Legació apostòlica de Romanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Legació apostòlica de Romanya
Bandera
1540 – 1797 Bandera

Ubicació de Legació de Romanya
Informació
CapitalRavenna
ReligióCatolicisme
Període històric
Edat moderna
Divisió de la província Romandiolae en dues legacions1540
Dissolució1797
Política
Forma de governNo especificat

La legació apostòlica de Romanya (en termes formals Exarchatus Ravennæ) va ser una subdivisió administrativa dels Estats pontificis. Formada als anys quaranta del segle xvi, la seva història acaba en 1797 amb l'annexió a la República Cisalpina.

Història[modifica]

Les dates principals de la creació de la legació van ser les següents:

Els episodis que van decretar la desaparició van ser:

Després del regne napoleònic d'Itàlia, la legació de Romanya va ser restaurada immediatament, posant com a capital la ciutat cap de Forlì, i el juliol de 1815 va ser confiada al llegat monsenyor Tiberio Pacca. Un any més tard, una reforma administrativa la va reemplaçar amb les dues legacions apostoliques de Forlì i Ravenna (juliol de 1816).

Extensió i població[modifica]

El territori de la Legació (o província) [1] incloïa les comissions de:

La seu de la legació es va establir al palau apostòlic de Ravenna a partir de 1544.
La Província limitava al sud amb la Marca anconitana i el Gran Ducat de la Toscana, a l'oest amb la legació de Bolonya i al nord amb el Ducat de Ferrara.

Encara a inicis del segle xviii (1708), entre les noves seus episcopals, la més notable era la de Faenza:[2]

Diòcesi Població Parròquies
Faenza 60.134 129
Rimini 56.648 141
Imola 54.283 123
Ravenna 45.111 62
Forlì 26.241 51
Cesena 24.849 44
Bertinoro 11.412 46
Sarsina 7.275 41
Cervia 2.237 3

Govern local[modifica]

Els càrrecs més importants a nivell local eren els del governador i el de masover. El primer exercia el poder judicial i responia al cardenal legat; el segon era el titular de la gestió financera.

Cronologia dels Llegats del 1540 al 1797[modifica]

