Làmines de Pyrgi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Les làmines de Pyrgi

Les làmines de Pirgi són tres làmines d'or amb inscripcions en etrusc i fenici. Van ser trobades en territori municipal de Pirgi, al costat del temple B del jaciment arqueològic, a prop del la ciutat de Caere (l'actual Cerveteri), i daten aproximadament de l'any 500 aC. En l'actualitat estan exposades al Museu Nacional Etrusc de Roma.

Història[modifica | modifica el codi]

Descobertes el 8 de juliol del 1964, durant la campanya d'excavacions dirigida per Massimo Pallotino prop de Santa Severa, al jaciment arqueològic etrusc de Pirgi. Les restes que s'estudiaven eren les d'un dels ports de Caere Vetus, situada al sud-oest d'aquesta antiga ciutat, sent entre els segles VI aC i IV aC un dels més importants llocs d'escala comercial de la conca Mediterrània, així mateix posseïa almenys dos santuaris de rellevància internacional: un temple de finals del segle VI aC dedicat a Uni i Astarté (denominat Temple B en l'àrea d'excavació) i un temple de la primera meitat del segle V aC dedicat a Thesan/Leucòtea ( Temple A ).

Les tres làmines, que mesuren al voltant d'uns 20 cm d'alt i uns 10 d'ample, van ser trobades a prop del Temple B i daten aproximadament de finals del s. VI aC o de començaments del s. V aC. Contenen un text en fenici[1] i dos en etrusc, que donen testimoni de la consagració del temple a la deessa fenícia Astarté o Uni en el text fenici. la cerimònia va estar realitzada per Thefarie Velianas, magistrat suprem de la ciutat de Caere. No són, però, dues expressions bilingües d'un mateix text, ja que presenten algunes diferències de contingut.

Els dos paràgrafs del text més llargs són: una làmina amb inscripcions en etrusc de 16 línies i 36 o 37 paraules i una altra de 10 línies en fenici i són, també, els que amb major similitud presenten alguna frase idèntica, però si el text en fenici ofereix la motivació de la consagració (Thefarie Velianas ret homenatge a la deessa per la seva posició al capdavant del govern de la ciutat), el fragment etrusc dóna més importància a la cerimònia del culte. La tercera làmina, de 9 línies de text escrit en etrusc, resumeix breument la dedicatòria.

Sense arribar a comparar, per la imperfecta correspondència de contingut i per la seva clarament inferior extensió, amb la famosa pedra de Rosetta que va permetre el desxiframent de gairebé tots els jeroglífics egipcis, les làmines de Pirgi han permès als estudiosos una comprensió parcial de la llengua etrusca.

Els textos en dues llengües constitueixen un document únic de les estretes relacions del poble etrusc mantingudes amb Cartago i de la influència d'aquesta última en Etrúria-amb un líder etrusc, Thefarie Velianas, afí als púnics en un intent de crear una xarxa antihel·lènica a la mar Tirrena - formant un context històric i lingüístic cap a altres textos coetanis probablement bilingües com el primer tractat entre romans i cartaginesos signat en representació de la República Romana, pel cònsol Luci Juni Brut en el 505 aC i esmentat per Polibi en el seu llibre "Històries".[2]

Pel que fa al text escrit en fenici, es va veure des d'un començament que es tractava d'una llengua semítica, concretament un dialecte canaanita mol proper i semblant a l'hebreu i relativament proper a l'arameu i a l'ugarític; per tant no va caler un gran treball de desxifrat. Però mentre que la inscripció es podia llegir amb facilitat, hi havia alguns fragments de filologia incerta a més de complicacions de sintaxi i la presència de vocabulari desconegut, que van portar complicació a la traducció, cossa que va encetar un debat entre filòlegs semites i els filòlegs clàssics.[3]

Juntament a les lamines es van trobar restes de ceràmica amb inscripcions, les quals s'han fet servir com a suplement a la traducció.

Contingut[modifica | modifica el codi]

Primera làmina[modifica | modifica el codi]

làmina 1 etrusc traducció
Etruscan tablets1.jpg

Ita tmia ica-c heramašva vat-ieχ-e Uni-al Astre-s,
θem-iasa meχ θuta.
Θefariei Velianas sal cluvenia-s tur-uc-e
Muni-s ta-s θuva-s tamer-es ca ilacv-e tuler-as-e
Nac ci avil χurvar, tešiam-ei tal-e,
ilacv-e alš-as-e.
Nac atran-es zilac-al, sel-ei tala acnaš-ver-s.
Itan-i-m heramv-e, avil en-iac-a pulumχva.

