Lauburu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lauburu
Lauburu primitiu.
Detall d'un tetrasquel (lauburu) d'horreo a Os Ancares (Lugo - Galicia)

El lauburu o creu basca és un dels símbols recents (segle XVI a segle XVIII) de la cultura basca.

El lau buru ("quatre caps" en euskera), és en realitat una esvàstica el nom de la qual prové del llatí labarum, que a la vegada procedeix de l'ensenya càntabra d'origen celta, anomenada làbar. D'aquí la similitud amb l'esvàstica, comuna a tots els pobles indoeuropeus.

El seu significat original com a ensenya basca és discutit: per alguns representaria el sol, per altres, una és representació nacionalista dels quatre teritoris bascos del sud dels Pirineus: Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Navarra, encara que es força improbable que sigui així. A més aquests símbols es troben igualment per territoris on els vascons no van arribar mai. De fet, aquests símbols es troben per igual a Galícia, Astúries, Cantàbria, Aragó, País Basc i Navarra, sent llegat històric de tots aquests territoris. Una altra interpretació diu que el gir cap a la dreta és el símbol de la vida, i el gir cap a l'esquerra, el símbol de la mort, raó per la qual apareix d'aquesta forma en monuments funeraris. També es consideren símbols solars d'origen celta.

El lauburu no ha estat mai cap símbol oficial dels bascos: no apareix a cap escut d'armes dels territoris de cultura basca, ni tampoc a banderes ni altres ensenyes.

Símbols relacionats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lauburu Modifica l'enllaç a Wikidata