Louise Bryant

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLouise Bryant

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 desembre 1885 Modifica el valor a Wikidata
San Francisco (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1936 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Sèvres (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCimetière des Gonards (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oregon
Universitat de Nevada a Reno Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptora, suffragette Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentHarlem Renaissance Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWilliam C. Bullitt
John Reed
Paul Trullinger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 37325575 Modifica el valor a Wikidata

Louise Bryant (San Francisco, 5 de desembre de 1885 - Sèvres, 6 de gener de 1936) va ser una feminista, activista política i periodista estatunidenca coneguda per la seva col·laboració amb el bolxevisme durant la Revolució d'Octubre de 1917.[1]

Biografia[modifica]

Bryant prenent el sol a Provincetown (1916)

Nascuda com a Anna Louise Mohan, va començar de petita a utilitzar el cognom del seu padrastre, Sheridan Bryant, amb preferència al del seu pare. Va créixer a Nevada i va assistir a la Universitat de Nevada a Reno i a la Universitat d'Oregon a Eugene, on es va llicenciar en Història el 1909. Iniciada en el periodisme, es va convertir en editora de l'Spectator i va treballar com a independent per a The Oregonian, ambdós diaris de Portland. Durant els seus anys en aquesta ciutat (1909–1915) va ser membre del moviment pel sufragi femení. Deixant el seu primer marit l'any 1915 per a anar a viure amb el també periodista John Reed (amb qui es va casar el 1916) a Greenwich Village, va fer amistat amb les principals feministes de l'època, algunes de les quals va conèixer a través dels col·laboradors de Reed en publicacions com The Masses o a les reunions d'Heterodoxy.[2] Durant una manifestació sufragista del National Woman's Party a Washington DC el 1919, va ser arrestada i va passar tres dies a la presó.

A cartoon named Europe 1916 depicts Death riding a donkey toward the edge of a cliff. Death holds a long stick from which dangles a carrot just out of reach of the skinny donkey. The carrot is labeled "Victory".
Europa 1916, un dibuix contra la guerra de Boardman Robinson que va aparèixer al número d'octubre de 1916 de The Masses,[3] una revista per a la qual Bryant havia començat a escriure articles i poemes aquell mateix any.

Com a corresponsal de la Revolució Russa de 1917, Bryant va escriure sobre personatges destacats com Iekaterina Breixko-Breixkóvskaia, Maria Spiridónova, Aleksandr Kérenski, Vladímir Lenin i Leon Trotski, entre d'altres. Les seves notícies durant i després dels seus viatges a Petrograd i Moscou, van aparèixer publicades als diaris dels Estats Units i del Canadà els anys immediatament posteriors a la Primera Guerra Mundial. Una col·lecció d'articles del seu primer viatge es va publicar el 1918 amb el títol de Sis mesos rojos a Rússia.[4] Més endavant, el 1919, va emprendre una gira nacional per a divulgar el suport polític al bolxevisme i denunciar la intervenció aliada a la Guerra Civil russa.

Després de la mort de Reed per tifus el 1920, Bryant va continuar escrivint sobre Rússia, així com sobre Turquia, Hongria, Grècia, Itàlia i altres països d'Europa i Orient Mitjà. Alguns articles d'aquest període es van recollir l'any 1923 amb el títol de Miralls de Moscou. Bryant va morir el 1936 i va ser enterrada a Versalles.

Obra publicada[modifica]

  • School Feeding: Its History and Practice at Home and Abroad[5]
  • Sis mesos rojos a Rússia[6]
  • Miralls de Moscou. Retrats dels primers dirigents soviètics[7]

Teatre[modifica]

  • The Game: A Morality Play in One Act[8]

Referències[modifica]

  1. ↑ D'Atri, Andrea. «Una roja pasión» (en castellà), 21-01-2020. [Consulta: 27 setembre 2023].
  2. ↑ Zaballa, Bel. «John Reed i la gran crònica de la Revolució Russa: cent anys dels dies que trasbalsaren el món». Vilaweb, 05-11-2017. [Consulta: 27 setembre 2023].
  3. ↑ Robinson, Boardman «Europe 1916». The Masses. The Masses Publishing Company [Nova York], 8, octubre 1916, pàg. 18–19 [Consulta: 3 febrer 2014].
  4. ↑ «Six Red Months in Russia: An Observer's Account of Russia Before and During the Proletarian Dictatorship». George H. Doran. [Consulta: 23 març 2017].
  5. ↑ «School Feeding: Its History and Practice at Home and Abroad». J. B. Lippincott. [Consulta: 23 març 2017].
  6. ↑ Compte Riba, Albert. «Marc Garcés: "La invisibilització de les dones i en aquest cas, de Louise Bryant, es mou a tots els aspectes del camp cultural"», 02-12-2017. [Consulta: 27 setembre 2023].
  7. ↑ «Mirrors of Moscow». Thomas Seltzer. [Consulta: 23 març 2017].
  8. ↑ The Game: A Morality Play in One Act. Nova York: Frank Shay, 1916. 

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Louise_Bryant&oldid=32989336»