Legació apostòlica de Romanya
| ||||
|
| ||||
 | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Ravenna | |||
| Religió | Catolicisme | |||
| Període històric Edat moderna | ||||
| Divisió de la província Romandiolae en dues legacions | 1540 | |||
| Dissolució | 1797 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis. Formada als anys quaranta del segle xvi, la seva història acaba en 1797 amb l'annexió a la República Cisalpina.
Història[modifica]
Les dates principals de la creació de la legació van ser les següents:
- 4 de setembre de 1540: el Papa Pau III va decidir nomenar un llegat apostòlic a latere per a la Romanya, amb seu a Ravenna;
- 1545: autonomia de la legació de Romanya a partir de la de Bolonya.
Els episodis que van decretar la desaparició van ser:
- 19 de febrer de 1797 el Papa Pius VI va renunciar a tots els seus drets sobre la legació (Tractat de Tolentino)
- 19 de maig: la legació es va unir a la República Cispadana, però el 29 de juny de 1797 passà a formar part de la República Cisalpina.
Després del regne napoleònic d'Itàlia, la legació de Romanya va ser restaurada immediatament, posant com a capital la ciutat cap de Forlì, i el juliol de 1815 va ser confiada al llegat monsenyor Tiberio Pacca. Un any més tard, una reforma administrativa la va reemplaçar amb les dues legacions apostoliques de Forlì i Ravenna (juliol de 1816).
Extensió i població[modifica]
El territori de la Legació (o província) [1] incloïa les comissions de:
- Ravenna
- Comacchio
- Cervia
- Rimini
- Cesena
- Bertinoro
- Forlì amb els vicariats de Santarcangelo, Montefeltro, Sarsina i Fiumane di Galeata
- Faenza
- Imola
La seu de la legació es va establir al palau apostòlic de Ravenna a partir de 1544.
La Província limitava al sud amb la Marca anconitana i el Gran Ducat de la Toscana, a l'oest amb la legació de Bolonya i al nord amb el Ducat de Ferrara.
Encara a inicis del segle xviii (1708), entre les noves seus episcopals, la més notable era la de Faenza:[2]
| Diòcesi | Població | Parròquies |
| Faenza | 60.134 | 129 |
| Rimini | 56.648 | 141 |
| Imola | 54.283 | 123 |
| Ravenna | 45.111 | 62 |
| Forlì | 26.241 | 51 |
| Cesena | 24.849 | 44 |
| Bertinoro | 11.412 | 46 |
| Sarsina | 7.275 | 41 |
| Cervia | 2.237 | 3 |
Govern local[modifica]
Els càrrecs més importants a nivell local eren els del governador i el de masover. El primer exercia el poder judicial i responia al cardenal legat; el segon era el titular de la gestió financera.
Cronologia dels Llegats del 1540 al 1797[modifica]
Cronologia dels Presidents del 1540 al 1648[modifica]
| Data de nomenament | Nom | Origen |
| 1539-1540 | Giovanni Guidiccioni | bisbe de Fossombrone |
| 19 d'abril de 1542 | Bernardino Castellari | bisbe de Casale |
| 15 de juliol de 1543 | Benedetto Conversini | bisbe de Jesi |
| 1 de març de 1556 | Pierdonato Cesi | bisbe de Narni |
| 1 de maig de 1559 | Giovan Battista Doria | |
| 25 de març de 1564 | Girolamo Federici | bisbe de Martorano |
| 16 de febrer de 1566 | Francesco Guarini | bisbe d'Imola |
| 1 de gener de 1567 | Monte Valenti | noble de Spoleto |
| 1569 | Pier Donato Cesi | |
| 15 de desembre de 1572 | Filippo Sega | |
| 10 de setembre de 1575 | Lattanzio Lattanzi | |
| 1 de febrer de 1576 | Francesco di San Giorgio | cardenal de San Clemente |
| 28 de desembre de 1578 | Giovanni Pietro Ghislieri | Jurista[22] |
| 16 de setembre de 1583 | Cristoforo Boncompagni[23] | arquebisbe de Ravenna |
| 5 de setembre de 1587 | Giovanni Pellicani | noble de Macerata |
| 25 de juliol de 1588 | Giulio Schiaffinati | noble de Milano |
| 1 d'abril de 1589 | Valerio Corbari Montemarte | noble d'Orvieto |
| 26 de gener de 1593 | Francesco di San Giorgio (2n mandat) |
cardenal de San Clemente |
| 10 de gener de 1594 | Fantino Petrignani | bisbe de Cosenza |
| 22 de gener de 1599 | Marsilio Landriani | bisbe de Vigevano[24] |
