Vés al contingut

Los novios búlgaros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLos novios búlgaros
Bulgarian Lovers Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEloy de la Iglesia Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Emma Penella
Fernando Guillén Cuervo
Pepón Nieto
Roger Pera i Itxart
Simó Andreu Trobat
Fernando Albizu Ruiz de Alegría
Gracia Olayo
Roman Luknár
Julia Martínez
Inés Sájara Modifica el valor a Wikidata
ProduccióFernando Guillén Cuervo, Eduardo Campoy i Pedro Olea Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJulio Torrecilla Modifica el valor a Wikidata
GuióFernando Guillén Cuervo, Eloy de la Iglesia i Eduardo Mendicutti Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAntonio Meliveo Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJosé Antonio Bermúdez Modifica el valor a Wikidata
FotografiaNéstor Calvo Pichardo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Salcedo Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAltube Filmeak S.L
Conexión Sur
Creativos Asociados de Radio y Televisión (CARTEL)
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena2003 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà
búlgar
anglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBulgària i Madrid Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost2.000.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i cinema LGBT Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBulgària Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0353818 TMDB: 59418 FilmAffinity: 784693 Rottentomatoes: m/bulgarian-lovers Allmovie: v283427 Modifica el valor a Wikidata

Los novios búlgaros (internacionalment Bulgarian lovers)[1] va ser l'última pel·lícula dirigida pel realitzador espanyol Eloy de la Iglesia. Estrenada el 2003, és una comèdia dramàtica i va ser el retorn al cinema del director després de disset anys. Va tenir un bon acolliment entre la crítica[2] i va obtenir el premi a la millor pel·lícula de temàtica gai al Festival de Cinema LGTB de Philadelphia (Estats Units).[3]

Basada en la novel·la homònima d'Eduardo Mendicutti[4] la trama gira entorn d'un gai ben posicionat i de vida acomodada que veu canviat el seu món amb la irrupció d'un seductor búlgar sense escrúpols del qual s'enamora perdudament. El repartiment, encapçalat per Fernando Guillén Cuervo i Dritan Biba, compta amb alguns actors que ja van treballar amb el realitzador com Emma Penella o Simón Andreu.

Sinopsi

[modifica]

Daniel Vergara (Fernando Guillén Cuervo) és un homosexual de quaranta anys que gaudeix d'una esplaiada posició social. Resideix en un confortable pis, en un bon barri de Madrid, exerceix com a advocat en un respectable bufet i manté una cordial relació amb la seva família conservadora. Al costat dels seus amics freqüenta Chueca, el barri gai, per a conèixer i gaudir de trobades casuals amb nois macos i xapers, especialment eslaus, que són la seva feblesa.

En una terrassa de Chueca coneix per casualitat a Kyril (Dritan Biba), un jove, murri i atractiu búlgar heterosexual de 23 anys sense massa escrúpols, de qui s'enamora bojament. Molt aviat Kyril, conscient de l'atracció que Daniel sent per ell, comença a demanar-li favors que voregen, quan no infringeixen, la legalitat. A més porta de Bulgària la seva xicota Kalina (Anita Sinkovic) i la instal·la a casa del seu amic. Per a aquestes altures Daniel és perfectament conscient que és utilitzat pel seu amant búlgar però es diu a si mateix que ho fa per a ajudar-lo a tirar endavant, incapaç de reconèixer que està venut a la seva passió.

Malgrat totes les aventures i desventures que li succeeixen Daniel continua donant suport a les perilloses activitats de Kyril que inclouen trobades amb la màfia de l'est d'Europa a compte del trànsit d'urani. Finalment Kyril li demana que assisteixi a les seves noces amb Kalina a Bulgària, Daniel accepta la invitació. Al seu retorn a Madrid, trist i desolat en comprovar que el seu romanç ha acabat, Daniel es retrobarà amb un dels convidats a les noces amb qui tornarà a emprendre una nova relació.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Després d'una paus d'uns anys en la realització de pel·lícules, el seu anterior llargmetratge La estanquera de Vallecas es va estrenar el 1987, Eloy de la Iglesia va trobar finançament per part Pedro Olea, Eduardo Campoy, Fernando Guillén Cuervo i Jesús García Ciordia per rodar la que va ser el seu últim film.[5] El pressupost total era de 2.000.000 d'euros[6] encara que no va recaptar gaire més de 380.000 euros.[7]

« La verge de Lourdes que ha fet possible el projecte. »
— Eloy de la Iglesia, sobre els productors Pedro Olea, Jesús García Ciordia, Fernando Guillén Cuervo i Eduardo Campoy a El País (2002)

Per a l'adaptació de la novel·la d'Eduardo Mendicutti, publicada en 1993, l'equip de guionistes va incloure de la Iglesia i Mendicutti, agregant-s'hi Fernando Guillén Cuervo i Antonio Hens. Encara que el resultat final manté algunes diferències amb la trama i el to mostrat en la novel·la el resultat final va ser del grat del director i de l'escriptor.[8]

