Kastningita
 Kastningita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Mn2+,Fe2+,Mg)Al₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O |
| Epònim | Jürgen Kastning (en)  |
| Localitat tipus | Silbergrube, Waidhaus, Alt Palatinat, Baviera, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.09 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,010Å; b = 10,205Å; c = 10,504Å; α = 71,82°; β = 89,62°; γ = 69,90° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Color | generalment incolor, pot ser blanc |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 1 a 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,35 g/cm³ (mesurada); 2,379 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,567 nβ = 1,574 nγ = 1,582 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 94,7°, calculat: 90,6° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997-033 |
| Símbol | Kng |
| Referències | [1] |
La kastningita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la laueïta. Rep el nom en honor de Jürgen Kastning (1932 - 5 de gener de 2017), qui va descobrir el mineral, col·leccionista i comerciant de minerals, especialitzat en fosfats.
Característiques[modifica]
La kastningita és un fosfat de fórmula química (Mn2+,Fe2+,Mg)Al₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kastningita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Silbergrube, a la localitat de Waidhaus, a l'Alt Palatinat (Alemanya). També ha estat descrita a Cotlliure (França), Guarda (Portugal) i als estats nord-americans de Maine i Carolina del Nord.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kastningita |
- ↑ «Kastningite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2019].