Honessita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralHonessita
Honessite-179886.jpg
Honessita
Fórmula química (Ni1-xFex3+)(OH)2[SO4]x/2·nH2O
Epònim Arthur Pharoah Honess Tradueix
Localitat tipus Linden, districte superior de la vall de Mississippi, Iowa Co., Wisconsin, Estats Units
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.DD.35
Nickel-Strunz 9a ed. 7.DD.35
Nickel-Strunz 8a ed. VI/D.09
Dana 31.10.6.1
Heys 25.12.11
Propietats
Sistema cristal·lí trigonal
Estructura cristal·lina a = 3,08Å; c = 26,71Å;
Color verdós, verdós groc, marró,[1] groc
Duresa 1 a 1,5
Lluïssor terrosa (apagada)[1]
Color de la ratlla blanc marronós[1]
Propietats òptiques uniaxial
Índex de refracció nα = 1,615 nβ = 1,635
Birefringència δ = 1,615
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1962 s.p.
Any d'aprovació 1956
Referències [2]
Modifica les dades a Wikidata

L'honessita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la woodwardita. Anomenat l'any 1956 per Allen V. Heyl, Charles Milton i Joseph M. Axelrod en honor d'Arthur Pharaoh Honess (Ohio, 10 d'agost de 1887 - Pennsilvània, 17 de desembre de 1942), professor de mineralogia a l'Escola d'Indústries Minerals del col·legi de l'estat de Pennsilvània.[2][1]

Classificació[modifica]

L'honessita es troba classificada en el grup 7.DD.35 segons la classificació de Nickel-Strunz (7 per a sulfats (selenats, tel·lurats, cromats, molibdats, wolframats); D per a sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O; i D per a només amb cations de mida mitjana, capes d'octaedres d'ús compartit; el nombre 35 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 31.10.6.1 (31 per a sulfats hidratats que contenen grup hidroxil o halogen i 10 per a divers; 6 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[2]

Característiques[modifica]

L'honessita és un sulfat de fórmula química (Ni1-xFex3+)(OH)2[SO4]x/2·nH2O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1 a 1,5.[2][1]

Formació i jaciments[modifica]

S'ha descrit a Brasil, Alemanya, Grècia, Rússia, al Regne Unit i als EUA.[2] Sovint es troba derivat de l'oxidació de millerita i altres sulfurs de níquel primaris.[1]

Bibliografia[modifica]

  • Heyl, A.V., Milton, C., Axelrod, J.M. (1956) Nickel minerals from near Linden, Iowa County, Wisconsin. Bulletin of the Geological Society of America: 67: 1706.
  • Heyl, A.V., Milton, C., Axelrod, J.M. (1959) Nickel minerals from near Linden, Iowa County, Wisconsin. American Mineralogist: 44: 995-1009.
  • Bish, D.L., Livingstone, A. (1981) The crystal chemistry and paragenesis of honessite and hydrohonessite: the sulphate analogues of reevesite. Mineralogical Magazine: 44: 339-343.
  • Mills, S.J., Christy, A.G., Genin, J.-M.R., Kameda, T., Colombo, F. (2012) Nomenclature of the hydrotalcite supergroup: natural layered double hydroxides. *Mineralogical Magazine: 76: 1289-1336.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Barthelmy, Dave. «Honessite Mineral Data». [Consulta: 27 juliol 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Honessite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].