Peix sabre

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Lepidopus caudatus)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Sabre
Il·lustració del 1896
Il·lustració del 1896
Lepidopus caudatus.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Subordre: Scombroidei
Família: Trichiuridae
Subfamília: Lepidopinae
Gènere: Lepidopus
Goüan, 1770[1][2]
Espècie: L. caudatus
Nom binomial
Lepidopus caudatus
Euphrasen, 1788 [3]
Sinònims

Lepidopus argenteus (Bonnaterre, 1788)
Lepidopus gouanianus (Lacépède, 1800)
Lepidopus lex (Phillipps, 1932)
Lepidopus peronii (Risso, 1810)
Lepidopus xantusi (Goode & Bean, 1896)
Scarcina argyrea (Rafinesque, 1810)
Trichiurus caudatus (Euphrasen, 1788)
Trichiurus ensiformis (Vandelli, 1797)
Trichiurus gladius (Holten, 1802)
Vandellius lusitanicus (Shaw, 1803)
Ziphotheca tetradens (Montagu, 1811) [4]

El sabre, cinturó, peix corretja, peix sabre, serp de mar, serra o serreta [5] (Lepidopus caudatus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels triquiúrids.[6] Es troba a l'Oceà Atlàntic oriental (des de França i la Mediterrània occidental[7][8][9][10] fins al Senegal, incloent-hi les illes Açores,[11] Madeira[12] i les Canàries, i, també, des de Namíbia[13] fins a Sud-àfrica), el sud de l'Índic, el Pacífic sud-occidental (Austràlia -des de Nova Gal·les del Sud fins al sud d'Austràlia Occidental-[14] i Nova Zelanda[15][16][17][18]) , i el Pacífic sud-oriental (Perú).[19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a fer 210 cm de llargària màxima (normalment en fa 117) i 8.000 g de pes. Té el cos platejat amb les aletes pelvianes molt petites. Té entre 98-110 radis tous a l'aleta dorsal i dues espines i 59-66 radis tous a l'anal; i 105-114 vèrtebres.[20][47][13][37]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És un peix marí, bentopelàgic i oceanòdrom[48] que viu entre 42 i 620 m de fondària (normalment, entre 100 i 300) sobre fons fangosos i sorrencs de la plataforma continental i del talús continental superior.[20][49][50] Les larves[51] i els ous són pelàgics.[52][53][54] Menja crustacis i calamars i peixos petits.[55] És depredat per Merluccius capensis (a Sud-àfrica),[56] Merluccius paradoxus (Namíbia), Pterogymnus laniarius (Sud-àfrica),[57] el sorell blancal (Trachurus mediterraneus),[58] el congre (Conger conger) (illes Açores), la llampuga (Coryphaena hippurus) (Espanya),[59] Macruronus novaezelandiae (Austràlia),[60] els lluços (Merluccius merluccius) (Portugal), Merluccius senegalensis (Senegal), el peix espasa (Xiphias gladius),[61] l'ós marí afroaustralià (Arctocephalus pusillus sbsp. pusillus) (Sud-àfrica),[62] la clavellada (Raja clavata), Raja wallacei, el peix martell (Sphyrna zygaena) (Sud-àfrica),[63] l'agullat (Squalus acanthias), Squalus megalops i el caçó (Galeorhinus galeus) -illes Açores-.[64][65][66][67][68][69] És inofensiu per als humans.[20]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Goüan A., 1770. Historia piscium, sistens ipsorum anatomen externam, internam, atque genera in classes et ordines redacta. Histoire des poissons, contenant la déscription anatomique de leurs parties externes et internes, & le caractère des divers genres rangés par classes & par ordres. Strasbpirg. Historia Piscium . i-xviii + 1-252 (twice).