Aquest temple és una prova sota la guia
de Juno Astarte, havent creat el governant
Tefariei Velianas/Tiberius Velianas, ha oferit en vot el lloc per instal·lar
el monument. Amb el soterrament del sol
es van satisfer les demandes dels estrangers
en el tercer any, i la dels Alsienses [els de Caere]
amb el guarniment d'estrelles daurades
penjades del suport
i així siguin els anys que duri l'edicle
tant com estrelles hi ha.

làmina 1 fenici traducció
Etruscan tablets1.jpg

lrbt l'štrt 'Sr qds
'Z' š p'l w'š YTN
tbry wln mlk'l
kyšry byrħ zbħ
Sms[4] bmtn 'BBT wbn
tw k'štrt 'rs bdy
lmlky SNT SLS 3 by
rh KRR bym QBR
'Lm wšnt lm'š' lm
bbty SNT km hkkbm

A la senyora Astarte.
Aquest és el lloc sagrat
Que ha fet i que ha donat
Tbry 'Wlnš [Thefarie Veelianas/Tiberius Velines], regnant a Kysry' [Caere]
En el mes del Sacrifici a Shemesh [déu sol], com a ofrena al santuari.
I ell ha construït l'edicle perquè Astarte ha demanat
per mitjà d'ell que regnés tres anys,
Al mes de KRR, en el dia del sepeli de la divinitat.
I els anys del lloc sagrat donat a la divinitat
En el santuari d'ella són tants anys com [tenen] les esteles

Segona làmina[modifica | modifica el codi]

làmina 2 etrusc traducció
Etruscan tablets2.jpg

Ita tmia ica-c heramašva vat-ieχ-e Uni-al Astre-s,
θem-iasa meχ θuta
Θefariei Velianas sal cluvenia-s tur-uc-e
Muni-s ta-s θuva-s tamer-es ca ilacv-e
tuler-as-e.
Nac ci avil χurvar, tešiam-ei tal-e, ilacv-e
alš-as-e.
Nac atran-es zilac-al, sel-ei tala acnaš-ver-s.
Itan-i-m heramv-e, avil en-iac-a pulumχva

Aquest temple i aquest ídol d'Hermes estan dedicats a Uni-Astarte,
construïts per la família de
Tiberius Velianas, que han oferit el bell edicle
en aquest sepulcre de la seva propietat, fou guarnida
amb ídols per aquest sacerdot
Per tres anys [en el mes de] Xuvar, se li han ofert sacrificis,
i [fou] sebollit amb ídols
Durant el regnat del començament, en les mans d'ell[5]
i amb aquest ídol d'Hermes, els anys duraran tant com les estrelles.

làmina 2 fenici traducció
Etruscan tablets2.jpg

Nac Θefarie Veliiunas θam-uc-e cleva
etan-al Masan tiur, Uni-as šel-ac-e.
Vacal tmia-l avilχva-l am-uc-e pulumχva snuia-φ.

El gran Tefarie Veliiunas ha establert el pacte [d'aliança amb Cartago]
amb els qui ha renovat les condicions de la nació.
El ritu del temple s'ha fet a finals d'any. Amb el segell s'indica l'aliança futura.

Tercera làmina[modifica | modifica el codi]

làmina 3 etrusc traducció
Etruscan tablets3.jpg

Nac Θefarie Veliiunas θam-uc-e cleva etan-al
Masan tiur, Uni-as šel-ac-e.
Vacal tmia-l avilχva-l am-uc-e pulumχva
snuia-φ.

Quan Thefarie Veelianas va construir l'estàtua
va construir l'estàtua del santuari al mes de Masan,
Uni fou complaguda
Els vots del temple seran tants anys com les estelles

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. A aquest dialecte P Smith li va posar el nom de "fenici mediterrani". Philip C. Schmitz, "The Phoenician Text from the Etruscan Sanctuary at Pyrgi" publicat en Journal of the American Oriental Society, nº 115(4) (Octubre - Desembre 1995), p. 559-575. Conté una bibliografia completa sobre els estudis publicats en relació a les làmines de Pirgi
  2. Polibi, "Històries". 3,22
  3. Un recull de les diverses interpretacions es pot veure en: Schmitz, P. 1995 "The Phoenician Text from the Etruscan Sanctuary at Pyrgi", Journal of the American Oriental Society, 1995, nº 15, pàgines:559-575
  4. šmš és l'arrel semita que significa «sol». Joseph H. Greenberg, The Patterning of Root Morphemes in Semitic, 1990, en:" On language: selected writings", ed. Keith M. Denning and Suzanne Kemmer, p.379
  5. Això vol dir:"Uni-Astarte li va donar l'autoritat per governar

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lodolini, Elio. "Storia dell 'arxivística italiana". Franco Angeli, 2013. 
  • Moscati, Sabatino. "Itàlia Punica". Milà: Rusconi, 1995. 
  • Pittau, Massimo. "Gli Etruschi e Cartagine: i documenti epigrafici" (Actes de l'11 Congrés d'estudis de l'Àfrica Romana, 15-18 desembre 1994). Sassari, Tunísia: Il torchietto, Volum 3, p. 1657-1674. 
  • Pallotino, Massimo. "Etruscologia". Milà: Hoepli, 1942. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]