Louis Vierne

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLouis Vierne
Vierne 1910.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 octubre 1870 Modifica el valor a Wikidata
Poitiers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 juny 1937 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatoire de Paris
Institut National des Jeunes Aveugles (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, organista i catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereSimfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCharles-Marie Widor Modifica el valor a Wikidata
AlumnesNadia Boulanger Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansRené Vierne Modifica el valor a Wikidata
Premis

Spotify: 5s5DbmkHjHiMe5rlFdUMGL Musicbrainz: 5e9177ed-7d3b-4344-b29f-ee4f63775ad1 Songkick: 218145 Discogs: 857661 IMSLP: Category:Vierne,_Louis Allmusic: mn0001516494 Find a Grave: 19901817 Modifica els identificadors a Wikidata

Louis Vierne (Poitiers, 8 d'octubre de 1870 - París, 2 de juny de 1937) va ser un organista i compositor francès.

Va sofrir d'una ceguesa gairebé total des que va néixer. Una vegada que la seva família es va establir a París, el 1877, va començar els estudis de música a la Institution des Jeunes Aveugles, i es llicencià amb qualificacions extraordinàriament altes. Més tard va prosseguir els estudis amb César Franck, Charles-Marie Widor, Alexandre Guilmant i Gigout. Vierne va perpetuar la tradició de l'orgue francès. Va ser organista a Saint Sulpice i el 1900, animat per Widor, es va presentar al concurs per la plaça d'organista titular a la Notre-Dame de París, al costat de centenars de candidats. Va guanyar la plaça i la va mantenir des de 1900 fins a la seva mort, esdevinguda durant el seu recital número 1.750 als teclats de l'orgue de Notre Dame, el 2 de juny de 1937.

Va desenvolupar un llenguatge musical propi, ric en harmonia i creativitat, complex en tècnica contrapuntística i sovint orquestral en el concepte, qualitats de les que en sorgirien entre altres alumnes, els que més tard serien compositors i compositores com Nadia Boulanger,[1] Lili Boulanger, Bernard Gavoty,[2] Henri Gagnebin,[3] Jacques Pillois, Dickinson.[4] D'entre la seva obra destaquen les 6 simfonies per a orgue i especialment les seves 24 peces de fantasia i 24 peces en estil lliure; improvisador famós. També va compondre diverses peces de cambra i per a piano.

Referències[modifica]

  1. «BBC - (none) - Composer of the Week - 1. Early promise». [Consulta: 22 desembre 2019].
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 493. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 477. (ISBN 84-7291-227-2)
  4. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 215 (ISBN 84-239-4574-X)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Louis Vierne