Cornwallita
 Cornwallita | |
|---|---|
 Cornwallita provinent de Pastrana, Mazarrón-Águilas, Múrcia, Espanya | |
| Fórmula química | Cu₅(AsO₄)₂(OH)₄ |
| Epònim | Cornualla  |
| Localitat tipus | Wheal Gorland (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.08 |
| Dana | 41.4.2.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | microcristal·lí, radial, fibrós, botrioide, crostes globulars |
| Estructura cristal·lina | a = 17.33 Å, b = 5.82 Å, c = 4.60 Å; β = 92.22°; Z = 2 |
| Grup puntual | monoclínica prismàtica |
| Color | verd fosc, verd maragda |
| Exfoliació | no en té |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4,5 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | verd poma |
| Diafanitat | translúcida a opaca |
| Gravetat específica | 4,17 |
| Densitat | 4,0 a 4,1 |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1.810 - 1.820 nβ = 1.815 - 1.860 nγ = 1.850 - 1.880 |
| Birefringència | δ = 0,040 - 0,060 |
| Angle 2V | Measured: 30° a 50° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Cnw |
| Referències | [1] |
La cornwallita, o cornwal·lita, és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser anomenada així el 1846 per František Xaver Maximilian Zippe, per Cornualla, Anglaterra, la seva localitat tipus. És dimorf de la cornubita, i isostructural amb la pseudomalaquita, el seu anàleg d'arsènic.
Característiques
[modifica]La cornwallita és un rar mineral de coure amb fórmula Cu₅(AsO₄)₂(OH)₄. És el dimorf triclínic de la cornubita. Cristal·litza en el sistema monoclínic, predominantment de color verd amb un hàbit que forma radis o incrustacions fibroses. Forma una sèrie de solució sòlida amb la pseudomalaquita.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cornwallita pertany a «08.BD - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 2:1» juntament amb els següents minerals: pseudomalaquita, reichenbachita, arsenoclasita, gatehouseïta, parwelita, reppiaïta, ludjibaïta i cornubita.
Formació i jaciments
[modifica]Es presenta com un mineral secundari a la zona oxidada dels dipòsits de sulfur de coure, amb presència tant de coure com d'arsènic. Els minerals associats a la cornwallita inclouen: olivenita, cornubita, arthurita, clinoclasa, calcofil·lita, strashimirita, lavendulana, tirolita, spangolita, austinita, conicalcita, brochantita, atzurita i malaquita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina «Iris 18» d'Escornalbou, a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).[3]
Referències
[modifica]
- ↑ «Cornwallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 juny 2014].
- ↑ «Cornwallite-Pseudomalachite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 juny 2014].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Adolf Cortel Ortuño · Josep Carreras Peñalvert «La mina "Iris 18" (grup miner "Porvenir") d'Escornalbou, Riudecanyes, el Baix Camp, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya [Barcelona], 13, 2, 11-2019, p. 3-46 [Consulta: 24 novembre 2023].