Uklonskovita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralUklonskovita
Fórmula química NaMg(SO4)F·2H2O
Epònim Alexandr S. Uklonskii Tradueix
Localitat tipus dipòsit de sal de Kushkanatau, baix Amudarià (Amydar'ya), Karakalpakistan, Uzbekistan
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.DF.05
Nickel-Strunz 9a ed. 7.DF.05
Nickel-Strunz 8a ed. VI/D.18
Dana 31.7.2.1
Heys 25.3.12
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 7,2Å; b = 7,21Å; c = 5,73Å; β = 113,23°
Grup espacial space group 11 Tradueix
Color incolor
Lluïssor vítria
Diafanitat transparent
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,476 nγ = 1,500
Birefringència δ = 0,024
Dispersió òptica r < v moderada
Més informació
Estatus IMA aprovat i mineral redefinit (Rd)
Codi IMA IMA2016-J
Any d'aprovació 1964
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La uklonskovita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del mineralogista Alexandr Sergeievich Uklonskii (1888-), qui va estudiar els dipòsits de minerals de l'Àsia central.

Característiques[modifica]

La uklonskovita és un sulfat de fórmula química NaMg(SO4)F·2H2O, prèviament considerada NaMg(SO4)(OH)·2H2O, amb OH en lloc de F.[2] L'estructura d'una mostra italiana va donar la fórmula NaMg(SO4)F·2H2O.[3] Actualment no està clar si existeixen els termes extrems amb OH i F, o si l'anàlisi química del material de tipus rus era incorrecta. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls prismàtics aplanats, allargats al llarg de [010], de fins a 2 mm, en forma de flocs i agulles.[4] Pot tractar-se d'un producte d'alteració supergènica de la kononovita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la uklonskovita pertany a "07.DF - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana i grans" juntament amb els següents minerals: kainita, natrocalcita, metasideronatrita, sideronatrita, despujolsita, fleischerita, schaurteïta, mallestigita, slavikita, metavoltina, lannonita, vlodavetsita, peretaïta, gordaïta, clairita, arzrunita, elyita, yecoraïta, riomarinaïta, dukeïta i xocolatlita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral de molt rara ocurrència, que es troba en cavitats en argiles per sobre de l'estrat de sal, com en el cas de la seva localitat tipus. També es troba en guixos, com a sulfat derivat de sulfurs oxidants. Sol trobar-se associada a altres minerals com: glauberita, polihalita, jurbanita, rostita, tamarugita, ferrinatrita o sideronatrita.[4] Va ser descoberta l'any 1964 al dipòsit de sal de Kushkanatau, al baix Amudarià, Karakalpakistan (Uzbekistan).

Referències[modifica]

  1. «Uklonskovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2016].
  2. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC). New minerals and nomenclature modifications approved in 2016». Mineralogical Magazine, 80(7), 34, Desembre 2016, pàg. 1315 – 1321.
  3. Sabelli, C. «Uklonskovite, NaMg(SO 4 )F. 2H 2 O: new mineralogical data and structure refinement». Bulletin de la Société française de Minéralogie et de Cristallographie, 108, 1985, pàg. 133–138.
  4. 4,0 4,1 «Uklonskovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 juliol 2016].