Quartet de corda núm. 16 (Mozart)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: K. 428)
Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 16
Forma musicalQuartet de corda
TonalitatMi bemoll major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Creació1785
Data de publicació1785 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 428/421b
Instrumentacióviolí, viola i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 6b5ae252-71d8-438c-a30b-56901efa191a Modifica el valor a Wikidata

El Quartet de corda núm. 16 en mi bemoll major, K. 428 (421b), és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el 1783. És el tercer dels Quartets Haydn, una sèrie de sis quartets de corda que va escriure durant els seus primers anys a Viena i el dedicà al compositor i amic de Mozart, Joseph Haydn, considerat generalment com el "pare" del quartet de corda.

Anàlisi musical[modifica]

Consta de quatre moviments:

  1. Allegro non troppo
  2. Andante con moto
  3. Menuetto i Trio
  4. Allegro vivace

El primer moviment és molt cromàtic, amb el tema pont que presenta un tractament en l'exposició amb força cromatisme,[1][nota 1] sent un dels exemples d'aquest tipus de pràctica; també hi és present en el final de l'exposició.[2]»[nota 2]

L'Andante con moto «invoca [... ] el moviment lent del Quartet de corda op. 20 núm. 1, de Joseph Haydn. Les ostentoses dissonàncies de l'inici tenen un gust d'antic, a causa de la col·lisió de semitons ascendents i descendents, i això suggereix en gran manera el subjecte inicial del primer moviment, allà tan sorprenentment aïllat».[3] Altres experts consideren que està precedint la música d'un músic molt posterior: Johannes Brahms.[4][nota 3]

Al llarg del tercer moviment, Mozart «fa ús d'un pedal en el baix, conferint a la música un efecte rústic fascinant».[5] I l'últim moviment, «es pot descriure perfectament com una forma rondó però abreujada».[6]

Notes[modifica]

  1. ↑ «Una relació enharmònica anàloga contigua s'observa en el primer moviment del Quartet de corda en mi♭ major, K. 428.»
  2. ↑ «La música modula de re menor a una reafirmació, en el compàs 101, del tema inicial en mi♭ major; aquesta és realment una modulació sorprenent, però tot segueix sonant perfectament natural; no sembla artificial.
  3. ↑ «El segon moviment en la♭ major és una altra obra mestra del cromatisme, amb un segon tema que bé podria haver estat escrit per Brahms, i amb una densitat de sonoritats que podrien atribuir-se a un compositor de mitjans del segle xix

Referències[modifica]

  1. ↑ Kamien, p. 11-12, n. 12
  2. ↑ Barret-Ayres, p. 194
  3. ↑ Sutcliffe, p. 197.
  4. ↑ Barret-Ayres, p. 195
  5. ↑ Barrett-Ayres, p. 195.
  6. ↑ Barret-Ayres, p. 196.

Bibliografia[modifica]

  • Roger Kamien i Naphtali Wagner. "Bridge Themes within a Chromaticized Voice Exchange in Mozart Expositions", Music Theory Spectrum, 19 1 (1997): 11 - 12, nota al peu 12
  • Reginald Barrett-Ayres, Joseph Haydn and the String Quartet. London: Barrie & Jenkins (1974).
  • John Irving, Mozart: The 'Haydn' Quartets. Cambridge: Cambridge University Press (1998)
  • W. Dean Sutcliffe. "Haydn, Mozart and their contemporaries", a The Cambridge Companion to the String Quartet, ed. Robin Stowell. Cambridge: Cambridge University Press (2003)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quartet_de_corda_núm._16_(Mozart)&oldid=32914147»