Ferrarisita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFerrarisita
Fórmula químicaCa₅(AsO₄)₂(HAsO₄)₂·9H₂O
EpònimGiovanni Ferraris Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Gabe Gottes, Neuenberg, Sainte-Marie-aux-Mines, Alt Rin, Gran Est, França
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.CJ.30
Nickel-Strunz 9a ed.8.CJ.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/C.24 Modifica el valor a Wikidata
Dana39.2.3.1
Heys20.2.12
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 8,294 Å; b = 6,722 Å; c = 11,198 Å; α = 106,16°; β = 92,94°; γ = 99,20°
Grup puntual1 - pinacoide
Grup espacialp1
Colorincolor a blanc
Exfoliacióperfecta {001}
Tenacitatfràgil
Lluïssorsubvítria, sedosa
Color de la ratllablanc
Densitat2,63 g/cm3 (mesurada); 2,60 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,562 nβ = 1,572 nγ = 1,585
Birefringènciaδ = 0,023
Pleocroismeno pleocroica
Angle 2Vmesurat: 83°, calculat: 84°
Dispersió òpticaforta
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1979-020
SímbolFer
Referències[1]

La ferrarisita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor del professor Giovanni Ferraris (1937-), de l'Institut de Mineralogia, Cristal·lografia i Geoquímica de la Universitat de Torí, a Itàlia, qui va treballar en l'estructura cristal·lina de diversos minerals arsenats de Sainte-Marie-aux-Mines, França.

Característiques[modifica]

La ferrarisita és un arsenat de fórmula química Ca₅(AsO₄)₂(HAsO₄)₂·9H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La ferrarisita es deshidrata molt lentament en aire sec a temperatura ambient i passa d’incolora a blanca. És un mineral estretament relacionat amb la vladimirita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrarisita pertany a «02.CJ: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida gran» juntament amb els següents minerals: estercorita, mundrabil·laïta, swaknoïta, nabafita, nastrofita, haidingerita, vladimirita, machatschkiïta, faunouxita, rauenthalita, brockita, grayita, rabdofana-(Ce), rabdofana-(La), rabdofana-(Nd), tristramita, smirnovskita, ardealita, brushita, churchita-(Y), farmacolita, churchita-(Nd), mcnearita, dorfmanita, sincosita, bariosincosita, catalanoïta, guerinita i ningyoïta.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a França, concretament a la mina Gabe Gottes, situada a la loclaitat de Sainte-Marie-aux-Mines, a l'Alt Rin (Gran Est). També ha estat descrita en altres mines properes, així com la mina de L'Eguisse, a la província de Provença-Alps-Costa Blava, també a França. Fora del territori francès també ha estat descrita a Alemanya, Grècia, Suïssa i el Japó.

Referències[modifica]

  1. «Ferrarisite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 setembre 2021].