La lletra escarlata (pel·lícula de 1995)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «La lletra escarlata».
Infotaula de pel·lículaLa lletra escarlata
The Scarlet Letter Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRoland Joffé Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAndrew G. Vajna Modifica el valor a Wikidata
GuióDouglas Day Stewart i Nathaniel Hawthorne Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Barry Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlex Thomson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeThom Noble Modifica el valor a Wikidata
VestuariGabriella Pescucci Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCinergi Pictures i Hollywood Pictures Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBuena Vista Distribution i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena13 octubre 1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada135 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeVancouver i Nova Escòcia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost50.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació10.300.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLa lletra escarlata Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema romàntic, pel·lícula basada en una novel·la i melodrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBoston Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0114345 Filmaffinity: 154244 Allocine: 31151 Rottentomatoes: m/1066120-scarlet_letter Letterboxd: the-scarlet-letter-1995 Mojo: scarletletter Allmovie: v135465 TCM: 319615 TV.com: movies/the-scarlet-letter-1995 AFI: 60082 TMDB.org: 10533 Modifica el valor a Wikidata

La lletra escarlata (títol original: The Scarlet Letter), és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Roland Joffé i estrenada l'any 1995. És una adaptació de la novel·la La lletra escarlata de Nathaniel Hawthorne escrita l'any 1850. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

El film relata la història de Hester Prynne (Demi Moore), una jove que viu en una comunitat puritana a Boston, Massachusetts. L'acció se situa entre 1642 i 1649. Hester Prynne, al començament de la novel·la, es veu condemnada per la societat a portar en el seu pit la lletra A per adulteri. En efecte, és acusada d'haver pecat amb un home del poble, i del qual rebutja descobrir el nom, i d'haver tingut un fill amb ell. Al mateix temps, el seu marit legítim torna després de llargs anys d'absència a la comunitat de Boston i descobreix que la seva dona ha estat acusada de la més infame de les traïcions. Ell és Roger Chillingworth (Robert Duvall), és metge i ha viscut amb els indis, cosa que li ha descobert la seva naturalesa salvatge i cruel. Hester Prynne marxa a viure als afores de la ciutat amb la seva filla Pearl i no té més relació amb el seu antic marit. No obstant això, aquest vol venjar el seu honor i jura trobar el culpable perquè rebutja que la seva dona suporti sola el castic infligit per la societat intolerant on viuen. Roger Chillingworth no dubta que es tracta, en realitat, del pastor de la comunitat, Arthur Dimmesdale (Gary Oldman). En efecte, aquest sembla rosegat per la culpabilitat, viu replegat sobre ell mateix i es flagel·la com a senyal de pena. Roger Chillingworth jura llavors que ha d'empènyer-lo a fer-ho confessar i acabi suïcidant-se. Hester Prynne prova de posar el pastor en guàrdia contra el seu marit però aquest, indiferent a la seva sort, no reacciona pas i es deixa consumir per la culpabilitat. Acabarà per confessar la seva falta en ple dia, al costell, Hester Prynne i Pearl al seu costat, com que no podia viure més amb aquest pes que el rosegava una mica més cada dia.[2]

Repartiment[modifica]

  • Demi Moore: Hester Prynne
  • Gary Oldman: Rev. Arthur Dimmesdale
  • Robert Duvall: Roger Chillingworth
  • Lisa Joliffe-Andoh: Mituba
  • Edward Hardwicke: Gov. John Bellingham
  • Robert Prosky: Horaci Stonehall
  • Roy Dotrice: Rev. Thomas Cheever
  • Joan Plowright: Harriet Hibbons
  • Malcolm Storry: Maj. Dunsmuir
  • James Bearden: Goodman Mortimer
  • Larissa Laskin: Goody Mortimer
  • Amy Wright: Goody Gotwick
  • George Aguilar: Johnny Sassamon
  • Tim Woodward: Brewster Stonehall
  • Joan Gregson: Elizabeth Cheever
  • Dana Ivey: Meredith Stonehall
  • Diane Salinger: Margaret Bellingham
  • Jocelyn Cunningham: Mary Rollings
  • Francie Swift: Sally Short
  • Sheldon Peters Wolfchild: Moskeegee
  • Eric Schweig: Metacomet
  • Kristin Fairlie: Faith Stonehall
  • Sarah Campbell: Prudència Stonehall
  • Judd Jones: Mr. Bobbin
  • Anthony Paton: Town Beadle
  • Marguerite McNeil: Widow Wormser

Rebuda[modifica]

  • Premis 1995: Premis Razzie: Pitjor remake o seqüela. 7 nominacions, incloent pitjor pel·lícula
  • Crítica: "Adaptació molt lliure del clàssic de Hawthorne. La crítica als USA la va acollir amb reprovació unànime i la taquilla la va rebre amb fredor. Algunes escenes són escandaloses, i això no l'hi perdonen" [3]

Referències[modifica]

  1. «La lletra escarlata». esadir.cat.
  2. «The Scarlet Letter». The New York Times.
  3. Parrondo, Jorge Cinemanía.