Vés al contingut

Cualstibita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralCualstibita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCu₂Al(OH)₆[Sb(OH)₆]
Epònimcoure, antimoni, alumini i composició química Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Clara, vall Rankach, Oberwolfach, Wolfach, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed.4.FB.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana44.3.10.1
Heys24.1.4
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Grup espacialgrup espacial 147 Modifica el valor a Wikidata
Colorblau-verd
Fracturaconcoidal
Duresa2
Lluïssorvítria
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,672 nε = 1,644
Birefringènciaδ = 0,028
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1983-068
Any d'aprovació1984
SímbolCasb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La cualstibita és un mineral de la classe dels òxids que pertany i dona nom al grup de la cualstibita. El seu nom fa referència als elements que la componen: Cu, Al i Sb.[1]

Característiques

[modifica]

La cualstibita és un hidròxid de fórmula química Cu₂Al(OH)₆[Sb(OH)₆]. Cristal·litza en el sistema hexagonal en cristalls prismàtics tabulars, de fins a 0,5 mm, i com a agregats radials, en crostes i de forma massiva.[2] Està estretament relacionada amb la zincalstibita, el seu anàleg amb zinc. Se'n coneixen dos politipus, cualstibita-1T (trigonal) i cualstibita-1M (monoclínic, abans anomenada cianofil·lita). La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cualstibita pertany a «04.FB - Hidròxids (sense V o U) amb OH, sense H₂O; octaedres aïllats» juntament amb els següents minerals: omsita, xakhovita i zincalstibita.

Formació i jaciments

[modifica]

La cualstibita és un mineral secundari que es forma per l'oxidació de dipòsits hidrotermal, polimetàl·lics de barita-fluorita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cornwallita, arsenogoyazita, goethita, barita, fluorita i quars.[2]

S'han trobat jaciments de cualstibita sobretot a Europa. Va ser descoberta a la mina Clara, a la vall Rankach (Baden-Württemberg, Alemanya). També ha estat trobada a Eslovàquia, França, Itàlia, Sud-àfrica i Suïssa.[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina San Miguel (Ribes de Freser, Ripollès).[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Cualstibite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 abril 2017].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Cualstibite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 29 abril 2017].
  3. Pedro Mingueza, Joan Rosell-Riba, David Ruiz-Corominas, Jordi Ibáñez-Insa, Albert Vaquero, Valentín Bártulos «Estudi mineralògic de la mina "San Miguel", Ribes de Freser, el Ripollès, Girona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 2, 2022, pàg. 3-38 [Consulta: 14 gener 2024].