Judici contra Marcel Vivet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentJudici contra Marcel Vivet
Acte de campanya Ho tornarem a fer 05.jpg
Marcel Vivet en una acte electoral l'any 2021 Modifica el valor a Wikidata
Tipusjudici Modifica el valor a Wikidata
Data22 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata –
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Acusat
TribunalAudiència Provincial de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

El judici contra Marcel Vivet és un procés judicial convocat inicialment el 18 de desembre de 2020 i ajornat fins el 22 de febrer de 2021 contra l'activista polític i social Marcel Vivet. Vivet és acusat de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions durant la manifestació convocada per Arran i altres col·lectius el 29 de setembre de 2018 en resposta a l'homenatge organitzat per Jusapol el mateix dia a favor dels policies nacionals que havien actuat durant els fets de l'1 d'octubre de 2017.

Context[modifica]

Marcel Vivet i Regalón (Badalona, 1994)[1][2] és un activista polític i social, militant de l'organització juvenil La Forja i de Guanyem Badalona.[3]

Vivet va ser un dels participants de la manifestació en format festa Holi que va convocar Arran i altres col·lectius a Barcelona el 29 de setembre de 2018, en resposta a l'homenatge organitzat pel sindicat policial Jusapol als policies que havien format part de l'operatiu policial contra el referèndum del 1 d'octubre.[3] Durant la jornada, per evitar que les dues manifestacions es trobessin, es va formar un cordó policial per part del cos de Mossos d'Esquadra. L'acusació del cas afirma que Vivet formava part del grup de persones concentrades a Via Laietana davant del cordó policial de Mossos i que van llançar pintura contra els agents, i que Vivet va donar un cop amb un pal de fusta a un mosso, causant-li una contusió a l'avantbraç i al canell dret.[3][4] Tanmateix, per la seva banda, Vivet afirma que els mossos van carregar sense previ avís i van actuar amb contundència i va acabar coix i amb un hematoma al braç, raó per la qual va decidir retirar-se de la manifestació i va marxar a la feina.[1]

Detenció[modifica]

Els mossos no van detenir-lo fins cinc mesos després, el 19 de febrer de 2019; va passar una nit a comissaria i va sortir-ne en llibertat amb càrrecs,[5] una acció que es va considerar desproporcionada per part de la defensa, més encara tenint en compte el temps que havia passat des de la manifestació, i que va provocar que es convoqués una manifestació de rebuig a Badalona, davant de la comissaria dels Mossos d'Esquadra.[6]

Acusació[modifica]

Vivet està acusat de desordres públics, atemptat contra l'autoritat i lesions. La fiscalia demana 6 anys i mig de presó, 600 euros de multa i una indemnització de 1.560 euros per les lesions a l'agent dels mossos, mentre que la Generalitat de Catalunya, que actua com a acusació particular, demana 4 anys, 9 mesos i 1 dia de presó, 600 euros de multa i una indemnització de 1.549 euros.[1]

Per la seva banda, Vivet i el seu advocat defensen la innocència i reclamen l'absolució.[5] El desembre de 2020 la Generalitat va oferir un pacte a Vivet, per rebaixar l'acusació i evitar l'entrada a presó.[5] Tanmateix, segons l'advocat defensor, Carles Hurtado d'Alerta Solidària, un cop dintre de la sala l'advocada de l'acusació va dir-los que les acusacions inicials es mantenien. Vivet i la defensa van denunciar que el pacte significava acceptar els delictes a canvi d'una pena de dos anys de presó, i creien que la Generalitat només volia una suspensió per evitar arribar a judici. Finalment, Vivet va rebutjar-ho adduint que no havia comés cap delicte i perquè podia assentar un precedent contra altres activistes,[7] a més de criticar que no hi hagués la voluntat de rebaixar les acusacions.[8]

Judici[modifica]

Inicialment previst el 18 de desembre de 2020, el dia en qüestió amb totes les parts dintre de la sala de l'Audiència Provincial de Barcelona, la Fiscalia, amb l'aval de la Generalitat de Catalunya, va demanar l'ajornament del judici fins al 22 de febrer per causa de malaltia de dos Mossos que n'eren testimonis. La petició va ser acceptada pel tribunal, però va ser vista per la defensa com una maniobra política del Govern de la Generalitat per evitar que el desenvolupament del judici, que podia criticar la seva actuació, afectés negativament els resultats de les eleccions del 14 de febrer de 2021.[7] Abans de l'entrada de Vivet a la sala de l'Audiència, hi va haver una concentració de suport davant de l'edifici, amb presència d'amics i familiars, l'activista Tamara Carrasco, la presidenta de l'ANC Elisenda Paluzie i l'exalcaldessa de Badalona, Dolors Sabater.[9][8]

Després d'acabar el període d'ajornament, finalment, el 22 de febrer de 2021 va iniciar-se el judici a l'Audiència de Barcelona. En el moment d'entrada al tribunal, hi hagué de nou una concentració en suport de Vivet i un acte polític, on es va denunciar la repressió i en van demanar l'absolució, amb presència de Dolors Sabater i Albert Botran (CUP), Elisenda Paluzie (ANC) i Xavier Antich (Òmnium).[5]

Referències[modifica]