  2. uBio (anglès)
  3. Euphrasen, B. A., 1788. Beskrifning på 3:ne fiskar. Kongliga Vetenskaps Akademiens nya Handlingar, Stockholm v. 9 (for 1788): 51-55, Pl. 9.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. «Peix sabre». Cercaterm del TERMCAT. Institut d'Estudis Catalans, Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
  6. The Taxonomicon (anglès)
  7. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  8. Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 80(6): 981-988
  9. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  10. Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  11. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  12. Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón
  13. 13,0 13,1 Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  14. May, J.L. i J.G.H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
  15. Roberts, C.D., 1991. Fishes of the Chatham Islands, New Zealand: a trawl survey and summary of the ichthyofauna. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 25(1):1-19.
  16. Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  17. Beentjes, P., B. Bull, R.J. Hurst i N.W. Bagley, 2002. Demersal fish assemblages along the continental shelf and upper slope of the east coast of the South Island, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 36:197-223.
  18. Armitage, R.O., D.A. Payne, G.J. Lockley, H.M. Currie, R.L. Colban, B.G. Lamb i L.J. Paul (eds.), 1994. Guide book to New Zealand commercial fish species. Edició revisada. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda, 216 p.
  19. Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 FishBase (anglès)
  21. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  22. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  23. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  24. Blaber, S.J.M. i C.M. Bulman, 1987. Diets of fishes of the upper continental slope of eastern Tasmania: content, calorific values, dietary overlap and trophic relationships. Mar. Biol. 95:345-356.
  25. Borges, T.C., S. Olim i K. Erzini, 2003. Weight-length relationship for fish species discarded in commercial fisheries of the Algarve (southern Portugal). J. Appl. Ichthyol. 19(6):394-396.
  26. Chen, C.H., 1980. Primary studies of demersal fish resources investigations on trawl grounds at Kanmu seamount. Bulletin of Taiwan Fisheries Research Institute 32:317-338.
  27. D'Onghia, G., F. Mastrototaro i P. Maiorano, 2000. Biology of silver scabbard fish, Lepidopus caudatus (Trichiuridae), from the Ionian Sea (Eastern-Central Mediterranean). Cybium 24(3):249-262.
  28. Filiz, H. i G. Bilge, 2004. Length-weight relationships of 24 fish species from the North Aegean Sea, Turkey. J. Appl. Ichthyol. 20:431-432
  29. Fock, H., F. Uiblein, F. Köster i H. von Westernhagen, 2002. Biodiversity and species-environment relationships of the demersal fish assemblage at the Great Meteor Seamount (subtropical NE Atlantic), sampled by different trawls. Mar. Biol. 141:185-199.
  30. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  31. Gomes, T.M., E. Sola, M.P. Grós, G. Menezes i M.R. Pinho, 1998. Trophic relationships and feeding habits of demersal fishes from the Azores: importance to multispecies assessment. ICES C.M. 1998/O:7.
  32. Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  33. Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources Lucknow, Índia. 775 p.
  34. Kashkin, N.I., 1989. Mesopelagic ichthyofauna of the southwestern Pacific. J. Ichthyol. 29(3):116-127.
  35. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  36. Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68
  37. 37,0 37,1 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p
  38. Ofori-adu, D.W., 1988. List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p
  39. Parin, N.V., 1990. Trichiuridae. P. 974-977. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  40. Parin, N.V. i V.E. Bekker, 1979. Trichiuridae. P. 462-464. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  41. Portsev, P.I. i Y.K. Nikolaev, 1984. First discovery of frostfish, Lepidopus caudatus (Trichiuridae), in the Black sea. J. Ichthyol. 24(2):108
  42. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  43. Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  44. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  45. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  46. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  47. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
  48. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  49. Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
  50. Mytilineou, C., C.-Y. Politou, C. Papaconstantinou, S. Kavadas, G. D'Onghia i L. Sion, 2005. Deep-water fish fauna in the Eastern Ionian Sea. Belg. J. Zool., 135(2): 229-233.
  51. Giovanardi, O. i M. Romanelli, 1990. Preliminary observations on the seasonal presence of teleostean larvae in the Tyrrhenian Sea. Rapp. Comm. Int. Mer Méditerr. 32(1):303.
