Ushkovita
 Ushkovita | |
|---|---|
 Cristall d'ushkovita (taronja) sobre esferes d'atencioïta (marró) | |
| Fórmula química | MgFe₂3+(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O |
| Epònim | Sergei L'vovich Ushkov (en)   |
| Localitat tipus | Pit No. 232, llac Bol'shoi Tatkul', Reserva Natural d'Ilmen, monts Ilmen, óblast de Txeliàbinsk, Districte Federal dels Urals, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.10 |
| Dana | 42.11.10.4 |
| Heys | 19.14.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,196Å; b = 10,70Å; c = 7,142Å; α = 108,6°; β = 106,95°; γ = 72,70° |
| Grup espacial | grup espacial 1 |
| Color | groc clar, taronja-groc, taronja, taronja marró |
| Exfoliació | perfecta en {010} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | vítria, subvítria, grassa, nacrada |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,38 g/cm³ (mesurada); 2,40 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,584 nβ = 1,637 nγ = 1,670 |
| Birefringència | δ = 0,086 |
| Pleocroisme | no pleocròica |
| Angle 2V | mesurat: 50°, calculat: 74° |
| Dispersió òptica | petita |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-014 |
| Any d'aprovació | 1982 |
| Símbol | Ukv |
| Referències | [1] |
La ushkovita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la laueïta. Va rebre el seu nom l'any 1983 per B. V. Chesnokov, V. A. Valisov, G. Y. Cherepivskaya i M. G. Gorskaya en honor de Sergei L'vovich Ushkov (1880-1951), naturalista rus que va estudiar la Reserva Natural d'Ilmen.
Característiques[modifica]
La ushkovita és un fosfat de fórmula química MgFe₂3+(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982. Cristal·litza en el sistema triclínic. Es troba com a cristalls curts estriats en forma fulla, amb terminacions agudes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És un mineral isostructural amb la laueïta i la paravauxita.
egons la classificació de Nickel-Strunz, la ushkovita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: eucroïta, nissonita, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en pegmatites de granit, on sol trobar-se associada a altres minerals com: beraunita, òxids de manganès, mitridatita i triplita. Va ser descoberta l'any 1982 a al llac Bol'shoi Tatkul', a la Reserva Natural d'Ilmen, óblast de Txeliàbinsk (Rússia).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ushkovita |