Llàtzer Tramulles el Jove
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Perpinyà  |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Catalunya |
| Ocupació | escultor, tallador d'imatges |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Fills | Manuel Tramulles i Roig, Francesc Tramulles i Roig |
| Pare | Llàtzer Tramulles |
Llàtzer Tramulles el Jove o Llàtzer Tramulles II (també escrit Tremulles) va ser un escultor català d'estil barroc, fill de Llàtzer Tramulles el Vell. Va estar actiu entre 1680 i 1710 a Barcelona, Reus, Escaladei, la Selva del Camp i Perpinyà.[1]
Biografia[modifica]
Pertanyia a una família d'escultors, iniciada amb Antoni Tramulles, pare de Josep Tramulles i de Llàtzer el Vell. Va néixer en data desconeguda a Perpinyà. Va estudiar a París.[2]
Entre les seves primeres obres figuren: l'altar major de l'ermita de la Misericòrdia a Reus (1681), el cambril i l'orgue de la capella de Sant Oleguer de la Catedral de Barcelona (1680–1682) i el sagrari de la monasterial de Scala Dei (1683).[2]
Entre el 1685 i el 1687 va treballar amb Lluís Bonifaç a l'escultura del monument a Santa Eulàlia de la plaça del Pedró a Barcelona. La base del monument és una font quadrada sobre la qual s'aixeca un obelisc rematat per l'estàtua de Santa Eulàlia, que porta els atributs del seu martiri: la palma i la creu en aspa. Aquesta imatge va ser destruïda el 1936, i substituïda el 1951 per una altra de Frederic Marès.[3]
Posteriorment, va treballar al retaule major de l'església de la Selva del Camp (1703–1708), i el 1710 es va traslladar a Perpinyà, on va treballar a la catedral.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Llàtzer Tramulles el Jove». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ràfols, 1951, p. 167.
- ↑ Fabre, Huertas i Bohigas, 1984, p. 20–23.
Bibliografia[modifica]
- Fabre, Jaume; Huertas, Josep M.; Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. Barcelona: L'Avenç, 1984. ISBN 84-85905-21-0.
- Ràfols, Josep Francesc. Diccionario Biográfico de Artistas de Cataluña (en castellà). 3. Barcelona: Millá, 1951.