Data di nomina Nome
24 de setembre de 1540 Giovanni Maria Del Monte
26 d'agost de 1545 Girolamo Capodiferro
22 de maig de 1551 Giovanni Angelo Medici
30 d'agost de 1555 Revocació de totes les ciutats legatícies, llevat d'Avinyó
26 d'abril de 1560 Carles Borromeu[3]
30 de desembre de 1563 Revocació de totes les ciutats legatícies.
17 d'agost de 1565 Carles Borromeu [4]
5 de gener de 1570 Alessandro Sforza[5]
1575
11 de juliol de 1580 Alessandro Sforza[6]
25 d'octubre de 1581 Guido Luca Ferrero
13 de maig de 1585 Giulio Canani
28 de juliol de 1586 Domenico Pinelli
15 de gener de 1590 Antonio Maria Galli
31 de desembre de 1590 Paolo Camillo Sfondrati
10 de març de 1591 Francesco Sforza
14 d'abril de 1597 Ottavio Bandini
25 de novembre de 1598 Giovanni Francesco di San Giorgio
25 de setembre de 1606 Bonifazio Caetani
4 de juny de 1612 Domenico Rivarola[7]
17 de maig de 1621 - 1626 Alessandro Orsini[8]
19 de novembre de 1629 Antonio Barberini[9]
21 de maig de 1640 Marcantonio Franciotti
20 d'octubre de 1642 Antonio Barberini (2n mandat)
15 de juny de 1648 Alderano Cybo
3 de juliol de 1651 Giovanni Stefano Donghi
22 de juny de 1654 Ottavio Acquaviva d'Aragona
23 d'abril de 1657 Giberto Borromeo
5 de maig de 1660 Volunnio Bandinelli
21 d'abril de 1664 Celio Piccolomini
1666 Paolo Savelli[10]
22 d'agost de 1667 Carlo Roberti Vittorj
6 d'octubre de 1670 Giulio Gabrielli el Vell
8 de març de 1677 Lorenzo Raggi[11]
3 de març de 1687 Domenico Maria Corsi
9 de març de 1693 Fortunato Carafa[12]
4 de gener de 1694 Francesco Barberini
24 de setembre de 1696 Fulvio Astalli[13]
6 de juny de 1701 Marcello Durazzo
25 de juny de 1706 Filippo Antonio Gualterio
9 de setembre de 1709 Tommaso Ruffo[14]
27 de novembre de 1713 Ulisse Gozzadini
12 d'abril de 1717 Giovanni Antonio Davia
20 de març de 1720 Cornelio Bentivoglio
11 de setembre de 1726 Carlo Marini
11 de desembre de 1730 Bartolomeo Massei
17 de gener de 1735 Julio Alberoni
9 de setembre de 1739 Carlo Marini (2º mandato)
3 d'octubre de 1743 Pompeo Aldrovandi
19 de setembre de 1746 Giacomo Oddi
22 de juliol de 1750 Mario Bolognetti
16 de setembre de 1754 Enrico Enriquez[15]
20 de setembre de 1756 Giovanni Francesco Stoppani
13 de juliol de 1761 Ludovico Gualtieri[16]
17 d'agost de 1761 Ignazio Michele Crivelli
1 de desembre de 1766 Niccolò Oddi[17]
25 de gener de 1768 Enea Silvio Piccolomini[18]
19 de desembre de 1768 Vitaliano Borromeo[19]
1 de juny de 1778 Luigi Valenti Gonzaga[20]
24 de juliol de 1786 Nicola Colonna di Stigliano
1 de juny de 1795 Antonio Dugnani[21]

Cronologia dels Presidents del 1540 al 1648[modifica]

Data de nomenament Nom Origen
1539-1540 Giovanni Guidiccioni bisbe de Fossombrone
19 d'abril de 1542 Bernardino Castellari bisbe de Casale
15 de juliol de 1543 Benedetto Conversini bisbe de Jesi
1 de març de 1556 Pierdonato Cesi bisbe de Narni
1 de maig de 1559 Giovan Battista Doria
25 de març de 1564 Girolamo Federici bisbe de Martorano
16 de febrer de 1566 Francesco Guarini bisbe d'Imola
1 de gener de 1567 Monte Valenti noble de Spoleto
1569 Pier Donato Cesi
15 de desembre de 1572 Filippo Sega
10 de setembre de 1575 Lattanzio Lattanzi
1 de febrer de 1576 Francesco di San Giorgio cardenal de San Clemente
28 de desembre de 1578 Giovanni Pietro Ghislieri Jurista[22]
16 de setembre de 1583 Cristoforo Boncompagni[23] arquebisbe de Ravenna
5 de setembre de 1587 Giovanni Pellicani noble de Macerata
25 de juliol de 1588 Giulio Schiaffinati noble de Milano
1 d'abril de 1589 Valerio Corbari Montemarte noble d'Orvieto
26 de gener de 1593 Francesco di San Giorgio
(2n mandat)
cardenal de San Clemente
10 de gener de 1594 Fantino Petrignani bisbe de Cosenza
22 de gener de 1599 Marsilio Landriani bisbe de Vigevano[24]
14 de maig de 1602 Giovan Battista Volta noble de Bolonya[25]
1604[26] Alessandro Centurione També arquebisbe de Gènova
25 de setembre de 1606 Bonifazio Caetani bisbe de Cassano
1612-1621 Governador i vicelegat de Domenico Rivarola
5 de novembre de 1623 Girolamo Vidoni
20 de febrer de 1625 Giovanni Benini bisbe d'Adrianopoli
25 de juny de 1625 Ottavio Corsini arquebisbe de Tarso
1630 Ottavio Corsini (2º mandato) arquebisbe de Tarso
4 de juny de 1636 Emilio Altieri (ad interim) bisbe de Camerino
18 de juliol de 1636 Onorato Visconti bisbe de Larissa
1640-1642 Governador i vicelegat de Marcantonio Franciotti
31 d'octubre de 1644 Giambattista Spada cardenal de Santa Susanna
A partir de 1648 no es nomenà ningú més

