Glaucocerinita
 Glaucocerinita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Zn1-xAlx)(OH)₂(SO₄)x/2·nH₂O |
| Epònim | blau-verd, cera i composició |
| Localitat tipus | mines Serpieri, mines Kamariza (mines Kamareza), Agios Konstantinos [San Constantino] (Kamariza), mines del districte Lavrion, districte Lavrion (Laurion; Laurium), prefectura de Attikí (Attica; Attika), Grècia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DD.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DD.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.08 |
| Dana | 31.4.8.1 |
| Heys | 25.5.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Color | blau cel, blau turquesa, verdós, grisenc, marronós |
| Duresa | 1 |
| Lluïssor | cerosa |
| Color de la ratlla | blanc blavós |
| Densitat | 2,749 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,540 nβ = 1,554 nγ = 1,562 |
| Birefringència | δ = 0,022 |
| Angle 2V | mesurat: 60°, calculat: 72° |
| Dispersió òptica | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1932 |
| Símbol | Gc |
| Referències | [1][2] |
La glaucocerinita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la glaucocerinita. Del grec γλαυκός per "blau cel" i κήρινος per "cera", en al·lusió al seu color i aparença.[1][2]
Classificació[modifica]
La glaucocerinita es troba classificada en el grup 7.DD.35 segons la classificació de Nickel-Strunz (7 per a sulfats (selenats, tel·lurats, cromats, molibdats, wolframats); D per a sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O; i D per a només amb cations de mida mitjana, capes d'octaedres d'ús compartit; el nombre 35 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 31.4.8.1 (31 per a sulfats hidratats que contenen grup hidroxil o halogen i 4 per a (AB)₄(XO₄)Zq·xH₂O; 8 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques[modifica]
La glaucocerinita és un sulfat de fórmula química (Zn1-xAlx)(OH)₂(SO₄)x/2·nH₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1.[1][2]
Formació i jaciments[modifica]
S'ha descrit a Àustria, França, Alemanya, Grècia, Itàlia, Noruega i als EUA.[1] Sovint es troba en antigues escòries de plom.[2]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Dittler and Koechlin (1932) Centralblatt für Mineralogie, Geologie und Paleontologie, Stuttgart: 13.
- American Mineralogist (1932): 17: 495.
- American Mineralogist (1934): 19: 556.
- Palache, C., Berman, H., & Frondel, C. (1951), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana, Yale University 1837-1892, Volume II. John Wiley and Sons, Inc., New York, 7th edition, revised and enlarged, 1124 pp.: 574.
- Raade, G., Elliott, C.J. and Din, V. K. (1985): New data on glaucocerinite. Mineralogical Magazine 49: 583-590
- American Mineralogist (1987): 72: 1028.
- Mills, S.J., Christy, A.G., Genin, J.-M.R., Kameda, T., Colombo, F. (2012): Nomenclature of the hydrotalcite supergroup: natural layered double hydroxides. Mineralogical Magazine, 76, 1289-1336.
|  | |||||||||||||||||||
