Louis Gauchat
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1866 Les Brenets (Suïssa) |
| Mort | 22 agost 1942 (76 anys) Lenzerheide (Suïssa) (en)  |
 Rector Universitat de Zúric | |
| 1926 – 1928 | |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, professor d'universitat, romanista |
| Ocupador | Universitat de Berna Universitat de Zúric Glossaire des patois de la Suisse romande (en) |
| Membre de | |
Louis Gauchat (Les Brenets, cantó de Neuchâtel, 12 de gener de 1866 - Lenzerheide, cantó dels Grisons, 22 d'agost de 1942) fou un lingüista i romanista suís, originari de la zona romanda.
Vida[modifica]
Gauchat va estudiar a la Universitat de Zuric i va fer també estades a París on va estudiar amb Gaston Paris. El 1890 va defensar la seva tesi doctoral, dirigida per Heinrich Morf, a la Universitat de Zuric amb el títol Le patois de Dompierre. Després de ser professor de l'ensenyament mitjà, va ser professor a la Universitat de Berna i Zuric fins a obtenir una càtedra a la Berna (1902-1907). Després va anar a la Universitat de Zuric com a successor de Jakob Ulrich (1907-1931). En aquesta universitat fou també rector de 1926 a 1928.[1]
La seva obra més destacada fou la fundació, el 1899, del Glossaire des patois de la Suisse romande, amb Jules Jeanjaquet i Ernest Tappolet.[2] Aquest diccionari vol recollir, mitjançant enquestes que es van fer en el seu moment, els parlars de la Suïssa romanda (Suïssa de parla francoprovençal), així com la toponímia i la llengua antiga de la zona. També els romandismes, és a dir, les particularitats del francès regional.
A Gauchat se’l considera també un precursor de la sociolingüística per l'estudi que va fer de la parla d'una localitat (Charmey) entrevistant els 900 habitants i posant en relació les seves particularitats dialectals amb la seva identitat. Aquest estudi es va publicar el 1905 en la miscel·lània dedicada al seu mestre, Heinrich Morf.[3]
Obra[modifica]
- Le patois de Dompierre. Halle an der Saale, 1891.
- "L'unité phonétique dans le patois d'une commune", in: Aus romanischen Sprachen und Literaturen. Festschrift Heinrich Morf. Halle an der Saale, 1905, pàg. 175–232
- Grammaire et lexicographie des patois de la Suisse romande: Bibliographie analytique. Neuchâtel: Paul Attinger, 1916
- Les noms de lieux et de personnes de la Suisse romande: Bibliographie analytique. Neuchâtel: Paul Attinger, 1919
- Glossaire des patois de la Suisse romande fondé par Louis Gauchat, Jules Jeanjaquet, Ernst Tappolet. Neuchâtel 1924--
- Tableaux phonétiques des patois suisses romands: relevés comparatifs d'environ 500 mots dans 62 patois-types. Neuchâtel: Paul Attinger, 1925
Bibliografia[modifica]
- Festschrift Louis Gauchat zu seinem 60. Geburtstage, 12. Januar 1926 von Freunden und Schülern aus der Schweiz gewidmet. Aarau: 1926
- Andres Kristol. "Louis Gauchat" in: Les linguistes suisses et la variation linguistique. Jakob Wüest (editor). Basilea/Tubinga, 1997, pàg. 101–114 (amb una bibliografia)
Enllaços externs[modifica]
- Andres Kristol: Gauchat, Louis article en el Dictionnaire Historique de la Suisse
- Pàgina del Glossaire des patois de la Suisse romande Arxivat 2015-03-19 a Wayback Machine.
- «Louis Gauchat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Referències[modifica]
- ↑ Vegeu http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F41676.php
- ↑ Vegeu l'apartat "Historique" de la pàgina del GPSR (http://www.gpsr.ch/default.asp/2-0-81-6-6-1/ Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.)
- ↑ Vegeu la segona obra citada en l'apartat "Obra". I l'article de Kristol citat a la "Bibliografia"