Referències[modifica]

  1. Nei secoli XVI, XVII e XVIII i termini Provincia e Legazione sono intercambiabili. Lo dimostra il fatto che al loro vertice, in entrambi i casi, vi è sempre un cardinal legato. È sbagliato infatti pensare che la Provincia sia stata abolita ed al suo posto sia nata la Legazione. Il fatto che a partire dall'Ottocento si sia usato esclusivamente il termine "Legazione" ha indotto invece a pensare che questa unità amministrativa avesse soppiantato la Provincia. Non esiste nessun atto papale che abbia sancito la cessazione della Provincia e la nascita della Legazione.
  2. Antonio Mambelli, La popolazione romagnola dall'età romana all'unità d'Italia, Forlì, Camera di Commercio (a cura di), 1964.
  3. Però es quedà a Roma.
  4. És el llegat de Bolonya. Assumeix el càrrec de Ravenna només pro forma. En nom seu governa el President de Romanya.
  5. Assumeix també el carrec de llegat de Bolonya.
  6. Segons mandat estès a tots els territoris dels Estats Pontificis. Escollí Macerata com la seva residència. Les funcions vinculades van ser exercides pel president.
  7. Després dels magres resultats obtinguts en la lluita contra el bandidisme, des del 1617 va ser acompanyat pel bisbe de Forlì Cesare Bartolelli, com a delegat apostòlic.
  8. El seu mandat es prorrogà el 1623.
  9. Encàrrec pro forma donada la seva joventut. En nom seu governà el President de Romagna.
  10. Renuncià al càrrec. En nom seu governà ad interim el vicelegat Carlo Firmano Bichi.
  11. Morí al càrrec, el 13 de gener de 1687.
  12. Romangué a Nàpols
  13. Nomenat legat a Ferrara, marxà el novembre de 1698, sent substituït pel vicelegat Carlo Firmano Bichi fins a l'arribada del nou legat.
  14. Nomenat legat a Ferrara, marxà el de setembre de 1710, sent substituït pel Fisimbo Marabottini fins a l'arribada del nou legat.
  15. Morí al càrrec, el 25 d'abril de 1756.
  16. Morí abans de prendre possessió de la Legació.
  17. Morí abans de prendre possessió: sent substituït pel vicelegat Michelangelo Cambiasi fins al nomenament del nou legat.
  18. Morí al càrrec, el 18 de novembre de 1768.
  19. El 1775 el seu mandat va ser prorrogat.
  20. Marxà a l'abril de 1783.
  21. El mandat del cardenal Dugnani fou interromput el 25 de juny de 1796 per la invasió de l'exèrcit napoleònic. El 7 de juliol es restaurà provisionalment el govern pontifici. El cardenal abandonà Ravenna el 31 de gener de 1797.
  22. Fu autore di una pregevole relazione al pontefice, Gregorio XIII, sullo stato della regione, nota per l'esaustività e la precisione.
  23. Nebot del Papa Gregori XIII.
  24. Governa com a vicelegat de Francesco di San Giorgio.
  25. Governa com a vicelegat de Francesco di San Giorgio.
  26. Secondo altra fonte, 11 d'agost de 1605.

Bibliografia[modifica]

  • Atti del Convegno «La Legazione di Romagna e i suoi archivi: secoli XVI-XVIII», pubblicati a cura di Angelo Turchini. - Cesena : Il ponte vecchio, stampa 2006.
  • Monumenti ravennati de' secoli di mezzo. Per la maggior parte inediti, Venezia, 1849.