Machatschkiïta
 Machatschkiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₆(AsO₄)(AsO₃OH)₃(PO₄)·15H₂O |
| Epònim | Felix Machatschki |
| Localitat tipus | mina Anton (mina St. Anton), Heubach Valley, Wittichen, Schenkenzell, Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CJ.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CJ.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.27 |
| Dana | 39.3.8.1 |
| Heys | 22.3.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 15,1Å; c = 22,59Å; |
| Duresa | 2 a 3 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,593 nε = 1,585 |
| Birefringència | δ = 0,008 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-010 |
| Any d'aprovació | 1977 |
| Símbol | Mct |
| Referències | [1] |
La machatschkiïta és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser anomenada en honor de Felix Karl Ludwig Machatschki (1895-1970), professor de mineralogia a la Universitat de Viena.[1]
Característiques[modifica]
La machatschkiïta és un fosfat-arsenat-hidrogenarsenat hidratat de calci de fórmula química Ca₆(AsO₄)(AsO₃OH)₃(PO₄)·15H₂O·15H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal en crostes de cristalls pseudoromboèdrics subparal·lels, de fins a 2 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2 a 3.
És un exemple molt poc freqüent de mineral amb anions arsenats i fosfats en posicions estructurals separades (és a dir, que no se substitueixen entre si) juntament amb l'epifanovita i la walentaïta.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la machatschkiïta pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: estercorita, mundrabil·laïta, swaknoïta, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, ferrarisita, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rabdofana-(Ce), rabdofana-(La), rabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma en crostes sobre granit.[2] Va ser descoberta a la mina Anton, a Heubach Valley, (Selva Negra, Baden-Württemberg, Alemanya).[1] Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Machatschkiïta |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Machatschkiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Machatschkiïta» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 1r juny 2019].