Paolo Veronese

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaolo Veronese
Paolo Veronese, 1528-1588 - Nationalmuseum - 39582.tif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Paolo Caliari Modifica el valor a Wikidata
1528 Modifica el valor a Wikidata
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 abril 1588 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicItalians Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Màntua
Venècia
Treviso
Pàdua
Verona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, dibuixant projectista Modifica el valor a Wikidata
GènereRetrat, retrat pictòric, pintura d'història, al·legoria i art sacre Modifica el valor a Wikidata
MovimentManierisme, escola veronesa, Alt Renaixement i escola veneciana de pintura Modifica el valor a Wikidata
Catàleg raonatVeronese : catalogo completo dei dipinti (it) Tradueix (1991)
L'opera completa del Veronese (it) Tradueix (1968) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAntonio, IV Badile Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAntonio Vassilacchi Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeElena Badile (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCarlo CaliariGabriele Caliari Modifica el valor a Wikidata
GermansBenedetto Caliari Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Veronese autograph.png Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 778de28a-7b25-4b8d-8dd7-c10e94877584 Find a Grave: 11118729 Modifica el valor a Wikidata

Paolo Caliari [1] o Paolo Càller (Verona, 1528 - Venècia, 19 d'abril de 1588),[1] conegut com il Veronese (el Veronès), va ser un pintor del Renaixement italià establert a Venècia, conegut per les seves pintures històriques de religió i mitologia extremadament grans, com ara Les noces de Cana (1563) i La festa a la casa de Levi (1573). Juntament amb Ticià, una generació més antiga, i Tintoretto, una dècada més gran, Veronese forma part del "gran trio que va dominar la pintura veneciana del Cinquecento" i el final del Renaixement al segle XVI.[2] Conegut com a colorista suprem, i després d'un primer període amb el manierisme, Paolo Veronese va desenvolupar un estil de pintura naturalista, influït per Ticià.[3]

La "Batalla de Lepant", per Paolo Veronese.

Les seves obres més famoses són cicles narratius elaborats, realitzats amb un estil dramàtic i acolorit, ple de majestuosos escenaris arquitectònics i un espectacle brillant. Són especialment famoses les seves grans pintures de festes bíbliques, plenes de figures, pintades per als refetors dels monestirs de Venècia i Verona, i també va ser el principal pintor venecià de sostres. La majoria d’aquestes obres romanen in situ, o almenys a Venècia, i la seva representació a la majoria de museus es compon principalment d’obres més petites, com ara retrats, que no sempre el mostren en el seu millor moment.

Sempre ha estat apreciat per "la brillantor cromàtica de la seva paleta, l'esplendor i la sensibilitat de la seva pinzellada, l'elegància aristocràtica de les seves figures i la magnificència del seu espectacle", però la seva obra s'ha criticat "per no permetre l'expressió del profund, humà o sublim ", i dels tres gran pintors, sovint ha estat el menys apreciat per la crítica moderna.[2] No obstant això, "molts dels més grans artistes ... es poden comptar entre els seus admiradors, inclosos Rubens, Watteau, Tiepolo, Delacroix i Renoir".[4]

Biografia[modifica]

Fill d'un picapedrer, va néixer a Verona, on es va formar com pintor i ciutat de la qual pren el seu apel·latiu. El 1556 es va establir definitivament a Venècia, on va desenvolupar el seu art, sent una de les figures destacades de l'escola veneciana. Des de 1541 va ser deixeble i ajudant del veronès Antonio Badile, amb la filla de la qual Elena va contreure matrimoni. El 1555 o 1556 rep a Venècia el seu primer encàrrec representatiu: la decoració de la sagristia i els sostres de l'església de Sant Sebastià. Allí crea un cicle de pintures amb perspectiva "sotto in ù". Juntament amb Il Tintoretto, es convertí en el principal decorador del Palazzo Ducale (teles a les sales del Consiglio dei Dieci i dei Tre Capi i a la llibreria Marziana).[1]

Casa Veronese a Venècia.

