Tsàrskaia nevesta
  | |
| Títol original | Царская невеста (ru) |
|---|---|
| Forma musical | òpera |
| Compositor | Nikolai Rimski-Kórsakov |
| Llengua | rus |
| Creació | 1898 |
| Publicació | segle XIX |
| Parts | 4 |
| Personatges |
|
| Estrena | |
| Estrena | 22 octubre 1899 |
| Escenari | Private Opera (Rússia) |
| Estrena als Països Catalans | |
| Estrena a Catalunya | 22 d'abril de 1932, Teatre Circ Olympia (estrena a Espanya) |
   | |
La núvia del tsar (en rus: Царская невеста, Tsàrskaia nevesta) és una òpera en quatre actes de Nikolai Rimski-Kórsakov, el llibret, d'Ilià Tiumenev, es basa en l'obra de teatre del mateix nom de Lev Aleksàndrovitx Mei. S'estrenà el 3 de novembre de 1899 al teatre Solodovnikov de Moscou.
Aquesta òpera és una excepció en la producció de Rimski-Kórsakov per dos motius. Primer, el tema està basat en un drama històric, amb personatges urbans, reals, i situat a l'època semillegendària del tsar Ivan el Terrible. I segon, i sobretot, pel fet que Rimski-Kórsakov va realitzar brillants experiments d'instrumentació, combinant sonoritats i efectes tonals de tal manera que va preparar el camí per l'aparició de Stravinski i Prokófiev. Rimski-Kórsakov va escriure una dotzena d'òperes llargues, algunes de les quals romanen populars als teatres d'òpera russos, però que es representen només ocasionalment a l'occident. La núvia del tsar, en aquest sentit, seria una certa raresa, ja que hi apareix una mica més sovint. L'ària que canta Marfa al quart acte és la millor peça de l'obra i es considera una de les millors del repertori rus.[1][2]
Origen i context
[modifica]La donzella de neu constitueix la novena obra escènica de les quinze que va compondre Rimski-Kórsakov. Es distingeix de les seves creacions posteriors més evolucionades, com Mozart i Salieri, caracteritzada per un recitatiu quasi contínuament melòdic, i Kasxei l'immortal, de marcada ambició modernista, així com de l’obra més exuberant Kitej.[1]
Argument
[modifica]L'acció es desenvolupa a l'assentament d'Alexandrovsky a Moscou, a la tardor de 1572. Presenta la societat de l'Imperi Rus, dominada pel tsar i els cortesans que l'envolten, amb un poder omnímode sobre els seus súbdits. Es basa en el tercer matrimoni del tsar Ivan el Terrible amb Marfa Sobakina, però s'aparta bastant de la realitat històricament acreditada.
Griaznoi ha raptat la jove Lioubacha, però després s'enamora de Marfa, promesa de Lykov. Griaznoi va a veure un mag perquè l'ajudi en la conquesta amb un filtre d'amor. Lioubacha vol que el mag li doni també una metzina que la vagi matant a poc a poc. Ivan el terrible vol casar-se amb Marfa, però aquesta mor. Quan al final Griaznoi descobreix el que ha passat, mata Lioubacha. La guàrdia del tsar l'arresta.
Anàlisi musical
[modifica]A La núvia del tsar predomina l’assimilació de la melòdica italiana més que no pas la influència de Wagner, dels seus procediments o de la seva orquestració. Es tracta d’una obra senzilla, plena de lirisme, que deriva directament del teatre musical de Glinka, amb estructures tancades intercalades per recitatius melòdics i elements que remeten a característiques tradicionals russes, tant populars com cultes. Encara que el compositor només incorpora textualment un fragment folklòric, l'eslavisme hi és present de manera puntual. L’orquestració és transparent i al servei del sentiment líric romàntic; la partitura, tot i això, resulta desigual. En les seves memòries, Rimski-Kórsakov reconeix passatges «massa avorrits» en el primer acte, però també assenyala com la tensió i l’interès augmenten progressivament, tant en la vocalitat —amb el punt àlgid a la bellíssima cançó de Liubasha— com en els recursos instrumentals. En conjunt, es percep un Rimski diferent, on, fins i tot en els moments dramàtics, predominen un pensament líric, senzill i intimista.[2]
Referències
[modifica]- 1 2 Fraga, Fernando. «Un clásico de la ópera rusa» (en castellà). La Quinta de Mahler. Arxivat de l'original el 4 de juny 2016. [Consulta: 25 abril 2016].
- 1 2 Franco, Enrique. «Sencillez y lirismo de Rimsky Korsakov» (en castellà). El País, 24-05-1981. [Consulta: 25 abril 2016].
Vegeu també
[modifica]Òperes de Rimski-Kórsakov | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| ||||||
