Lillian Ngoyi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLillian Masediba Ngoyi
Lilian Ngoyi.jpg
Biografia
Naixement 25 de setembre de 1911
Pretòria (Sud-àfrica)
Mort 13 de març de 1980(1980-03-13) (als 68 anys)
Soweto (Sud-àfrica)
Causa de mort Causes naturals (Infart miocardíac)
Nacionalitat Sud-africana
Activitat
Ocupació Política, feminista, directora i directora
Partit Congrés Nacional Africà
Modifica les dades a Wikidata

Lillian Masediba Ngoyi (25 de setembre de 1911 - 13 de març de 1980), també coneguda com a Ma Ngoyi, va ser una activista anti-apartheid sud-africana.[1][2][3][4] Va ser la primera dona elegida per formar part del comitè executiu del Congrés Nacional Africà (ANC), a més a més d'ajudar a la fundació de la Federació de Dones Sud-africanes (FEDSAW).

Ngoyi es va unir a la Lliga de Dones de l'ANC el 1952; en aquell moment Ngoyi era viuda, i vivia amb els seus dos fills i la seva mare. Treballava com a costurera. Un any més tard va ser elegida com a Presidenta de la Lliga de Dones. El 9 d'agost de 1956 Ngoyi va liderar juntament amb Helen Joseph, Rahima Moosa, Sophia Williams-De Bruyn, Bertha Gxowa i Albertina Sisulu la marxa de les 20.000 dones a l'Union Buildings de Pretòria, com a senyal de protesta per les polítiques del govern apartheid, que obligava a les dones a portar unes llibretes com a part de les lleis de circulació.

Lilian Ngoyi també va ser una important figura transnacional, ja que va veure la important influència que el suport internacional podia aportar a la lluita contra l'apartheid i l'emancipació de la dona negra. Amb aquest pensament, es va embarcar en un audaç (i potencialment il·legal) viatge a Lausanne, Suïssa, el 1955, per assistir al Congrés Mundial de Mares, organitzat per la Federació Democràtica Internacional de Dones (WIDF en anglès). Acompanyada per la també activista Dora Tamana, i com a delegada oficial de la FEDSAW, va aconseguir sortir en vaixell des de Ciutat del Cap amb un nom blanc fals, aconseguint posteriorment un seient en un vol que la va portar a Londres (gràcies a l'ajuda d'un simpàtic pilot d'avió). Allí, amb el pretext d'acabar els seus estudis bíblics, va poder entrar al Regne Unit. Amb Tamara, Ngoyi va visitar Anglaterra, Alemanya, Suïssa, Romania, Xina i Rússia, trobant-se amb líders feministes i d'esquerres, abans de tornar a Sud-àfrica.[5]

Tot i que Ngoyi no era considerada una intel·lectual, era coneguda per la seva potent oratòria, a més a més de servir d'inspiració per molts dels seus col·legues de l'ANC. El 1956 va ser arrestada, passant 71 dies confinada en solitari. Juntament amb altres líders de l'ANC, va ser jutjada en el conegut com a Judici per Traïció, tot i que va ser absolta de tots els càrrecs. No obstant, va ser vanejada de la vida pública, no podent ni sortir de casa seva a Orlando, Soweto. El 13 de març de 1980 va morir, essent enterrada al Cementiri d'Avalon.

Honors[modifica]

Un centre de salut comunitari de Soweto porta el seu nom en honor seu, actualment.

El 16 de novembre de 2004, el Ministre de Medi Ambient va inaugurar el primer vaixell patruller ambiental de la classe Lillian Ngoyi, que reben el nom en honor de la líder anti-apartheid.[2][3]

El 9 d'agost de 2006, en el 50è aniversari de la marxa a Pretòria, l'avinguda Strijdom Square, per on va passar la marxa, va ser rebatejada Lilian Ngoyi Square.[6] Actualment, el 9 d'agost es celebra a Sud-àfrica el Dia Nacional de la Dona.

Referències[modifica]

  1. Chris Van Wyk. Lillian Ngoyi. Awareness Publishing, 2006, p. 7. ISBN 978-1-77008-160-4 [Consulta: 4 desembre 2011]. 
  2. 2,0 2,1 Richard Davies «SA christens first new environmental vessel». Independent Online, 16-11-2004 [Consulta: 4 desembre 2011]. «A sprinkling of holy water and a spray of champagne marked the naming of the first of South Africa's four new environmental protection vessels, the Lilian Ngoyi, in Cape Town harbour on Tuesday.» mirror
  3. 3,0 3,1 «SA's marine protection vessels». SAinfo, 20-05-2005 [Consulta: 4 desembre 2011]. «Lilian Ngoyi rose to prominence during the defiance campaigns of the 1950s and 1960s. She was one of the leaders of the 20 000-women march to the Union Buildings in 1956 in protest against the pass laws.» mirror
  4. Cathy LaVerne Freeman «Relays in Rebellion: The Power in Lilian Ngoyi and Fannie Lou Hame». Georgia State University, 10-08-2009 [Consulta: 4 desembre 2011].
  5. «Black History Month: Lilian Masediba Ngoyi (1911-1980)». Women's History Network, 17-10-2010 [Consulta: 5 desembre 2011]. mirror
  6. Kyle G. Brown «South Africa's street signs, place names lead to more struggle». Toronto Star, 28-05-2010 [Consulta: 5 desembre 2011]. «The square now bears the name of Lilian Ngoyi, the anti-apartheid activist who, in the 1950s, led marches against laws requiring blacks to carry identification, particularly to enter white areas.» mirror

Enllaços externs[modifica]