Felsőbanyaïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralFelsőbányaïta
Felsöbanyaite Soria.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAl4(SO4)(OH)10·4H2O
EpònimBaia Sprie (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Baia Sprie (Felsöbánya mine), Província de Maramureș, Romania
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.DD.05
Nickel-Strunz 9a ed.7.DD.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/D.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana31.4.4.1
Heys25.6.8
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 13,026(1) Å; b = 10,015(1) Å; c = 11,115(1) Å; β = 104,34(1)°
Simetria2 - esfenoide
Colorincolor, groc, blanc
Exfoliacióbona en {010} i {100}; possiblement també en {001}
Duresa1,5
Lluïssorvítria, nacrada
Densitat2,33 g/cm3 (mesurada); 2,20 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Dispersió òpticar > v*
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La felsőbányaïta és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la localitat de Felsöbánya (Hongria), actualment Baia Sprie, a Romania, la seva localitat tipus.

Característiques[modifica]

La felsőbányaïta és un sulfat de fórmula química Al4(SO4)(OH)10·4H2O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1,5, sent un mineral molt tou. La felsőbányaïta i la basaluminita eren considerades espècies diferents fins que el 1997 es va demostrar que eran la mateixa. Degut a què la felsőbányaïta va ser descrita per Kenngott l'any 1853 i la basaluminita e 1948, s'ha preservat el nom d'aquesta.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la felsőbányaïta pertany a "07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H2O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores" juntament amb els següents minerals: langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devillina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaita, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, calcoalumita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.

Formació i jaciments[modifica]

Pot tenir el seu origen com un producte de la deshidratació de la hidrobasaluminita. Va ser descoberta a la mina Baia Sprie, a la província de Maramureș, Romania. Pel que fa als territoris de parla catalana, se n'ha trobat aquesta espècie a Prullans (Cerdanya, Lleida).

Referències[modifica]

  1. «Felsőbányaite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 juliol 2016].
  2. Farkas, L.; Pertlik, F. «Crystal structure determinations of felsőbanyaite and basaluminite, Al4(SO4)(OH)10•4H2O». Acta Mineralogica-Petrographica, 38, 1997, pàg. 5-15.