El 1560 viatja a Roma per a estudiar els sostres de la Capella Sixtina de Miquel Àngel, la influència de la qual es deixa notar en les obres posteriors, com els frescos de la Vila Barbaro, a Maser. A principis dels anys 1570, la família Cuccina li va encarregar una sèrie de quadres de gran format sobre tema bíblic: La Verge i la família Cuccina, Adoració dels Reis, Noces de Canà (1562) i Camí del Calvari, en els quals Veronese representa un estil renovat, aprofundint en el color i incrementant-se el clarobscur. Els quatre es troben en la Galeria de Dresden i no ha de confondre's aquestes Noces de Canà amb la versió anterior que del mateix tema es guarda al Museu del Louvre.[5]

El 1573 va ser dut davant el tribunal de la Inquisició, degut al fet que en els seus quadres els temes religiosos es representaven d'una manera profana.

Estil[modifica]

La família de Darius abans d’Alexandre (1565-1570). Oli sobre tela, 236,2cm × 475,9 cm, National Gallery, Londres.
Les noces de Cana, 1562–1563. Louvre

Va aprendre dels grans venecians, Tintoretto i Tiziano, així com els pintors d'Emília, com Parmigianino. És considerat creador, juntament amb Tiziano, d'un gust suntuós i colorista, que a Venècia es va perllongar fins al segle xviii. Prefereix els grans formats. El seu estil es caracteritza pel luxe, l'arquitectura clàssica que emmarca les seves escenes i el ric encara que suau colorit. Amic de Palladio i altres grans arquitectes de l'època, emmarca les seves escenes en àmplies arquitectures, tret que ho fa precursor del barroc.

En els seus quadres apareixen columnes, arcs i escalinates. El seu tractament del color s'anticipa a la pintura francesa del segle xix. Prefereix els tons freds i clars: gris, plata, blaus i grocs. La seva temàtica és religiosa, però representa les escenes bíbliques a la manera de les grans festes venecianes, reflectint així l'alegria de viure i l'esplendor de la república dels dux de Venècia. Els vestits són fastuosos i l'ambient, suntuós. Pobla les seves obres de multitud de personatges en grandiloqüents arquitectures.

Quant a la seva tècnica, usa un empastament lleuger, cosa que permet innombrables transparències. Li interessa la perfecció del dibuix. Es considera un dels artistes més destacats de l'escola veneciana, encara que d'un manierisme innegable. La seva transcendència en l'estil posterior permet classificar la seva obra de prebarroca, en particular per l'elegància de la forma, el seu gust per les atmosferes diàfanes i el sentit decoratiu de la composició. Veronés va influir en pintors posteriors, com Rubens, Tiépolo i altres pintors del barroc. Aquest pintor i Rubens són els grans mestres del passat que admirava el pintor romàntic Eugène Delacroix.

Amb una producció abundosa, sobresortí com a realitzador de grans composicions, en les quals es desenvolupen escenes festives d’un caràcter sacre o profà dins ampul·losos ambients arquitectònics.[1] Fou un extraordinari dominador de la perspectiva i de l'escorç, la seva obra constituí el pròleg de la pintura barroca decorativa.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Il Veronese». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Rosand, 107
  3. Freedburg, 550–551
  4. Penny, 333
  5. Armengol, Montse «Miracle entre profans». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 22. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica]

  • Freedberg, Sydney J. Pelican History of Art. Painting in Italy, 1500–1600. Penguin Books Ltd, 1993, p. 550–60. 
  • Penny, Nicholas, National Gallery Catalogues (new series): The Sixteenth Century Italian Paintings, Volume II, Venice 1540–1600, 2008, National Gallery Publications Ltd, ISBN 1857099133
  • Rearick, W. R.: The Art of Paolo Veronese 1528–1588, National Gallery of Art, 1988
  • Rosand, David, Painting in Sixteenth-Century Venice: Titian, Veronese, Tintoretto, 2nd ed. 1997, Cambridge UP ISBN 0521565685
  • Watson, Peter; Wisdom and Strength: The Biography of a Renaissance Masterpiece, Hutchinson, 1990, ISBN 009174637X