Vés al contingut

Louise d'Épinay

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLouise d'Épinay

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 març 1726 Modifica el valor a Wikidata
Valenciennes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 abril 1783 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódona de lletres, memorialista, salonnière, escriptora Modifica el valor a Wikidata
GènereMemòries Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDenis Joseph Lalive d'Épinay Modifica el valor a Wikidata
ParellaLouis Dupin de Francueil Modifica el valor a Wikidata
FillsLouis Joseph de Lalive d'Épinay
 () Denis Joseph Lalive d'Épinay
Jean-Claude Leblanc de Beaulieu
 () Louis Dupin de Francueil Modifica el valor a Wikidata

Louise-Florence-Pétronille Tardieu d'Esclavelles d'Épinay, més coneguda com a Louise d'Épinay (11 de març del 1726, Valenciennes-17 d'abril del 1783, París), va ser una escriptora francesa, una salonnière i una dona de moda, coneguda per la seva vinculació amb alguns escriptors de l'epoca i, segons Simone de Beauvoir,[1] un exemple de l'expansió noble dels drets de les dones durant el segle xviii.

Es casà l'any 1745 amb el seu cosí Denis La Live d'Épinay. El seu fracàs amorós la va portar a buscar el consol en els amants, com Claude Dupin de Francueil i Melchior Grimm, i és aquest últim a qui li seria fidel fins a la mort. Com és propi d'algunes dones cultes de mitjans del segle xviii, mantenia tertúlies intel·lectuals amb els racionalistes: Duclos, Saint-Lambert, Diderot i Jean-Jacques Rousseau. El seu cercle d'amistats estava format per personatges com Goldoni, Piccinni i Galiani.[2] Però, el més beneficiat de la protecció de Mme. d'Épinay va ser Jean-Jacques Rousseau, a qui oferí una caseta a l'Ermitage, restaurada per a ell, i que estava a prop del castell de Chevrette. L'any 1756, l'amistat de Jean-Jacques Rousseau i la seva protectora es trenca amb gran expectació. Entre 1757 i 1759, va a viure a Ginebra, la qual cosa li permet conèixer Voltaire, amb qui mantingué una gran amistat.[2]

Mme. d'Épinay ens deixa testimoni d'aquesta vivesa intel·lectual de l'època en diverses obres, començant per la correspondència, en què es parla de la seva relació amb l'amant etern. També hi ha la col·lecció de cartes mantingudes amb l'abat napolità Ferdinando Galiani, que l'any 1769 es veu obligat a deixar París i tornar a Nàpols. Queda en mans de Mme. d'Épinay d'explicar-li la política, cultura i societat parisenca que tant estimava.[3] Hi ha dues obres de recopilació de les cartes amb Galiani: Madame d'Épinay i l'Abat Galiani i Els últims anys de Mme. d'Épinay, dels anys 1929 i 1933.[3] A més, escriu dues obres pedagògiques anomenades Lettres à mon fils del 1758, i Les conversations d'Émilie, de l'any 1774. I finalment fa una novel·la que seria les seves memòries, anomenada Histoire de Madame de Montbrillant.[2]

Referències

[modifica]
  1. de Beauvoir, Simone. El segon sexe, 1949. 
  2. 2,0 2,1 2,2 G. Alfieri Todara Faranda.Épinay, Mme. d'(Louise-Florence-Pétronille Tardieu d'Esclavelles d'Épinay). Pàg. 815. González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón, S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Dipòsit Legal B 20872-63 (I). Barcelona
  3. 3,0 3,1 C. Cordié.Cartas a Galiani. Pàg. 50. González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol. III. Montaner y Simón, S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959. Barcelona

Bibliografia

[modifica]
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón, S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Dipòsit Legal:B 20872-63 (I).
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol. III. Montaner y Simón, S.A. 1959. Dipòsit Legal:B 1.352-1959.