Luz Casanova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLuz Casanova
Biografia
Naixement28 agost 1873 Modifica el valor a Wikidata
Avilés (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1949 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbenefactora Modifica el valor a Wikidata

Luz Casanova (Avilés, 28 d'agost de 1873 - Madrid, 8 de gener de 1949) va ser la fundadora de la congregació religiosa de les Dames Apostòliques del Sagrat Cor de Jesús.[1][2][3] Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica.

Biografia[modifica]

Luz Casanova, com és coneguda Luz Rodríguez-Casanova i García-San Miguel, va néixer a Avilés (a l'edifici avui desaparegut situat en el número 30 del carrer de La Cámara) en el si d'una família de l'aristocràcia. Son pare Florentino Rodríguez-Casanova (que va morir quan Luz només tenia cinc anys) era governador civil d'Oviedo; el seu padrí de baptisme, son oncle Julián García San Miguel i Zaldúa fou ministre de Gràcia i Justícia durant la regència de María Cristina d'Habsburg); i sa mare Leónides era la marquesa de Onteiro [1][4] i filla de José García-San Miguel i López, primer marquès de Teberga.

Va ser batejada en la parròquia de San Nicolás de Bari d'Avilés el 30 d'agost de 1873; fou confirmada quatre anys després per l'arquebisbe de Manila a Madrid.[1]

Després de la mort del pare i l'avi, a qui estava particularment unida, la família es trasllada a Madrid, l'any 1885. Poc després d'arribar-hi, Luz queda impressionada pels sofriments dels més pobres i indefensos de la societat, especialment les dones que malviuen pels carrers. És per això pel que, ja en 1888, decideix dedicar la seva vida a ajudar els més desvalguts. Després d'una peregrinació al Santuari de Lorda l'any 1897, va decidir fundar el Patronat de Malalts.[1][3]

La tasca de Luz no era un treball individualista, sinó que va tractar d'involucrar en la seva visió i “missió” a tots aquells que tenien una sensibilitat especial cap als més necessitats. Per això va fer servir tots els mitjans al seu abast, inclosos aquells que llavors no s'obrien a les dones, com els mitjans de comunicació social, per implicar altres persones i crear una mobilització i una conscienciació social que lluités per una redistribució de la riquesa més equitativa.[1]

Luz Casanova fou precursora del voluntariat social: la seva obra es veia secundada per “auxiliars i col·laboradors”, que ajudaven a desenvolupar la pluralitat i a estendre l'obra del que seria més tard la congregació religiosa de les Dames Apostòliques.[1][5]

Gràcies a tota aquesta ajuda i col·laboració, l'any 1902 obre la seva primera escola: l'Obra de la Preservació de la Fe i Educació popular, a la qual seguiran moltes altres en els següents anys, que constituïen una xarxa de petits centres educatius que se situaven en barris marginals per ajudar a l'educació dels nens i joves més pobres.[1][3][4]

L'any 1910 es funda el Patronat de Malalts, projecte que tractava de crear una xarxa d'assistència mèdica i espiritual a les classes obreres més pobres. El treball és tal que a partir de 1924, Luz i les seves companyes decideixen viure en comunitat, mentre sol·liciten la creació d'una congregació. Les Dames Apostòliques del Sagrat Cor de Jesús seran aprovades pel bisbe de Madrid l'any 1927.[1][3][4]

En 1929, l'arquitecte Críspulo Moro duu a terme les obres del noviciat de les Dames Apostòliques en el Paseo de La Habana 198 de Madrid.[6] L'any 1930, el grup inicial fa la seva professió religiosa.[1][4] A partir d'aquest moment, la congregació s'expandeix i obre cases a Granada, Barcelona, València i fins i tot a Roma.[1][2]

La guerra civil va suposar un dur cop per a la congregació, però un cop acabada van reiniciar la seva labor social.[1] L'any 1943, el papa Pius XII aprova temporalment (fins a l'arribada de l'aprovació definitiva l'any 1950) les constitucions de la congregació.[1]

Luz Casanova va morir, però, abans de l'aprovació definitiva de les constitucions, el 8 de gener de 1949. Fou enterrada a l'església de la casa fundacional, al carrer de Santa Engracia 11.[1][2]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Biografía de Dª Luz Casanova. Fundadora de las Damas Apostólicas del Sagrado Corazón de Jesús. María de Echarri. Editorial: Artegrafia, Madrid, 1951
  • Luz R. Casanova: El amor dijo sí. Iturbide, I. Edicions Mariannes. 1961. 22 cm. 360

Enllaços externs[modifica]