Llorenç Barber i Colomer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLlorenç Barber i Colomer
Llorenç Barber.jpg
Llorenç Barber amb el seu campanar a Pontevedra.
Dades biogràfiques
Naixement 6 d'agost de 1948 (68 anys)
Ciutadania Espanya
Es coneix per compositor, músic, instrumentista, musicòleg, campanòleg i artista sonor
Activitat professional
Ocupació compositor i músic
Modifica dades a Wikidata

Llorenç Barber és un compositor, músic, instrumentista, musicòleg, campanòleg i artista sonor (en els camps de la poesia fonètica i la veu difònica) de renom internacional que va nàixer a la localitat d'Aielo de Malferit (València), va residir a Madrid del 1972 al 2008 o 2009, i que ara torna a viure al seu poble natal. Està casat amb la també artista i cantant d'origen mexicà, Montserrat Palacios, amb qui col·labora en diversos projectes artístics.

Obra / Carrera[modifica | modifica el codi]

Compositor, instrumentista i musicòleg, des del 1980 practica la veu difònica, la improvisació, la campanologia, la música plurifocal, la poesia fonètica, els concerts urbans amb campanes i la desmesura dels concerts "de sol a sol".

Entre els seus mèrits hi ha el fet d'haver dirigit, entre el 1979 i el 1984, l'aula de música de la Universitat Complutense de Madrid. Tres anys més tard (i fins al 1990) va col·laborar amb el programa "El Mirador" de Televisió Espanyola. De 1990 a 1994 va ser professor de l'Institut d'Estètica de Madrid i, a més, des de 1992 dirigeix el "Paral·lel Madrid" (sèrie de concerts que el "Cercle de Belles Arts" dedica a les músiques no "canòniques"). Des de 1998 organitza les "Nits d'Aielo i Art", això és, un festival celebrat a la seua localitat natal que té caràcter anual i que es dedica a l'art experimental.

Comparteix i complementa la seua activitat musical creant i actuant al costat de Fàtima Miranda en grups com "Flatus Vocis Trio" (Llorenç Barber, Fàtima Miranda i Bartomeu o Bartolomé Ferrando) o el "Taller de música mundana" (segons Robert Ashley: "una de les més importants experiències de nova música a Europa").

Dins els seus concerts, a un costat i a l'altre de l'Atlàntic, destaquen el recital ofert en el "Musikverein" de Viena (octubre de 1990), "La Música per a un trànsit còsmic" oferta en Oaxaca (Mèxic) coincidint amb un eclipsi solar total (juliol 1991), o el concert de clausura dels "Dies mundials de la Música" o "World Music Days" (festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània - ISCM, a la Ciutat de Mèxic, 1993).

Els seus concerts paisatgístics i ciutadans darrerament s'han enriquit amb la sonora inclusió de tambors, sirenes, vaixells, canons, focs d'artifici així com de músics o bandes de música distribuïdes per l'espai. És així com sorgeix "Naumàquia", un "concert-combat", en la primera edició del qual van participar 19 vaixells de l'armada espanyola, o el "Concert dels sentits", sinestèsica composició espacial en què van prendre part uns 1.700 músics.[1]

Els seus diversos concerts de "naumàquia" són descrits pel músic i compositor Roc Jiménez de Cisneros en un article pel MACBA com a "barreges de batalla i concert naval en què es fonen de nou flaixos en el subconscient individual i col·lectiu, tradició, instint i la peculiar manera de concebre i explotar el binomi entorn-so d'aquest valencià universal".[2]

Llorenç Barber ha fet gaudir amb la seua música a més de 150 ciutats a diversos països (entre els quals es troben, a més d'Espanya, Alemanya, Argentina, Àustria, Brasil, Colòmbia, Cuba, Dinamarca, Eslovènia, França, Guatemala, Itàlia, Japó, Mèxic, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit...).

Algunes de les ciutats o municipis que han gaudit de les seves intervencions sonores han estat Aielo de Malferit, Alacant, Astorga, Àvila, Barcelona, Berlín, Borg de Bressa, Cadenet, Cadis, Caravaca, Cartagena, Cholula, Città di Castello, Ciutat de Mèxic, Como, Copenhaguen, Deltebre, Donòstia, Estocolm, Funchal, Girona, Granada, Groningen, Heidelberg, Hellín, Innsbruck, Iruña, L'Havana, Las Palmas de Gran Canaria, Lisboa, Liverpool, Llorca, Logronyo, Londres, Lübeck, Lugo, Maastricht, Madrid, Múrcia, Oaxaca, Ontinyent, Oñati, Oriola, Osca, Ossiach, Palma, París, Plasència, Poznan, Puerto Vallarta, Rímini, Saragossa, Salamanca, San Cristóbal de La Laguna, Santo Domingo de la Calzada, Schwäbisch Gmünd, Sevilla, Tàrrega, València, Valladolid, Varsòvia, Viena, Vitòria-Gasteiz i Yokohama, entre altres llocs.

A més, ha participat en moltes edicions del Festival de la Bouesia[3] (poesia i música) a La Cava (Delta de l'Ebre), i sovint fa accions musicals al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), entre molts altres llocs.[4]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Músiques d'intempèrie, de Llorenç Barber, traduït del castellà per Carles Hac Mor i Elisabet Bruna (Tarragona: Arola Editors, 2009). Aquest llibre reuneix textos esparsos en revistes i publicacions diverses i que no havien estat aplegats mai en un volum. També conté vuit de les seves partitures experimentals manuscrites desplegables (afegides en una butxaca a la coberta posterior), que es poden considerar obres d'art visuals a més de sonores.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Biografia professional de Llorenç Barber a Experimenta Club (en castellà i anglès)
  2. Avant #2, Llorenç Barber, a càrrec del músic i compositor Roc Jiménez de Cisneros, Museu d'Art Contemporani de Barcelona.
  3. Vegeu, per exemple, aquest article a Vilaweb, de Jordi Martí i Font, 3 de juliol 2006.
  4. Músiques d'intempèrie, de Llorenç Barber, traduït del castellà per Carles Hac Mor i Elisabet Bruna (Tarragona: Arola Editors, 2009), p. 64-67; i "Relación de ciudadanos conciertos de campanas y espadañas y eventualmente sirenas de buques o bandas sinfónicas o fuegos de artificio y otros etcéteras realizados por Llorenç Barber".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]