Julian Huxley

Julian Huxley
	(1922)
Biografia
Naixement	22 juny 1887 ; Londres
Mort	14 febrer 1975 (87 anys); Londres
Sepultura	Crematori de Golders Green
Director General de la UNESCO
	1946 – 1948 – Jaime Torres Bodet →
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Balliol College ; Eton College
Activitat
Camp de treball	Biologia, transhumanisme, biologia evolutiva, embriologia i filosofia
Ocupació	biòleg evolutiu, fisiòleg, biòleg, director de cinema, col·leccionista de plantes, filòsof, escriptor, catedràtic, etòleg, zoòleg
Ocupador	Universitat Rice ; King's College de Londres
Membre de	Royal Society ; Acadèmia de Ciències d'Hongria ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Moviment	Ateisme
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Grau militar	sotstinent
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Localització dels arxius	Biblioteca de la Universitat de Leeds [ MS 1983] ;
Família
Cònjuge	Juliette Huxley
Fills	Anthony Julian Huxley, Francis Huxley
Pares	Leonard Huxley i Julia Huxley
Germans	Aldous Huxley; Andrew Huxley; [Noel] Trevenen Huxley; Margaret Arnold Huxley
Premis
	(1973) Medalla Frink; (1971) Medalla Godman-Salvin; (1962) Humanista de l'any; (1958) Medalla Darwin-Wallace; (1956) Medalla Darwin; (1953) Premi Kalinga; (1937) Premi Anisfield Wolf; Premi Albert Lasker d'Investigació Mèdica Bàsica; Membre de la Royal Society; Knight Bachelor; Premi Newdigate ;

Julian Huxley (Londres, 22 de juny de 1887 - Londres, 14 de febrer de 1975) Sir Julian Sorell Huxley, FRS,^[1] va ser un biòleg, escriptor, humanista, professor universitari i internacionalista britànic, conegut per les seves contribucions a la popularització de la ciència a través de llibres i conferències.^[2] Va ser el primer director de la UNESCO.^[3]

Huxley era conegut per la seva presentació de la ciència en llibres i articles, i a la ràdio i la televisió. Va dirigir una pel·lícula sobre la vida salvatge guanyadora d'un Oscar. Va ser guardonat amb el Premi Kalinga de la UNESCO per la popularització de la ciència el 1953, la Medalla Darwin de la Royal Society el 1956,^[4] i la Medalla Darwin-Wallace de la Societat Linneana el 1958. També va ser nomenat cavaller en els Honors de Cap d'Any de 1958, cent anys després que Charles Darwin i Alfred Russel Wallace anunciessin la teoria de l'evolució per selecció natural. El 1956 va rebre un Premi Especial de la Fundació Lasker en la categoria Planificació Familiar - Població Mundial.

Biografia

Huxley formava part d'una família distingida. El seu germà era l'escriptor Aldous Huxley, i era germanastre d'un altre biòleg, el premi Nobel Andrew Huxley.^[5] El seu pare va ser l'escriptor i editor Leonard Huxley i el seu avi patern va ser el biòleg T. H. Huxley, famós per ser col·lega i donar suport a Charles Darwin. El seu avi matern va ser l'acadèmic Tom Arnold.

Entrà a estudiar zoologia a la Universitat d'Oxford,^[2]^[6] on va graduar-se com a primer de la seva promoció. Posteriorment, va començar a treballar com a professor al mateix centre, fins que va traslladar-se el 1912 a la Universitat de Rice, lloc que va abandonar el 1916 per l'esclat de la I Guerra mundial. El 1925, va tornar a exercir com a professor de zoologia al King's College de la Universitat de Londres, però el 1927 deixà l'ensenyament definitivament.

En el seu assaig The Crowded World, Huxley va criticar obertament les actituds comunistes i catòliques envers el control de la natalitat, el control de la població i la superpoblació. Basant-se en tipus d'interès compost variables, Huxley va predir una probable població mundial de 6 mil milions l'any 2000. El Fons de Població de les Nacions Unides va marcar el 12 d'octubre de 1999 com el Dia dels Sis Mil Milions.^[7]^[8]

L'11 de setembre de 1961, a Morges, Suïssa, fundà juntament amb sir Peter Markham Scott (1909-1989), Guy Mountfort (1905-2003) i Max Nicholson (1904-2003) el Fons Mundial per la Natura (World Wildlife Fund for Animals - WWF).^[9] El 1958, va ser distingit per la Societat Linneana de Londres amb la Medalla Darwin-Wallace.