« Eduardo (Mendicutti) era molt favorable al fet que fes la pel·lícula, i no sé si li ha agradat o no, però sí que el va emocionar. […] On més m'he alliberat ha estat en què els personatges tinguessin ploma quan l'havien de tenir. »
— Eloy de la Iglesia, sobre Los amantes búlgaros, 2003[9], Diario de Córdoba

En la selecció de l'elenc va influir el fet que els actors que encarnen els personatges originaris de Bulgària havien de conèixer amb fluïdesa ambdues llengües. Finalment durant el càsting es va optar per Ditran Biba, que encarna Kyril, un actor d'origen albanès. Per al rol de la núvia de Kyril, Kalina, es va optar per Anita Sinkovic d'origen croat.[6]

Recepció

[modifica]

Los novios búlgaros van rebre crítiques mixtes. A IMDb, que es basa en 774 vots, obté una puntuació de 5,8 sobre 10.[10] FilmAffinity España li atorga un 4,1 sobre 10 per 892 vots.[11]

Mirito Torreiro, a la revista Fotogramas, li atorga 4 estrelles de 5: «Res feia preveure que el retorn al cinema, després de 17 anys, de Eloy de la Iglesia, un cineasta essencial en els temps de la Transició i els primers 80, anava a saldar-se amb un resultat tan positiu. […] el nostre home, que ha fet de la provocació la seva arma, ara i sempre, torna a sorprendre amb la impecable posada en escena (és Los novios búlgaros el film millor rodat d'un cineasta que mai ha fet de la delicadesa i el traç fi la seva marca d'estil) d'una història trista […] matissadament trista, ni ploranera ni planyívola».[12]

Segons César Sabater «La història funciona perfectament durant gairebé tot el metratge; i dic gairebé perquè la història mou en tot moment en un to realista però s'intenta introduir una altra trama a la meitat de la pel·lícula que no va funcionar, ja que el to d'aquesta és més d'acord amb episodis de l'Inspector Gadget —delirant escena d'amb residus nuclears inclosos—».[13]

Diego Vázquez li dona una puntuació de 7 sobre 10 perquè «Eloy ha tornat amb tota la seva força, rodant el film que li ha donat la gana com li ha donat la gana, i encara que el resultat no caldria qualificar-lo objectivament de bo, sí que per diversos motius es fa absolutament necessari als nostres dies, malgrat la seva obligada etiqueta de rara avis».[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Los novios búlgaros (2003)» (en castellà). FilmAffinity. [Consulta: 4 octubre 2025].
  2. ↑ Torreiro, Mirito «Los novios búlgaros» (en castellà). [Consulta: 3 agost 2017].
  3. ↑ , <http://www.imdb.com/title/tt0353818/awards?ref_=tt_awd>
  4. ↑ Mendicutti, Eduardo. Los novios bulgaros (en castellà). Tusquets, 1993. ISBN 978-84-7223-699-8.
  5. ↑ Pelaez, Esperanza «Eloy de la Iglesia estrena en Málaga 'Los novios búlgaros' tras 15 años alejado del cine». , 30-04-2003 [Consulta: 4 agost 2017].
  6. 1 2 Silió, Elisa «Eloy de la Iglesia vuelve tras 15 años con 'Los novios búlgaros'» (en castellà). , 19-07-2002 [Consulta: 4 agost 2017].
  7. ↑ «Consultas sobre los datos técnicos de películas del I.C.A.A.». Arxivat de l'original el 23 de febrer de 2020. [Consulta: 4 agost 2017]. Arxivat 2020-02-23 a Wayback Machine.
  8. ↑ EFE Málaga «De la Iglesia regresa tras 15 años con un relato de homosexuales» (en castellà). [Consulta: 4 agost 2017].
  9. ↑ «De la Iglesia regresa tras 15 años con un relato de homosexuales». Diario de Córdoba, 30-04-2003.
  10. ↑ «Bulgarian Lovers (2003) - User ratings». [Consulta: 4 agost 2017].
  11. ↑ «Críticas de Los novios búlgaros (2003) - FilmAffinity» (en castellà). [Consulta: 4 agost 2017].
  12. ↑ Torreiro, Mirito «Los novios búlgaros» (en castellà). [Consulta: 4 agost 2017].
  13. ↑ Sabater, César. «Los novios búlgaros, el regreso de Eloy» (en castelà), 01-05-2003. [Consulta: 4 agost 2017].
  14. ↑ Vázquez, Diego. «Los novios búlgaros» (en castellà). Arxivat de l'original el 2017-08-04. [Consulta: 4 agost 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Los_novios_búlgaros&oldid=36673542»