| 14 de maig de 1602 | Giovan Battista Volta | noble de Bolonya[25] |
| 1604[26] | Alessandro Centurione | També arquebisbe de Gènova |
| 25 de setembre de 1606 | Bonifazio Caetani | bisbe de Cassano |
| 1612-1621 | Governador i vicelegat de Domenico Rivarola | |
| 5 de novembre de 1623 | Girolamo Vidoni | |
| 20 de febrer de 1625 | Giovanni Benini | bisbe d'Adrianopoli |
| 25 de juny de 1625 | Ottavio Corsini | arquebisbe de Tarso |
| 1630 | Ottavio Corsini (2º mandato) | arquebisbe de Tarso |
| 4 de juny de 1636 | Emilio Altieri (ad interim) | bisbe de Camerino |
| 18 de juliol de 1636 | Onorato Visconti | bisbe de Larissa |
| 1640-1642 | Governador i vicelegat de Marcantonio Franciotti | |
| 31 d'octubre de 1644 | Giambattista Spada | cardenal de Santa Susanna |
| A partir de 1648 no es nomenà ningú més | ||
Referències[modifica]
- ↑ Nei secoli XVI, XVII e XVIII i termini Provincia e Legazione sono intercambiabili. Lo dimostra il fatto che al loro vertice, in entrambi i casi, vi è sempre un cardinal legato. È sbagliato infatti pensare che la Provincia sia stata abolita ed al suo posto sia nata la Legazione. Il fatto che a partire dall'Ottocento si sia usato esclusivamente il termine "Legazione" ha indotto invece a pensare che questa unità amministrativa avesse soppiantato la Provincia. Non esiste nessun atto papale che abbia sancito la cessazione della Provincia e la nascita della Legazione.
- ↑ Antonio Mambelli, La popolazione romagnola dall'età romana all'unità d'Italia, Forlì, Camera di Commercio (a cura di), 1964.
- ↑ Però es quedà a Roma.
- ↑ És el llegat de Bolonya. Assumeix el càrrec de Ravenna només pro forma. En nom seu governa el President de Romanya.
- ↑ Assumeix també el carrec de llegat de Bolonya.
- ↑ Segons mandat estès a tots els territoris dels Estats Pontificis. Escollí Macerata com la seva residència. Les funcions vinculades van ser exercides pel president.
- ↑ Després dels magres resultats obtinguts en la lluita contra el bandidisme, des del 1617 va ser acompanyat pel bisbe de Forlì Cesare Bartolelli, com a delegat apostòlic.
- ↑ El seu mandat es prorrogà el 1623.
- ↑ Encàrrec pro forma donada la seva joventut. En nom seu governà el President de Romagna.
- ↑ Renuncià al càrrec. En nom seu governà ad interim el vicelegat Carlo Firmano Bichi.
- ↑ Morí al càrrec, el 13 de gener de 1687.
- ↑ Romangué a Nàpols
- ↑ Nomenat legat a Ferrara, marxà el novembre de 1698, sent substituït pel vicelegat Carlo Firmano Bichi fins a l'arribada del nou legat.
- ↑ Nomenat legat a Ferrara, marxà el de setembre de 1710, sent substituït pel Fisimbo Marabottini fins a l'arribada del nou legat.
- ↑ Morí al càrrec, el 25 d'abril de 1756.
- ↑ Morí abans de prendre possessió de la Legació.
- ↑ Morí abans de prendre possessió: sent substituït pel vicelegat Michelangelo Cambiasi fins al nomenament del nou legat.
- ↑ Morí al càrrec, el 18 de novembre de 1768.
- ↑ El 1775 el seu mandat va ser prorrogat.
- ↑ Marxà a l'abril de 1783.
- ↑ El mandat del cardenal Dugnani fou interromput el 25 de juny de 1796 per la invasió de l'exèrcit napoleònic. El 7 de juliol es restaurà provisionalment el govern pontifici. El cardenal abandonà Ravenna el 31 de gener de 1797.
- ↑ Fu autore di una pregevole relazione al pontefice, Gregorio XIII, sullo stato della regione, nota per l'esaustività e la precisione.
- ↑ Nebot del Papa Gregori XIII.
- ↑ Governa com a vicelegat de Francesco di San Giorgio.
- ↑ Governa com a vicelegat de Francesco di San Giorgio.
- ↑ Secondo altra fonte, 11 d'agost de 1605.
Bibliografia[modifica]
- Atti del Convegno «La Legazione di Romagna e i suoi archivi: secoli XVI-XVIII», pubblicati a cura di Angelo Turchini. - Cesena : Il ponte vecchio, stampa 2006.
- Monumenti ravennati de' secoli di mezzo. Per la maggior parte inediti, Venezia, 1849.