Obres

Essays of a Biologist (1923)
Animal Biology (amb J. B. S. Haldane, 1927)
Religion Without Revelation (1927, revisat 1957)
The Tissue-Culture King (1927)
The Science of Life (amb H.G. Wells & G.P. Wells - 1931)
Scientific Research and Social Needs (1934)
Thomas Huxley's Diary of the Voyage of H.M.S. Rattlesnake (1935)
We Europeans (amb A. C. Haddon, 1936)
The Living Thoughts of Darwin (1939)
The New Systematics (1940)
Evolution: the Modern Synthesis (1942)
Evolutionary Ethics (1943)
Touchstone for Ethics (1947)
Man in the Modern World (1947)^[10]
Heredity, East and West (1949)
Biological Aspects of Cancer (1957)
Towards a New Humanism (1957)
New Bottles for New Wine (1958)
The Humanist Frame (1962) elaborat a Essays of a Humanist (1964)
From an Antique Land (1966)
The Courtship Habits of the Great Grebe (1968)
Memories (2 vol., 1970 i 1974)

Referències

↑ «Julian Sorell Huxley, 22 June 1887 - 14 February 1975». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 22, 1-1997, p. 206–238. 10.1098/rsbm.1976.0009 [Consulta: 13 febrer 2025].
1 2 «Julian Sorell Huxley. 22 de junio 1887 – 14 de febrero 1975». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 22, 1976, p. 206–226. 10.1098/rsbm.1976.0009.
↑ Armytage WHG 1989. El primer Director General de la UNESCO. En Keynes M. y Harrison GA (eds) 1989. Estudios evolutivos: una celebración del centenario de la vida de Julian Huxley. Macmillan, Londres, pág. 188.
↑ Baker, J. R. Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 22, 1976, p. 206–226. DOI: 10.1098/rsbm.1976.0009. PMID: 11615712 [Consulta: free].
↑ «Little Aldous and the Cockroach Man». The Hudson Review, 23, 2, 1970, p. 377. 10.2307/3848964. ISSN: 0018-702X [Consulta: 13 febrer 2025].
↑ Huxley J. 1970. Memories. George Allen & Unwin, London, p. 50.
↑ Huxley, Thomas and Julian, and Osborn, F.R. 1958. Three essays on population. Mentor.
↑ Huxley, Julian 1950. Population and human destiny. Harpers, September 1950.
↑ «Historia» (en castellà). [Consulta: 13 febrer 2025].
↑ Julian Huxley. Man In The Modern World (en english), 1947.

Càrrecs públics
Precedit per: nou càrrec	Director General de la UNESCO 1946-1948	Succeït per: Jaime Torres Bodet

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julian Huxley

[1] «Julian Sorell Huxley, 22 June 1887 - 14 February 1975». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 22, 1-1997, p. 206–238. 10.1098/rsbm.1976.0009 [Consulta: 13 febrer 2025].

[frs-2] 1 2 «Julian Sorell Huxley. 22 de junio 1887 – 14 de febrero 1975». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 22, 1976, p. 206–226. 10.1098/rsbm.1976.0009.

[3] Armytage WHG 1989. El primer Director General de la UNESCO. En Keynes M. y Harrison GA (eds) 1989. Estudios evolutivos: una celebración del centenario de la vida de Julian Huxley. Macmillan, Londres, pág. 188.

[frs2-4] Baker, J. R. Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 22, 1976, p. 206–226. DOI: 10.1098/rsbm.1976.0009. PMID: 11615712 [Consulta: free].

[5] «Little Aldous and the Cockroach Man». The Hudson Review, 23, 2, 1970, p. 377. 10.2307/3848964. ISSN: 0018-702X [Consulta: 13 febrer 2025].

[6] Huxley J. 1970. Memories. George Allen & Unwin, London, p. 50.

[7] Huxley, Thomas and Julian, and Osborn, F.R. 1958. Three essays on population. Mentor.

[8] Huxley, Julian 1950. Population and human destiny. Harpers, September 1950.

[9] «Historia» (en castellà). [Consulta: 13 febrer 2025].

[10] Julian Huxley. Man In The Modern World (en english), 1947.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Britannica (1) SNL Treccani (1)