Karl Friedrich Mohr

De Viquipèdia
Infotaula de personaKarl Friedrich Mohr
Karl Friedrich Mohr.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 novembre 1806 Modifica el valor a Wikidata
Coblença Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1879 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Bonn Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaantic cementiri de Bonn 50° 44′ 08″ N, 7° 05′ 26″ E / 50.73553°N,7.09042°E / 50.73553; 7.09042 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya Alemanya
FormacióUniversitat de Heidelberg, Universitat de Berlin
Conegut perSal de Mohr
Bureta de Morh
Valoració de Mohr
Activitat
Lloc de treball Coblença
Bonn Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica analítica
Farmàcia
OrganitzacióUniversitat de Bonn

Find a Grave: 13262378 Modifica el valor a Wikidata


Karl Friedrich Mohr (4 de novembre de 1806, Coblença - 28 de setembre de 1879, Bonn) va ser un farmacèutic alemany famós per la seua premissa del principi de la conservació de l'energia. El sulfat doble d'amoni i ferro (II) hexahidratat, (NH4)2Fe(SO4)2.6H2O, també és anomenat com a sal de Mohr degut a un gran avanç de la metodologia de les valoracions que va realitzar.

Biografia[modifica]

Va ser un xiquet delicat i fill d'un farmacèutic benestant de Coblença, i per això va rebre part de la seua educació a casa, la major part al laboratori de son pare. Açò possiblement va ser la causa de la seua habilitat per a enginyar instruments i mètodes d'anàlisi. Amb 21 anys va començar a estudiar Farmàcia a la Universitat de Heidelberg, on va ser alumne de Leopold Gmelin, i més tard a la Universitat de Berlín d'on va marxar aviat degut al còlera.

Amb la mort de son pare el 1840 va heretar-ne la farmàcia, però es va retirar per a dedicar-se a la recerca científica el 1857. Als cinquanta-set anys va haver de fer de professor adjunt a la Universitat de Bonn degut a dificultats financeres, on el 1867 va ser designat, per influència directa del kàiser, professor extraordinari de farmàcia.

Treball[modifica]

Bureta de Mohr

Mohr va ser el científic farmacèutic principal dels seus temps a Alemanya, i va ser l'autor de molts avanços en processos analítics. Va inventar una bureta millorada la qual tenia una punta al final i una gafa fent-la molt més fàcil d'usar que les anteriors, que eren més semblants a un cilindre graduat. Els seus mètodes d'ànalisi volumètric es van exposar en la seua obra Lehrbuch der chemisch-analytischen Titrir-methode (1855) (Manual de volumetria en Química Analítica), què va ser lloat per Liebig i ha tingut moltes edicions. La seua Geschichte der Erde, eine Geologie auf neuer Grundlage (1866) (Història de la Terra, una Geologia renovada) també va tindre una gran circulació.

En l'obra Ansichten über die Natur der Wärme (1837) (Parers sobre la naturalesa de la calor), va donar una de les primeres teories de la doctrina de la conservació de l'energia amb les paraules:

"A més dels 54 elements químics coneguts, hi ha al món físic un únic agent, i aquest s'anomena vigor (Energia, trad. de "Kraft"). Pot aparèixer, depenent de les circumstàncies, com el moviment, l'afinitat química, cohesió, electricitat, llum i magnetisme; i cadascuna d'aquestes formes poden canviar-se en qualsevol de les altres."

Bibliografia[modifica]

  • Ansichten über die Natur der Wärme. Ann. der Pharm., 24, pp. 141–147; 1837
  • Lehrbuch der chemisch-analytischen Titrirmethode. 1855, zahlreiche weiter Auflagen.
  • Geschichte der Erde, eine Geologie auf neuer Grundlage. 1866.
  • Chemische Toxicologie: Anleitung zur chemischen Ermittlung der Gifte. (Nachdr. der Ausg. Braunschweig, Vieweg, 1874), Saarbrücken: VDM, Müller, 2006. ISBN 3-86550-923-1.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Friedrich Mohr