.

Les seves idees progressistes el conduïren a enfrontaments amb els poders polítics, especialment a partir de 1805. Durant el Trienni Liberal (1820-1823) fou membre de la Dirección General de Estudios. Però l'any 1823 amb el canvi de govern s'exilià a Londres on residí fins a la seva mort l'any 1830. Fou enterrat a l'església londinenca de St. Pancras.

Obra[modifica]

Durant la seva vida va publicar diferents treballs relacionats amb la química i la medicina. Destaca la seva obra Reflexiones sobre la nueva nomenclatura química (1788), de la qual en realitzà una traducció al francès per incloure-la en la revista francesa Observations sur la physique. En aquesta obra discrepà en quatre punts de les idees de Lavoisier sobre la naturalesa dels àcids, que resultaren correctes:

Proposà també un nom diferent del d'oxigen per a aquest element químic perquè considerava que era més important la seva capacitat per cremar que no la de formar àcids. El nom que proposà fou arxicayo o principi de cremar. Introduí la denominació de nitrogen en lloc del francès azote i la de wolframi en lloc de la francesa tungstè, ja que els seus descobridors els germans espanyols Fausto i Juan José de Elhúyar així ho havien fet.

Bibliografia[modifica]

  • GARCIA, A. i BERTOMEU, J.R. Viajes de cultivadores de la química españoles a Francia (1770-1830), Asclepio, 53, 95-139 (2001)
  • PELLÓN, I. Un químico ilustrado. Lavoisier. Nivola. Madrid, 2002ç

Referències[modifica]