Laumontita
 Laumontita | |
|---|---|
 Laumontita de Valdemanco, Madrid, Espanya | |
| Fórmula química | CaAl₂Si₄O₁₂·4H₂O |
| Epònim | François Pierre Nicolas Gillet de Laumont  |
| Localitat tipus | Huelgoat |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats > zeolites |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.22 |
| Dana | 77.1.1.4 |
| Heys | 16.9.23 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | prismes quadrats amb terminacions abruptes obliqües; radiat, columnar, fibrós, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 14.724(9) Å, b = 13.075(6) Å, c = 7.559(2) Å, β = 112.01(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor a rosa; blanc, gris, groc, marró, marró daurat i vermell |
| Macles | en {100} |
| Exfoliació | perfecta en {010}{110} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | vítria, nacrada, mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 2,23 a 2,41 g/cm³ (mesurada); 2,25 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.502 - 1.514 nβ = 1.512 - 1.522 nγ = 1.514 - 1.525 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Angle 2V | mesurat: 26° a 47°, calculat: 34° a 44° |
| Dispersió òptica | r < v distingible |
| Impureses comunes | Na, K, Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997 s.p. |
| Símbol | Lmt |
| Referències | [1] |
La laumontita és un mineral de la classe dels silicats i del grup de les zeolites. Va ser anomenada com a laumonita l'any 1805 per Abraham Gottlieb Werner en honor del mineralogista francès Francois Pierre Nicolas Gillet de Laumont (1747-1834), sent reanomenada amb el seu nom actual l'any 1821 per Karl Cäsar von Leonhard. També és comeguda amb el terme schneiderita.
Característiques[modifica]
La laumontita és un tectosilicat hidratat de calci que sol utilitzar-se com a filtre químic. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant prismes quadrats amb terminacions abruptes obliqües. També se'n pot trobar amb un hàbit radiat, columnar, fibrós o massiu. Es deshidrata fàcilment quan s'emmagatzema en un ambient de baixa humitat. Acabada de collir, si no ha estat exposada a la intempèrie, pot ser translúcida o transparent. Durant un període que pot anar d'hores a dies, la pèrdua d'aigua la converteix en un mineral de color blanc opac. Aquesta varietat s'anomena de manera comuna leonhardita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en zones hidrotermals a partir de la descomposició d'altres minerals inestables com l'analcima. És un mineral comú, que es troba a tot el món. Pot ser localment abundant, formant filons. S'associa freqüentment amb altres zeolites, incloent estilbita i heulandita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[2]
Varietats[modifica]
- La caporcianita és una varietat blanca i massiva de laumontita trobada a Sky Blue Hill (Califòrnia, Estats Units).[3]
- La leonhardita és una varietat deshidratada i opaca, anomenada així per Johann Reinhard Blum l'any 1843 en honor de Karl Caesar von Leonhard (1779-1862), professor de mineralogia de la Universitat de Heidelberg.[4]
- La vanadio-laumontita és una varietat que conté vanadi, trobada originàriament als dipòsits de Cu-V-U de Tyuya-Muyun, a la vall de Ferganà, Kirguizstan.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laumontita |
- ↑ «Laumontite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 setembre 2014].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d’Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ «Caporcianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 setembre 2014].
- ↑ «Leonhardite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 setembre 2014].
- ↑ «Vanadio-laumontite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 setembre 2014].