Grup de la devil·lina
 Grup de la devil·lina | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
 Cristalls de devil·lina, el mineral que dona nom al grup  | |
| Epònim | devil·lina |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DD i 7.DF |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic, triclínic i ortoròmbic |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
El grup de la devil·lina és un grup de minerals de la classe dels carbonats, format per minerals carbonats hidratats que contenen hidròxids i diferents metalls en la seva composició. Està integrat per set espècies minerals: aldridgeïta, campigliaïta, devil·lina, kobyashevita, lautenthalita, ortoserpierita i serpierita.[1] A més a més, dins d'aquest grup s'inclou una altra espècie dimorfa de la devil·lina no aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional degut al seu origen antropogènic.[2] La majoria d'aquestes espècies, inclosa la no aprovada, cristal·litzen en el sistema monoclínic, excepte la kobyashevita que ho fa en el sistema triclínic i l'ortoserpierita que ho fa en l'ortoròmbic.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Aldridgeïta | (Cd,Ca)(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O |
| Campigliaïta | Mn²⁺Cu₄(SO₄)₂(OH)₆·4H₂O |
| Devil·lina | CaCu₄[(OH)₆ (SO₄)₂]·3H₂O |
| Kobyashevita | Cu₅(SO₄)₂(OH)₆·4H₂O |
| Lautenthalita | PbCu₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O |
| Ortoserpierita | Ca(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O |
| Serpierita | Ca(Cu,Zn)₄(SO₄)₂(OH)₆·3H₂O |
També hi ha dues espècies que es troben estructuralment relacionades amb aquest grup, tot i que no hi pertanyen: la ktenasita i la niedermayrita. Ambdues cristal·litzen també en el sistema monoclínic.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Ktenasita | ZnCu₄(SO₄)₂(OH)₆·6H₂O |
| Niedermayrita | CdCu₄(SO₄)₂(OH)₆·4H₂O |
Segons la classificació de Nickel-Strunz els minerals d'aquest grup, excepte l'aldridgeïta, pertanyen a «07.DD - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaïta, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita i montetrisaïta. L'aldridgeïta pertany a «07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: uklonskovita, caïnita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaïta, gordaïta, clairita, arzrunita, elyita, yecoraïta, riomarinaïta, dukeïta i xocolatlita.
Als territoris de parla catalana han estat descrites la devil·lina, l'ortoserpierita i la serpierita.
- La devil·lina ha estat trobada a la pedrera Berta (Sant Cugat del Vallès-El Papiol), a la mina de Les Ferreres (Camprodon), a la mina Eureka (La Torre de Cabdella)[3] i a la pedrera Can Rovira, a Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental, Barcelona).[4]
- L'ortoserpierita ha estat descrita a la mina Les Ferreres (Camprodon) i a la mina Bessó (Ulldemolins, Priorat).[5]
- La serpierita ha estat descrita a la mina Les Ferreres (Camprodon) i a la mina Eureka (La Torre de Cabdella).[6]
- La ktenasita és la única de les dues espècies estructuralment relacionades que s'ha pogut trobar dins els territoris de parla catalana, al ser descrita l'any 2018 a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà).[7] També podria haver estat descrita a Mas Vicenç, a la localitat de Queixàs (Rosselló).[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Devilline Group: Devilline Group mineral information and data.». [Consulta: 26 juliol 2017].
- ↑ Kolitsch, U.; Brandstätter, F., Schreiber, F., Fink, R., Auer, C. «Die Mineralogie der weltweit einzigartigen Schlacken von Waitschach, Kärnten». Annalen des Naturhistorischen Museums in Wien [Viena], 115, 2013, pàg. 19-87 [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Mineral Location Search». [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ Josep Antoni Ignacio Herrera · Xavier Rodríguez Poblador · Emilio Téllez García · Joan Rosell Riba · Jordi Ibáñez Insa · Adolf Cortel Ortuño «Willemita i altres minerals de les pedreres de Sant Fost de Campsentelles, Vallès Oriental, Barcelona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 14, 1, maig 2021, pàg. 3-46 [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Orthoserpierite from Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Serpierite from Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ «Ktenasite from Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella, La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 7 març 2024].
- ↑ Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 7 març 2024].