Les noces de Canà (Veronese)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Noces de Canà».
Infotaula d'obra artísticaLes noces de Canà
Les Noces de Cana
Paolo Veronese 008.jpg
Tipus quadre
Artista Paolo Veronese
Basat en La conversió de l'aigua en vi
Data creació 1563
Tècnica pintura a l'oli
Gènere art sacre
Estil manierisme
Dimensions 990 (Alçada) × 666 (Amplada) cm
Col·lecció Museu del Louvre, París
Història
Data Fet destacat
1990-1992conservació i restauració
Catalogació
Codi museu  INV 142
Modifica les dades a Wikidata

Les noces de Canà és una pintura de Paolo Veronese exposada al Museu del Louvre de París. S'hi mostra la història bíblica de la conversió de l'aigua en vi durant la infància de Jesús de Natzaret. Es tracta d'una obra emmarcada entre els estils del Renaixement i del Manierisme. Amb unes dimensions de 990 x 666 cm és l'obra més gran exposada al Louvre.

Història[modifica]

Aquest quadre fou encarregat el 6 de juny de 1562 per al refectori del convent benedictí de San Giorgio, una estança projectada per Palladio. Segons el contracte, Veronese, que aleshores tenia 34 anys, havia de rebre 324 ducats, més manutenció i un barril de vi.
Veronese va necessitar quinze mesos per pintar l’obra, durant els quals probablement va ser ajudat pel seu germà, Benedetto Caliari. La va entregar al monestir el setembre de 1563 on s’hi va conservar penjada a uns dos metres i mig de terra durant 235 anys, la qual cosa dona idea de les dimensions de l’edifici.
El quadre fou confiscat per les tropes de Napoleó durant la Campanya d’Italia de 1797 i enviat a París. Està exposat al primer pis del Museu del Louvre des de 1798. Quan Antonio Canova, el cèlebre escultor, va negociar recuperar totes les obres d’arte italià confiscades per Napoleó va deixar Les Bodes de Canà a França, convençut per Vivant Denon de la gran fragilitat del llenç. A canvi, varen oferir a Itàlia una obra de Charles Le Brun.
Durant la Segona Guerra Mundial, el quadre va ser traslladat al sud de França per protegir-lo, la qual cosa evidencià que no era impossible el seu desplaçament. Després de la guerra, va tornar a París, tot i que va quedar malmès pel transport. Entre 1990 i 1992 es va dur a terme una restauració que va tenir força reso en els mitjans de comunicació: part del llenç s’esfondrava, la qual cosa va retardar els treballs; igualment se va descobrir que l’abric d’un dels personatges no era l’inicial i, finalment, hi va haver un moviment d’opinió a favor de retornar-lo al monestir venecià d’on procedia, aquesta petició fou sustentada, entre altres, per l’advocat Arno Klarsfeld i la model Carla Bruni.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les noces de Canà Modifica l'enllaç a Wikidata