Glaucocerinita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralGlaucocerinita
Glaucocerinite-476343.jpg
Fórmula química (Zn1-xAlx)(OH)2(SO4)x/2·nH2O
Epònim blau-verd, Cera i composició
Localitat tipus mines Serpieri, mines Kamariza (mines Kamareza), Agios Konstantinos [San Constantino] (Kamariza), mines del districte Lavrion, districte Lavrion (Laurion; Laurium), prefectura de Attikí (Attica; Attika), Grècia
Classificació
Categoria sulfats
Nickel-Strunz 10a ed. 7.DD.35
Nickel-Strunz 9a ed. 7.DD.35
Nickel-Strunz 8a ed. VI/D.08
Dana 31.4.8.1
Heys 25.5.10
Propietats
Sistema cristal·lí hexagonal
Color blau cel, blau turquesa, verdós, grisenc, marronós
Duresa 1
Lluïssor cerosa
Color de la ratlla blanc blavós
Densitat 2,749 g/cm3 (mesurada);
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,540 nβ = 1,554 nγ = 1,562
Birefringència δ = 0,022
Angle 2V mesurat: 60°, calculat: 72°
Dispersió òptica feble
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1932
Referències [1][2]
Modifica les dades a Wikidata

La glaucocerinita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la glaucocerinita. Del grec γλαυκός per "blau cel" i κήρινος per "cera", en al·lusió al seu color i aparença.[1][2]

Classificació[modifica]

La glaucocerinita es troba classificada en el grup 7.DD.35 segons la classificació de Nickel-Strunz (7 per a sulfats (selenats, tel·lurats, cromats, molibdats, wolframats); D per a sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O; i D per a només amb cations de mida mitjana, capes d'octaedres d'ús compartit; el nombre 35 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 31.4.8.1 (31 per a sulfats hidratats que contenen grup hidroxil o halogen i 4 per a (AB)4(XO4)Zq·xH2O; 8 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]

Característiques[modifica]

La glaucocerinita és un sulfat de fórmula química (Zn1-xAlx)(OH)2(SO4)x/2·nH2O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1.[1][2]

Formació i jaciments[modifica]

S'ha descrit a Àustria, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Noruega i als EUA.[1] Sovint es troba en antigues escòries de plom.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Glaucocerinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «General Glaucocerinite Information». Web Mineral.

Bibliografia[modifica]

  • Dittler and Koechlin (1932) Centralblatt für Mineralogie, Geologie und Paleontologie, Stuttgart: 13.
  • American Mineralogist (1932): 17: 495.
  • American Mineralogist (1934): 19: 556.
  • Palache, C., Berman, H., & Frondel, C. (1951), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana, Yale University 1837-1892, Volume II. John Wiley and Sons, Inc., New York, 7th edition, revised and enlarged, 1124 pp.: 574.
  • Raade, G., Elliott, C.J. and Din, V. K. (1985): New data on glaucocerinite. Mineralogical Magazine 49: 583-590
  • American Mineralogist (1987): 72: 1028.
  • Mills, S.J., Christy, A.G., Genin, J.-M.R., Kameda, T., Colombo, F. (2012): Nomenclature of the hydrotalcite supergroup: natural layered double hydroxides. Mineralogical Magazine, 76, 1289-1336.