Llista de quadres de Paul Gauguin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Entre 1875 i 1877
1903
Signatura de Gauguin

Paul Gauguin (1848-1903) va pintar sis centenars de quadres. El primer període, fins al 1886 quan va anar a la Bretanya i després a la Martinica, es considera d'aprenentatge amb poques obres destacades. El maig de 1900 deia en una carta: «crec que, com a molt, arriben a tres-centes les meves teles d'ençà que vaig començar a pintar; un centenar no compta, ja que corresponen als començaments».[1]

Catàlegs raonats[modifica | modifica el codi]

El catàleg raonat de referència per l'obra pictòrica de Gauguin és el catàleg de Wildenstein:

Wildenstein, Georges. (Editors Daniel Wildenstein i Raymond Cogniat). Gauguin. I. Catalogue. París: Les Beaux-Arts, 1964. 

Publicat pòstumament amb el nom de Georges Wildenstein (1892-1963), va ser editat per Daniel Wildenstein i Raymond Cogniat, pel que també és conegut com el catàleg de Wildenstein-Cogniat. Inclou 638 obres catalogades, entre olis i aquarel·les, classificades amb un número que s'utilitza de referència. Com que la datació exacte de l'obra de Gauguin és a vegades difícil, el catàleg segueix un ordre cronològic només per anys, i dins de cada any per temes: retrats, figures, paisatges i natures mortes, correlativament.[2] Immediatament va ser objecte d'una polèmica amb l'historiador d'art Douglas Cooper que va qualificar algunes de les obres com a falses o mal atribuïdes, però no va arribar a publicar la seva versió.[3] En la revisió del catàleg feta per Merete Bodelsen, n'assenyala 30 com d'autenticitat dubtosa o pendent de més anàlisis per a confirmar-la, i en proposa 13 que caldria afegir.[2] Bengt Danielsson, per la seva banda, apunta que molts dels títols en el tahitià particular après d'oïda per Gauguin no estan ben interpretats o traduïts.[4]

El 1972, Gabriele Mandel Sugana va publicar el seu catàleg raonat, basat en el Wildenstein-Cogniat, afegint les correccions confirmades per la Fundació Wildenstein, i fent un ordre més cronològic:

Mandel Sugana, Gabriele. L'opera completa di Gauguin (en italià). Milan: Rizzoli, 1972 (Classici dell'arte vol. 61). OCLC 719183. 

Daniel Wildenstein va fer una revisió i ampliació del Wildenstein-Cogniat, publicada el 2001, però només va arribar a publicar el volum corresponent al període fins a l'any 1888.

Wildenstein, Daniel; Crussard, Sylvie; Heudron, Martine. Gauguin: Premier itinéraire d'un sauvage: Catalogue de l'oeuvre peint (1873-1888) vol. I. Paris: Wildenstein Institute, 2001. ISBN 88-8118-937-2. 

Llista de quadres[modifica | modifica el codi]

Generalment es consideren cinc etapes en l'obra de l'artista:[5]

  1. Impressionisme, 1871-1886
  2. Post-impressionisme, 1886-1891
  3. Tahití, 1891-1893
  4. Retorn a França, 1893-1895
  5. Tahití i Hiva Oa, 1895-1903

La llista es divideix en dos períodes, fins a l'any 1888 i posterior, seguint la divisió feta per Daniel Wildenstein:

Cronologia[modifica | modifica el codi]

Cronologia de Paul Gauguin relacionada amb la pintura:

  • 1872 París, Saint-Cloud
    Treballa a la Borsa i comença a pintar com a aficionat.
    Passa els caps de setmana a Saint-Cloud en l'entorn del col·leccionador d'art Gustave Arosa.
  • 1873 París, Saint-Cloud
    Es casa amb la danesa Mette Gad.
  • 1874 París
    Pren classes a l'Académie Colarossi junt amb Émile Schuffenecker.
  • 1875 París
    Es trasllada al 54 (avui 30) del carrer Chaillot, prop de l'avinguda de Iéna.
  • 1876 París
    Presenta un quadre (Paisatge de Viroflay) en la 2a Exposició Impressionista.
    Segueix el mestratge de Camille Pissarro.
  • 1877 París
    Es trasllada al carrer Chaillet, districte de Vaugirard.
  • 1878 París
  • 1879 París, Pontoise
    Passa l'estiu a Pontoise amb Pissarro i Cézanne.
  • 1880 París, Pontoise
    Exposa vuit obres en la 5a Exposició Impressionista.
    Passa l'estiu a Pontoise.
  • 1881 París, Pontoise
    Exposa nou obres en la 6a Exposició Impressionista destacant Estudi d'un nu.
    Lloga un taller al 8 del carrer Carcel.
    Passa l'estiu a Pontoise.
  • 1882 París
    Exposa dotze obres en la 7a Exposició Impressionista.
  • 1883 París, Osny
    Deixa la feina per la crisi econòmica i es dedica plenament a la pintura.
    Amb un obscur afer amb revolucionaris espanyols, viatja a Cervera de la Marenda.
    Durant l'estiu, pinta a Osny amb Pissarro.
  • 1884 Rouen, Copenhaguen
    S'instal·la al 5, impasse de Malherne, Rouen.
    El novembre es trasllada amb la família a Copenhaguen.
  • 1885 Copenhaguen, París, Dieppe
    Exposa en la Societat d'Amics de l'Art de Copenhaguen.
    El juny torna a París deixant la família.
    De juliol a octubre es trasllada a Dieppe (Normandia).
  • 1886 París, Pont-Aven
    Presenta 18 teles en la 8a Exposició Impressionista.
    De juny a octubre s'instal·la a Pont-Aven on coneix Charles Laval i Émile Bernard.
    El novembre torna a París i coneix als germans Van Gogh.
  • 1887 París, Martinica
    De juny a octubre s'està a la Martinica amb Laval.
    De tornada a París coneix Daniel de Monfreid.
  • 1888 Pont-Aven, Arle
    El febrer torna a Pont-Aven establint el grup de sintetistes.
    Del 23 d'octubre al 23 de desembre pinta a Arle amb Vincent van Gogh.
  • 1889 París, Le Pouldu
    Participa en l'Exposició de Les XX a Brussel·les.
    Organitza amb Schuffenecker l'Exposició del Cafè Volpini.
    El juny, tercera estada a la Bretanya, instal·lant-se a Le Pouldu amb Meyer de Haan.
  • 1890 París, Le Pouldu
  • 1891 París, Tahití
    El febrer ven a l'Hôtel Drouot 30 quadres per finançar el viatge a Tahití.
    L'abril s'embarca cap a Tahití on hi arriba el junt instal·lant-se a Papeete, Paea i finalment a Mataiea.
  • 1892 Tahití
  • 1893 Tahití, París
    Torna a París arribant-hi l'agost.
    El novembre exposa 46 obres en la galeria de Paul Durand-Ruel.
  • 1894 París, Bretanya
    D'abril a novembre, quarta estada a la Bretanya, entre Pont-Aven i Le Pouldu.
  • 1895 París, Tahití
    El febrer, segona subhasta a l'Hôtel Drouot, sense èxit.
    L'abril s'embarca de nou cap a Tahití on hi arriba l'agost i s'instal·la a Punaauia alternant amb Papeete.
  • 1896-1900 Tahití
    Intent de suïcidi, el 1898, ingressat en l'hospital de Papeete.
  • 1901 Tahití, Hiva Oa
    El setembre es trasllada a Atuona, capital d'Hiva Oa en les illes Marqueses.
  • 1902 Hiva Oa
  • 1903 Hiva Oa
    Mort el 8 de maig a Atuona.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: quadres de Paul Gauguin Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Mandel Sugana, Gabriele. La obra pictórica de Gauguin. Barcelona: Planeta, 1988. ISBN 84-320-2863-0. . Citant carta a Emmanuel Bibesco
  2. 2,0 2,1 Bodelsen, Merete «Review: The Wildenstein-Cogniat Gauguin Catalogue» (accés restringit). The Burlington Magazine [Londres], vol. 108, núm. 754, gener 1966. ISSN: 00076287 [Consulta: 7 desembre 2009].
  3. Richardson, John. The Sorcerer's Apprentice: Picasso, Provence, and Douglas Cooper (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 2001, p. 37-38. ISBN 9780226712451 [Consulta: 16 maig 2010]. 
  4. Danielsson, Bengt «Gauguin's Tahitian Titles» (accés restringit). The Burlington Magazine [Londres], vol. 109, núm. 769, abril 1967. ISSN: 00076287 [Consulta: 7 desembre 2009].
  5. Walther, Ingo F. Paul Gauguin, 1848-1903. Colònia: Benedikt Taschen, 1989. ISBN 3-8228-0218-2.