  52. Parin, N.V., 1986. Trichiuridae. P. 976-980. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  53. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  54. Tuset, V.M., J.A. González, J.I. Santana, A. Moreno-Lopez i M.M. Garcia-Diaz, 2006. Reproductive pattern and growth in Lepidopus caudatus (Osteichthyes, Trichiuridae) from the Canary Islands (Eastern-Central Atlantic). Electronic Journal of ichthyology 1:26-37.
  55. Parin, N.V., 1986. Trichiuridae. P. 976-980.
  56. Pillar, S.C. i I.S. Wilkinson, 1995. The diet of cape hake Merluccius capensis on the south coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 15:225-239.
  57. Booth, A.J. i C.D. Buxton, 1997. The biology of the panga, Pterogymnus laniarius (Teleostei: Sparidae), on the Agulhas Bank, South Africa. Environ. Biol. Fish. 49(2):207-226.
  58. Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.
  59. Massutí, E., S. Deudero, P. Sánchez i B. Morales-Nin, 1998. Diet and feeding of dolphin (Coryphaena hippurus) in western Mediterranean waters. Bull. Mar. Sci. 63(2):329-341.
  60. Bulman, C.M. i S.J.M. Blaber, 1986. Feeding ecology of Macruronus novaezelandiae (Hector) (Teleostei: Merlucciidae) in south-eastern Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 37:621-639.
  61. Cavaliere, A., 1963. Studi sulla biologica di Xiphias gladius L. Nota II. Boll. Pesca Piscic. Idrobiol. 18:143-170. (Transl. Fish. Res. Board Can. Trans. Ser. 2298).
  62. David, J.H.M., 1987. Diet of the South African fur seal (1974-1985) and an assessment of competition with fisheries in Southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:693-713.
  63. Smale, M.J., 1991. Occurence and feeding of three shark species, Carcharinus brachyurus, Carcharinus obscurus and Sphyrna zygaena, on the eastern Cape coast of South Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 11:31-42
  64. FishBase (anglès)
  65. Ebert, D.A., L.J.V. Compagno i P.D. Cowley, 1992. A preliminary investigation of the feeding ecology of squaloid sharks off the west coast of southern Africa. S. Afr. J. mar Sci. 12:601-609.
  66. Martos, A.R. i L.F. Peralta, 1995. Biology and fisheries of north-west African hakes (Merluccius merluccius, Merluccius senegalensis and Merluccius polli). p. 89-124. A: J. Alheit i T.J. Pitcher (eds.). Hake: Biology, fisheries and markets. Chapman & Hall, Londres. 478 p.
  67. Morato, T., E. Solà, M.P. Grós i G. Menezes, 2003. Diets of thornback ray (Raja clavata) and tope shark (Galeorhinus galeus) in the bottom longline fishery of the Azores, Northeastern Atlantic. Fish Bull. 101:590-602.
  68. Punt, A.E., R.W. Leslie i S.E. du Plessis, 1992. Estimation of the annual consumption of food by Cape hake Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 12:611-634.
  69. Roel, R.A. i E. Macpherson, 1988. Feeding of Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 6:227-243.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Cabral, H.N. i A.G. Murta, 2002. The diet of blue whiting, hake, horse mackerel and mackerel off Portugal. J. Appl. Ichthyol. 18:14-23.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid.
  • Haudricourt, A.-G. i F. Ozanne-Rivierre, 1999. Dictionnaire thématique des langues de la région de Hienghène (Nouvelle-Calédonie). Lacito-Documents. Asie-Austronésie. SELAF, París.
  • IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  • Macpherson, E., 1981. Resource partitioning in a Mediterranean demersal fish community. Mar. Ecol. Prog. Ser. 4, 183-193.
  • Meyer, M. i M.J. Smale, 1991. Predation patterns of demersal teleosts from the Cape south and west coasts of South Africa.1. Pelagic predators. S. Afr. J. mar. Sci. 11:173-191.
  • Möller, H. i K. Anders, 1986. Diseases and parasites of marine fishes. Verlag Möller, Kiel. 365 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nakamura, I., 1986. Trichiuridae. P. 829-830. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peix sabre