Luis Barbero Fernández

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Luis Barbero)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuis Barbero Fernández
Luis Barbero.jpg
modifica
Biografia
Naixement8 agost 1916 modifica
Madrid modifica
Mort3 agost 2005 modifica (88 anys)
Madrid modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart de miocardi modifica)
Lloc d'enterramentCementiri de l'Almudena modifica
Activitat
OcupacióActor i actor de cinema modifica
Activitat1939 modifica –  2001 modifica

IMDB: nm0053543 Allocine: 49816 Allmovie: p131308
Find a Grave: 11502019 Modifica els identificadors a Wikidata

Luis Barbero Fernández (Madrid, 8 d'agost de 1916 - ibídem, 3 d'agost de 2005) va ser un actor espanyol.

Biografia[modifica]

Nascut en el si d'una família d'artistes, el seu pare era director d'una orquestra de sarsuela. Després d'estudiar piano i aparellador, decideix dedicar-se professionalment al món de l'espectacle debutant sobre les taules el 24 de desembre de 1939 amb la sarsuela El rey que rabió, de Ruperto Chapí.[1]

En els seus primers anys com a actor, actua com a tenor còmic en els espectacles d'asos lírics que dirigeix Salvador Videgain i mestre del "género chico", per a després passar a les companyies còmiques de Loreto Prado i Enrique Chicote. Pioner també del denominat cafè teatre, no debutaria al cinema fins a l'any 1957.

Va ser amb la pel·lícula El hombre que viajaba despacito, de Joaquín Luis Romero Marchent. A partir d'aquest moment, es consolida com un dels grans actors secundaris del cinema espanyol, gairebé sempre en papi'ls còmics, als quals no va ser aliè el seu físic menut i aire de bon jan.

Present també en televisió, va participar en nombroses sèries i espais dramàtics, com La casa de los Martínez (1967-1968), Estudio 1, Un, dos, tres... responda otra vez (1976-1977), La banda de Pérez (1997) o els infantils Hoy también es fiesta (1973-1974), Fiesta (1974).

Va mantenir també la seva presència sobre els escenaris, podent destacar-se la seva interpretació de Don Basilio a Doña Clarines (1979), dels germans Álvarez Quintero, junt amb Ana Mariscal, El rayo (1990), de Pedro Muñoz Seca, amb Julia Trujillo[2] o Usted puede ser un asesino (1994), d'Alfonso Paso.

Després d'haver treballat en més de cent pel·lícules, curiosament el paper que més popularitat li va reportar va ser un dels últims que va interpretar, el de Matías Poyo, l'inseparable amic del Abuelo Manolo (Pedro Peña) a la sèrie Médico de familia (1995-1999).

Mort[modifica]

Va morir el 3 d'agost de 2005 als 88 anys a causa d'un infart de miocardi. Va ser enterrat en el Cementiri municipal de l'Almudena a Madrid.[3]

Filmografia (selecció)[modifica]

El prestigi guanyat en teatre li fa ser un dels secundaris més requerits del cinema nacional.

Trajectòria a televisió[modifica]

Premis[modifica]

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[5]
Any Categoria Pel·lícula Resultat
1982 Millor actor de repartiment La colmena Guanyador

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]