La núvia del tsar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La núvia del tsar
Títol original Tsarskaya nevesta
Compositor Nikolai Rimski-Kórsakov
Llibretista Il'ya Tyumenev
Llengua original Rus
Font literària Obra de teatre homònima de Lev Alexandrovich Mey
Època composició 1898
Actes quatre
Estrena absoluta
Data estrena 3 de novembre de 1899
Escenari Teatre Solodovnikov de Moscou
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya 22 d'abril de 1932, Teatre Circ Olympia (estrena a Espanya)
Personatges i creadors
Modifica dades a Wikidata

La núvia del tsar (en rus: Царская невеста, Tsarskaya nevesta) és una òpera en quatre actes de Nikolai Rimski-Kórsakov, el llibret, de Il'ya Tyumenev, es basa en l'obra de teatre del mateix nom de Lev Alexandrovich Mey. S'estrenà el 3 de novembre de 1899 al teatre Solodovnikov de Moscou.

Aquesta òpera és una excepció en la producció de Rimski-Kórsakov per dos motius. Primer, el tema està basat en un drama històric, amb personatges urbans, reals, i situat en l'època semillegendària del tsar Ivan el Terrible. I segon, i sobretot, pel fet que Rimski-Kórsakov va realitzar brillants experiments d'instrumentació, combinant sonoritats i efectes tonals de tal manera que va preparar el camí per l'aparició de Stravinski i Prokófiev.

Rimski-Kórsakov va escriure una dotzena d'òperes llargues, algunes de les quals romanen populars en els teatres d'òpera russos, però que es representen només ocasionalment a l'occident. La núvia del tsar, en aquest sentit, seria una certa raresa, ja que hi apareix una mica més sovint.

L'ària que canta Marfa al quart acte és la millor peça de l'obra i es considera una de les millors del repertori rus.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Novena obra escènica, de les quinze compostes per Rimski-Kórsakov, força allunyada d'obres posteriors més avançades com Mozart i Salieri (que és un continu recitatiu més o menys melòdic) i Kasxei l'immortal (de major ambició de modernitat), igual que l'una mica desmesurada Kitej.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

L'acció es desenvolupa en l'assentament d'Alexandrovsky a Moscou, a la tardor de 1572. Presenta la societat de l'Imperi rus, dominada pel tsar i els cortesans que l'envolten, amb un poder omnímode sobre els seus súbdits. Es basa en el tercer matrimoni del tsar Ivan el Terrible amb Marfa Sobakina, però s'aparta bastant de la realitat històricament acreditada.

Griaznoi ha raptat la jove Lioubacha, però després s'enamora de Marfa, promesa de Lykov. Griaznoi va a veure un mag perquè l'ajudi en la conquesta amb un filtre d'amor. Lioubacha vol que el mag li doni també una metzina que la vagi matant a poc a poc. Ivan el terrible vol casar-se amb Marfa, però aquesta mor. Quan al final Griaznoi descobreix el que ha passat, mata Lioubacha. La guàrdia del tsar l'arresta.

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

A La núvia del tsar hi resplendeix l'assimilació de la melòdica italiana molt més que la influència de Wagner, els seus procediments i la seva orquestra. Obra senzilla i de gran lirisme, per la seva estructura, prové directament del teatre musical de Glinka, amb la sèrie d'estructures tancades lligades per recitatius melòdics i derivades, en part, de característiques tradicionals (populars i cultes) de la música russa. Doncs si és cert que el compositor -amb exageració- redueix a un sol cas la cita textual de material folklorístic, no ho és menys que l'eslavisme es fa present aquí i allà. De transparent orquestració, servidora d'un sentiment líric romàntic, la partitura és desigual, i ja Rimski ens parla en les seves memòries de passatges «massa avorrits» en el primer acte, alhora que reconeix el progressiu augment de la tensió i l'interès, tant en la vocalitat -que té el cim en la bellíssima cançó de Liubasha- com en els procediments instrumentals. De totes maneres estem davant d'un Rimski diferent, en el qual, fins als moments dramàtics, semblen dominats per un pensament líric, senzill i intimista.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fraga, Fernando. «Un clásico de la ópera rusa» (en castellà). La Quinta de Mahler. [Consulta: 25 abril 2016].
  2. Franco, Enrique. «Sencillez y lirismo de Rimsky Korsakov» (en castellà). El País, 24 maig 1981. [Consulta: 25 abril 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]