L'escriba assegut

L'escriba assegut
	;
Tipus	objecte arqueològic, estàtua i obra mestra
Creador	valor desconegut, possible creador Auguste Mariette
Creació	2620 aC ↔ 2500 aC
Data de descobriment o invenció	19 novembre 1850
Lloc de descobriment	Saqqara
Període	Dinastia IV d'Egipte
Material	pedra calcària ; alcofoll (parpella); coure (ull); quars (ull)
Mida	53,7 () × 44 () × 35 () cm ;
Propietat de	Estat francès (1854–)
Col·lecció	Departament d'Antiguitats Egípcies del Museu del Louvre (París)
Catalogació
Número d'inventari	E 3023

L'escriba assegut, també conegut com L'escriba assegut del Louvre, és una de les estàtues més representatives de l'escultura de l'Imperi Antic d'Egipte, i una de les més famoses i ben conservades de tota la Civilització egípcia. Va ser esculpida entre els anys 2480 i 2350 aC..^[1]

Es va realitzar en una època en què Egipte es trobava en el cim de la seva glòria i s'havia abandonat la construcció de grans piràmides: els artesans cobrien més camps, les tombes i els temples tenien una arquitectura més complexa i l'art s'ocupava d'objectes més petits, reproduint la vida quotidiana. Els escribes, indispensables en l'Estat fortament centralitzat, eren representats freqüentment.^[2]

Anàlisi de l'obra

L'estàtua va ser trobada a la necròpoli de Saqqara, situada en la ribera occidental del Nil, davant de l'antiga ciutat de Memfis, que va ser la capital de l'Imperi de l'antic Egipte, i s'estima que representa a un alt funcionari de l'administració. Col·locada a la capella de culte d'una tomba, l'estàtua participava en les cerimònies i rebia les ofrenes per al difunt, la seva funció tenia doncs un caràcter funerari.

L'artista el va representar mentre escrivia en posició asseguda amb les cames creuades i damunt d'elles reposa un papir desplegat, mentre és a punt de realitzar la seva labor com escriba, per la qual cosa sosté un càlam a la seva mà (perdut), portant com a peça de vestir un shenti, on recolza el papir.

El seu cos està esculpit en calcària, i els seus ulls tallats en cristall de roca, quars blanc i banús. La seva cara està atenta i la seva mirada és viva; aquesta part del cos és molt realista, ressalten els pòmuls i les galtes, i els ulls aparenten gran realisme. Les mans estan tallades amb acurat detall. La seva postura és una mica hieràtica, i la seva actitud tibant. Presenta plecs en el ventre que fan ressaltar la seva obesitat. La seva bona conservació ens permet veure la policromia antiga, amb l'aplicació dels diferents colors.

Les escultures de déus i faraons de l'Imperi Antic es caracteritzaven per mostrar una actitud hieràtica. No obstant això, per tractar-se d'un cortesà, no és estrany el realisme d'aquesta obra, realitzant la seva activitat, o la representació de l'obesitat de l'escriba i el realisme dels ulls, molt detallats.

Actualment l'estàtua s'exhibeix en el Museu del Louvre de París, França.

Característiques

Material: pedra calcària policromada.
Els ulls són de quars blanc, banús i cristall de roca.
Altura: 53,7 cm.
Posició: sedent.
Moviment: és a punt d'escriure.
Actitud: hieràtica.

Referències

↑ «The Seated Scribe | Louvre Museum | Paris». Arxivat de l'original el 2022-10-27. [Consulta: 19 novembre 2015].
↑ A. Bard, Kathryn. An Introduction to the Archaeology of Ancient Egypt. Massachusetts, US: Blackwell Publishing, 2007, p. 32. ISBN 978-1-4051-1149-2.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'escriba assegut

L'Escriba del Louvre, a egiptologia.com Arxivat 2010-10-16 a Wayback Machine.
web del museu del Louvre

[:0-1] «The Seated Scribe | Louvre Museum | Paris». Arxivat de l'original el 2022-10-27. [Consulta: 19 novembre 2015].

[:1-2] A. Bard, Kathryn. An Introduction to the Archaeology of Ancient Egypt. Massachusetts, US: Blackwell Publishing, 2007, p. 32. ISBN 978-1-4051-1149-2.

[1]

[2]