Lautenthalita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralLautenthalita
Fórmula químicaPbCu4(SO4)2(OH)6·3H2O
Localitat tipusEscòria de fundició procedent de Lautenthal, Lautenthal, Langelsheim, Goslar, Baixa Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DE.70
Nickel-Strunz 9a ed.7.DE.70 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.19 modifica
Dana31.6.1.2
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 21,642(8) Å; b = 6,040(2) Å; c = 22,544(8) Å; β = 108,2(1)°
Simetria2/m - prismàtica
Grup espacialp21/b
Colorverd, blau clar
Maclespolisintètiques en {100}
Exfoliaciódistingible/bona en {001} i {010}
Duresa2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanc
Densitat3,84 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,659(2) nβ = 1,703(2) nγ = 1,732(2)
Birefringènciaδ = 0,073
Pleocroismefeble
Angle 2Vmesurat: 78° a 79°, calculat: 78°
Dispersió òpticar < v forta
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA1983-029
Referències[1]

La lautenthalita és un mineral de la classe dels sulfats. Cristal·litza en el sistema monoclínic i la seva fórmula és: PbCu4(SO4)2(OH)6·3H2O. Va ser descobert l'any 1993 a la seva localitat tipus: la foneria Lautenthal (Silberhütte), Lautenthal, Harz, Baixa Saxònia, Alemanya. Va ser anomenada així per la seva localitat tipus (Lautenthal). Pertany al grup de la devil·lina.[2][3]

Característiques[modifica]

La lautenthalita és un sulfat de fórmula química PbCu4(SO4)2(OH)6·3H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a l'Institut de Mineralogia de la Universitat de Ruhr, a Alemanya.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lautenthalita pertany a "07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar" juntament amb els següents minerals: mangazeïta, carbonatocianotriquita, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita i camerolaïta.

Formació i jaciments[modifica]

Es forma en les zones d'oxidació de dipòsits de plom i coure en dipòsits de sulfurs (Gal·les) i com a producte d'oxidació en cavitats en escòries de fundició (Alemanya, Àustria i Escòcia).[4]

Referències[modifica]

  1. «Lautenthalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].
  2. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Mindat
  3. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Webmin
  4. «[handbookofmineralogy.com/pdfs/lautenthalite.pdf Lautenthalite]» (en anglès). Handbook of Mineralogy.