Macrotucana

Macrotucana

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	75.000
Estat	Colòmbia, Equador, Perú i Brasil
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies

La hipòtesi macro-tukana, proposta per Joseph Greenberg (1956, 1987), proposa que diverses famílies i llengües entre elles: llengües tucanes, catuquina, makú, ticuna, huari, nambikuara, arutani-auake, auixiri (waorani), canichana, gamela, huari, irantxe, kaliana, koaiá, movima, munichi, natú, pankararú, xukurú, uamué, i yurí; formen una unitat filogenètica vàlida o macrofamília de llengües.

És d'advertir, que aquesta hipòtesi, igual que altres propostes per Greenberg per al continent americà, ha estat àmpliament qüestionada per diversos especialistes en aquestes llengües, per basar-se en una metodologia amb un marge d'error massa alt (Landaburu 1999) i sobre una evidència lingüística feble.

Classificació

Greenberg proposa que la macrofamília macro-tukano com una divisió de l'Amerindi meridional incloent diverses famílies. Aquesta classificació ha variat des de la primera proposta (1956), fins a l'última (1987) i altres autors han proposat modificacions parcials pel que la bibliografia sobre l'assumpte resulta confusa si no es tenen en compte l'any i l'autor que recull la llista de llengües hipotèticament pertanyents a la macrofamília macro-tucano.

D'acord amb l'última proposta de Greenberg (1987), el tronc macro-tucano formaria part del filum Equatorial-Tucano, en el qual estarien també les llengües arawak, les llengües tupí i les llengües tucanes juntament amb altres famílies menors i algunes llengües aïllades més. La classificació de Greenberg de 1987 difereix en bastants punts de la proposta anterior del mateix autor (Greenberg, 1956).

Per a Swadesh (1959) les llengües txibtxes i tucanes formarien un macrofílum amb 100 segles de separació. Wheeler (1992) va trobar diverses relacions "sorprenents" en les reconstruccions de proto-tukano i proto-txibtxa i algunes amb proto-arawak.

Greenberg (1956)

El macro-tucano inicialment proposat per Greenberg en 1956 constava principalment de dues branques:

1. Tucano (incloent Auixira), Ticuna, Muniche, Yuri, Canichana, Mobima.
2. Makú-Puinave.

Greenberg (1987)

El macro-tucano revisat per Greenberg en 1987 constava d'unes 18 branques, entre les que estaven:

1. Auixiri (huaorani)
2. Canichana
3. Capixana (kanoé)
4. Katukina
5. Gamela
6. Huari
7. Koaiá
8. Movima
9. Munichi
10. Nambikwara
11. Natú
12. Pankararú
13. Macú-Puinave
14. Shukurú (Xukurú)
15. Ticuna-Yurí
16. Tukano

Llevat les llengües nambikwares, les llengües tucanes i les macú la resta de divisions de la llista anterior, són considerades per la majoria d'americanistes llengües aïllades.

Fílum tukano-ecuatorial

La proposta de Greenberg (1987), proposa que les unitats filogenètiques anomenades macro-tucano, equatorial (macro-arawak) formarien el phylum tucano-equatorial. Aquest seria un dels quatre super-talls en què es classificarien les llengües ameríndies de Sud-amèrica:

• Filum txibtxa-paez
• Filum Andí (aimara, quítxua, andí nord, ...)
• Filum Tucano-Equatorial
  • Filum Macro-tucano
  • Filum Equatorial (macroarawak, macrotupí, ...)
• Filum Gê-Pano-Carib

Aquesta classificació naturalment ha estat molt criticada per les mateixes raons generals que la resta de la hipòtesi ameríndia.

Bibliografia

• Greenberg, Joseph H.

(1956) "Tentative Linguistic Classification of Central and South American languages". A. Wallace (Ed.) 1960 Men and cultures: Fifth international congress of anthropological and ethnological sciences: 791-794. Philadelphia: University of Pennsylvania Press.

(1987) Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1315-4

• Kaufman, Terrence. «Language History in South America: What we know and how to know more». A: David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1990. 
• Landaburu, Jon (1999) Clasificación de las lenguas indígenas de Colombia. Bogotá: Universidad de Los Andes CCELA.
• Swadesh, Morris (1959) Mapas de la clasificación lingüística de México y las Américas. Universidad Nacional Autónoma de México.

(1963) "Discussion and criticism on Aboriginal Languages of Latin America"; Current Anthropology 4 (3): 317-318.

• Tax, Sol (1960) "Aboriginal Languages of Latin America"; Current Anthropology 1: 431-436. Chicago.
• Villegas Robles, Roberto (2004) "Lenguas Aborígenes del Perú"; Resonancia 01/07/2004. Editions la Résonance.
• Wheeler, Alva (1992) "Unos conceptos sobre lenguas idígenas suramericanas y su desarrollo diacrónco"; Estudios Comparativos Proto Tucano: 77-86; Janet D. Barnes et. al. Editorial Alberto Lleras, Santafé de Bogotá.- ISBN 958-21-0070-2

Enllaços externs

• Tronco Macro Tucanoano a proel.org